En un ambient que recordava el conegut Crac del 29, aquest dilluns fou un dia negre per a les borses mundials. Les fortes caigudes protagonitzaren una jornada de recrudescència de la crisi financera. La fallida de Lehman Brothers, el quart major banc d’inversió d’EUA, i la compra per part de Bank of America de Merrill Lynch han minat la confiança dels inversors que viuen el pitjor moment de la crisi financera desencadenada fa 13 mesos arran de l’enfonsament del sistema d’hipoteques subprime –d’alt risc– en els Estats Units.

A Espanya, l’efecte de Wall Street també arrossegà l’Ibex 35, que va notar les conseqüències deixant un 4,50% en una jornada que va tornar el selectiu als mínims de juny de 2006.

Així, les pitjors previsions s’han complert. El banc d’inversions Lehman Brothers, el quart a EUA, es declarava en fallida en una iniciativa que encara que es considerava ja inevitable tindrà importants conseqüències per al sistema financer del país, segons els experts.

És aquesta la caiguda més important als EUA des de 1990, quan va presentar la mateixa declaració Drexler Burnham Lambert. Lehman Brothers, que operava des de fa 158 anys, es converteix en el tercer banc d’inversió que desapareix o canvia de mans en sis mesos als EUA.

Davant aquesta situació un grup de deu bancs internacionals, entre els quals hi ha Bank of America, Barclays, Deutsche Bank i UBS, van anunciar diumenge vespre la formació d’un fons de 70.000 dòlars que servirà de garantia per al sistema financer. Cada un dels participants aportarà 7.000 milions de dòlars al fons que farà costat a les entitats amb necessitats de crèdit.

I com sempre succeeix en borsa, els bancs europeus sofreixen l’efecte dòmino de les fallides nord-americanes. L’índex Dow Jones d’industrials baixava un 2,16 per cent a la mitjana de la borsa de Nova York, després de la caiguda de les accions de Lehman Brothers i de la companyia d’assegurances AIG.

A Espanya el selectiu Ibex 35 va despertar amb un retrocés del 3,7% i, encara que més tard moderava el seu descens a l’entorn del 3%, va tancar la sessió amb un retrocés del 4,50%, la quarta major caiguda de l’any. Aquest descens va tornar el selectiu a nivells de juny de 2006, després de situar-se en 10.899 punts.

La resta de places europees també patien fortes caigudes. Londres s’hi va deixar un 3,9%, seguida París (-3,78%), Milà (-3,1%) i Frankfurt (-2,74%). Wall Street, per la seva part, que va obrir la sessió amb descensos, s’hi deixava, al tancament dels mercats borsaris europeus, una retallada del 2%, amb Lehman Brothers cap a l’abisme perdent propr d’un 95%.

Finalment, altre punt d’inflexió es pogué comprovar en el barril de cru Brent, de referència a Europa, que va caure per sota dels 93 dòlars (92,81).

Tot i aquest panorama la Casa Blanca reaccionà amb passiva tranquil·litat i va descartar que la seva Administració acudeixi de nou al rescat de companyies privades que estan en problemes, com féu amb Bear Stearns, Freddie Mac i Fannie Mae.

"Estam treballant per reduir els trastorns i minimitzar l’impacte d’aquest desenvolupament del mercat financer en l’economia internacional", es limità a explicar Bush.

Per la seva part, la Reserva Federal, atrafegada de nou per protegir el sistema financer d’EUA d’una nova crisi, decidirà avui sobre la seva política monetària. Entre els analistes han crescut les expectatives d’una baixada en les taxes d’interès.

Així, l’autoritat monetària analitzarà la necessitat de donar alè a la despesa dels consumidors –que equival a més de dos terços del Producte Interior Brut dels Estats Units–, així com alimentar el sistema financer, que ara requereix fortes dosis de diners.

En resum, una situació que tot i l’excés de paranoia existent, sí que comença a tenir uns tons veritablement negres. En paraules de l’expresident de la FED, Alan Greenspan, potser aquesta sigui "la pitjor crisi financera en 50 anys". A més, augurà la fallida de diverses institucions més. Sembla que això continua sent la punta de l’iceberg.

Cronologia de la crisi

Març 2007
Els impagaments hipotecaris d’EUA assoleixen el seu punt més alt en set anys.

Abril 2007
New Century suspèn pagaments.
Citigroup reconeix pèrdues de més de 5.000 milions de dòlars.

Agost 2007
American Home Mortgage, el desè banc hipotecari d’EUA, declara suspensió de pagaments. El BCE, la Fed i el Banc del Japó injecten doblers per augmentar liquiditat. La crisi hipotecària eleva l’Euribor al 4,661%, el major nivell en set anys.

Setembre 2007
El Northern Rock es desploma a la borsa de Londres.

Desembre 2007
La Fed, el BCE i els bancs centrals d’Anglaterra, Suïssa i el Canadà acorden un pla per afrontar la liquiditat.

Gener 2008
Citigroup i Merrill Lynch anuncien pèrdues de 10.000 milions de dòlars. Bush proposa un pla per reactivar l’economia amb 145.000 milions de dòlars. Cauen les borses davant del temor d’una recessió de l’economia nord-americana.

Febrer 2008
El Govern britànic nacionalitza el Northern Rock.

Març 2008
La Fed injecta 100.000 milions de dòlars al mercat.

Abril 2008
UBS, el major banc de Suïssa, anuncia pèrdues de 7.740 milions d’euros.
L’FMI calcula que les pèrdues derivades de la crisi ascendeixen a 600.000 milions d’euros. El BCE adjudica 15.000 milions de dòlars i la Fed uns altres 50.000 milions en una operació conjunta.

Juliol 2008
IndyMac Bank, el segon banc hipotecari nord-americà, passa a ser controlat per les autoritats federals.
Merrill Lynch anuncia pèrdues de 6.603 milions de dòlars.
El banc Washington Mutual anuncia pèrdues de 4.466 milions de dòlars.
El Congrés d’EUA aprova ajuts al sector hipotecari de 3.900 milions de dòlars.

Agost 2008
El grup francès Société Générale anuncia una caiguda del 63% en el primer semestre.
Setembre 2008
El Govern nord-americà anuncia que intervindàles Fannie Mae i Freddie Mac.

El BCE injecta 30.000 milions

El Banc Central Europeu (BCE) anunciava una operació d’injecció de liquiditat extraordinària de 30.000 milions d’euros per als bancs comercials de la zona de l’euro a un tipus d’interès mínim del 4,30%.

L’entitat que presideix Jean-Claude Trichet vol així evitar el contagi dels bancs europeus després de la fallida de Lehman Brothers i l’adquisició de Merrill Lynch per Bank of America. Trichet afirma que l’estabilitat de preus és una condició fonamental per a l’estabilitat financera.

El BCE ha injectat així al mercat 30.000 milions d’euros (42.600 milions de dòlars) a un tipus d’interès mínim (marginal) del 4,30% i a un termini d’un dia, després de la fallida del banc d’inversió Lehman Brothers.

En la subhasta d’ajustament han participat 51 bancs comercials de la zona de l’euro, que varen demanar 90.270 milions d’euros (128.183 milions de dòlars) i hauran de tornar l’efectiu avui.

Aquestes operacions d’ajust tenen per objecte regular la situació de liquiditat del mercat i controlar els tipus d’interès.

L’entitat reiterà en aquest sentit que "observa molt de prop les condicions al mercat de diners de l’euro" i està preparat per contribuir al seu correcte funcionament.

El president del Banc Central Europeu, afirmà que l’estabilitat de preus és una condició per a l’estabilitat financera.

En un discurs que pronuncià quan va rebre la placa d’honor de la ciutat de Frankfurt, Trichet, interrogat pels periodistes, va posar èmfasi que l’entitat monetària europea ha de ser fidel al seu objectiu de vetlar per l’estabilitat de preus.

En un comunicat als mercats, l’entitat ja assegurava que "el BCE està preparat per contribuir a unes condicions ordenades al mercat de diners de l’euro", després que hagin pujat els tipus d’interès a curt termini en els mercats de diners.

Per la seva part, el Banc d’Anglaterra va assegurar també que vigilarà acuradament les condicions de la lliura als mercats una vegada vist allò que ha passat als Estats Units. Anuncià, a més, que durà a terme "les accions apropiades" si fos necessari estabilitzar els seus mercats d’influència.

Solbes, un exemple d’optimisme

Però Solbes continua en la seva línia optimista. El vicepresident segon del Govern tornava a fer una crida a la calma quan va defensar en el Senat les fortaleses de l’economia espanyola, que permeten augurar que, "si no cometem errors i tots actuam de manera responsable, sortirem enfortits" de la crisi econòmica.

En la seva primera compareixença de la legislatura en la Comissió d’Economia i Hisenda de la Cambra Alta, Solbes, va advertir que les dificultats econòmiques "es mantindran i fins i tot podrien intensificar-se encara més" en els pròxims trimestres, i va afegir que l’activitat "hauria de tocar fons" durant l’any que ve per, a continuació, "iniciar una recuperació gradual".

Solbes insistí que el sistema financer espanyol "es troba sanejat" i considerà que l’impacte a Espanya de la fallida de Lehman Brothers "hauria de ser molt limitat". El vocabulari de l’economia, sempre en clau.