Les famílies de Balears hauran de fer molts números per arribar a final de mes aquesta tardor. Tot i que l’Arxipèlag és una comunitat habituada a conviure amb l’alternança de la feina i l’atur –desenes de milers de treballadors fan feina cada any durant estiu i deixen de fer-la durant l’hivern–, enguany a l’estiun la crisi ha arrossegat a les coes del SOIB molta més gent de l’esperada.

Les dades de l’atur, que han fet saltar les alarmes en el Govern balear, han deixat sense feina, segons CCOO, entre 7.000 i 8.000 treballadors que no tindran accés a la prestació per desocupació els mesos de la temporada baixa.

Ara, a molts els queda el subsidi per desocupació (un màxim de 413 euros al mes) o les ajudes que el Govern de Francesc Antich posarà en marxa a final de setembre i durant un màxim de tres mesos per aquells que ja no puguin percebre cap tipus de cobertura social. Els 350 euros anunciats per Margarita Nájera dimarts, però, no basten per tirar endavant una casa.

Així, per exemple, un treballador de la construcció amb un salari mitjà de 1.000 euros que hagi perdut la feina percebrà, si té família a càrrec seu, 700 euros durant els sis primers mesos d’atur. A partir d’aquí en cobrarà 600, fins a un màxim de 18 mesos més.

Una família tipus a les Illes, on els dos membres de la parella fan feina dins sectors no qualificats –com ara la construcció, el comerç o l’hostaleria– ingressa devers 2.300 euros al mes i ha de fer front a unes despeses fixes de més de 1.500 euros.

Com s’ho faran d’ara endavant per cobrir aquest pressupost desorbitat si un dels dos membres de la parella –o els dos– ha quedat a l’atur?

La pujada de les hipoteques –és fàcil pagar una quota de 900 euros amb un crèdit hipotecari de 200.000 euros a 40 anys–, l’encariment de la senalla de la compra –uns 350 euros per a quatre persones– i l’alça del preu del petroli –omplir el dipòsit costa ja 70 euros i comptam que, almanco, en necessitam dos al mes– han fet créixer exponencialment la despesa familiar.

El transport públic i els rebuts d’aigua, gas, llum i telèfon arrodoneixen la suma. I això si no els sorgeix cap imprevist.

Pel setembre, a més, s’ha de sumar la tornada a l’escola, que suposa un cost mitjà de 528 euros per fill, si aquest estudia a l’escola pública. La cosa es rebaixa si algun dels seus al·lots o al·lotes va a la universitat (també pública) amb un preu de matrícula que ronda els 360 euros.