S’ha destapat el cas Montoro

Com era possible que els equips de govern d’esquerres no fessin tal o altra inversió, imprescindible del seu poble? O no poguessin contractar personal propi, i sí externalitzar serveis? La resposta de les mans fermades per la llei Montoro era difícil d’entendre. La frustració que provocava en moltes persones, gestores dels doblers públics era immensa. Us recoman el vídeo d’en Yago Alvárez al Youtube on s’explica tot allò que va provocar les normes de la llei Montoro, amb una conclusió «espoliar tot allò públic».

Ara es destapa la investigació judicial i resulta que va crear un gabinet Equipo Económico que va aconseguir canvis legislatius per afavorir grans empreses gasístiques, a més de grans beneficis per aquest senyor i el seu «equip». Maregen una mica les xifres que es van coneixent.

Un entramat corrupte que ha d’avergonyir totes les persones honestes, de bona voluntat, que voldrien uns representants de dretes que fossin demòcrates i honestos. El màxim dirigent del Partit Popular només ha declarat que «s’investigui tot el que s’ha d’investigar» com si el jutge i fiscal necessitessin la seva recomanació. La baixa del partit d’aquest exministre el dia anterior a sortir als mitjans no és suficient, i ho saben els dirigents d’aquest partit que té una gran nòmina de personatges corruptes condemnats, no presumptes.

No cal caure en el parany d’omplir els mitjans amb l’agressivitat que es mereixen aquests lladres, el parany de respondre «ja ho sabíem, voltros més...» perquè és més renou, més desprestigi de la política.

Sí que cal fer veure la gran diferència entre les actuacions judicials, unes rigoroses, serioses en la instrucció, carregant de proves i raons, com és el cas Montoro i altres cercant «proves i indicis» a base de retalls de premsa, de denúncies falses, que fins i tot mereixen respostes d’instàncies superiors com és el cas del jutge Peinado, que ja és motiu de befa als principals programes d’humor d’arreu.

El desprestigi de la justícia davant la ciutadania ha anat creixent per mostres escandaloses del que s’anomena lawfare, o guerra jurídica, o si voleu, l’ús de processos legals per immobilitzar políticament o destituir a qui ocupa càrrecs públics en un país, segons el diccionari. L’han patit i molt els dirigents sud-americans diversos, com en José Ignacio Lula da Silva, o na Dilma Rousseff, per exemple. Aquí a l’estat espanyol també s’ha exercit en casos que han acabat amb el sobreseïment de la causa, com amb na Mònica Oltra o més pròxim en Toni Verger i na Neus Truyol, i altres.

Amb el cas Montoro podem recuperar una mica la confiança que es mereixen tants operadors de la justícia, jutgesses, jutges, i fiscals en general, que fan bé la seva feina, són respectuosos en l’aplicació del dret i no cauen en voler fer política a través de les seves decisions judicials.

Voldríem que amb les vacances d’estiu regnés la calma estiuenca en les relacions polítiques per devers el centre de l’estat, i aprofitessin el temps per carregar-se de bones maneres, que no lleva la duresa en el discurs, i respecte cap a l’adversari, deixant de banda els insults i l’agressivitat que han dominat aquest curs parlamentari.