Dia 1 post-manifestació

Enguany però, canvià una cosa: la reacció dels governants. L’any passat, a partir de l’endemà començà a haver-hi veus que indicaven que s’estudiarien mesures, que es posarien límits, o fins i tot la creació de la ja quasi difunta (per inútil) mesa per la sostenibilitat. N’hi ha hagut prou amb un any per veure que tot allò no foren altra cosa que enganys i preses de pèl continuades. S’ha seguit fent promoció turística, s’han seguit augmentant places hoteleres i de lloguer turístic, s’ha consolidat l’ampliació de l’aeroport, s’ha permès la destrucció del sol rústic, s’han legalitzat tot tipus de construccions il·legals, han seguit arribant creuers massivament, i no s’ha fet res ni per perseguir l’oferta turística il·legal ni limitar la quantitat de cotxes de lloguer. Enguany, però, governants i patronals ultradretanes ja no han amagat les seves veritables intencions, i en les seves intervencions públiques no han fet altra cosa que atacar els residents i menysprear-nos públicament.

Poques vegades s’ha vist en la història recent un menyspreu més explícit als ciutadans per part de qui els governa. Han perdut la por als votants i a l’oposició. A l’oposició perquè han constatat en només dos anys de legislatura la seva inoperància i distanciament de la ciutadania. Als votants, perquè saben que no tenen alternativa de vot, perquè com ja vaig dir dies enrere en aquest mateix mitjà, ningú de l’arc parlamentari ha volgut fer seu el ‘tourists go home’ i posar-se clarament del costat dels residents. I això no només és un problema per a l’electorat, és un gravíssim mal funcionament de la democràcia. Ens ha dit, ara explícitament, que els residents no feim més que nosa. Per si qualcú ho dubtava.