Israel ataca l'Iran, aquest respon... Un nou front de guerra s’obri a l’Orient Mitjà, més destrucció, més morts, més irracionalitat en el món globalitzat del segle vint-i-u.
La pau s’allunya, mentre perdura el conflicte a Ucraïna i Rússia, mentre el Sudan continua colpejat pels enfrontaments i la fam. Altres països africans pateixen guerres silenciades, com el Congo, per posar un exemple.
Als Estats Units els enfrontaments omplen els carrers amb la política del president Trump d’expulsar persones migrants que treballen, creix la incertesa de famílies que fa anys que hi viuen. S’hi afegeix, a més, les violències extremes que duen a assassinats injustos, com els darrers de la congressista demòcrata Melissa Hortman i el seu marit, a Minnesota, i un senador John Hoffman i la seva esposa sobreviuen als trets.
Morts i ferits als carrers del gran país que vol donar lliçons de democràcia, amb un president enrevoltat d’empresaris que pretenen desmuntar els serveis públics, que retiren les assignacions a les organitzacions humanitàries que treballen per atendre les víctimes de les guerres.
No podem viure sense commoure’ns pel patiment de tantes i tantes persones que veuen la destrucció de prop, la pèrdua de béns materials, ca seva, i les morts de gent propera o amistats, i no diguem familiars, a Gaza, a Ucraïna, a l’Iran, a Israel, a Rússia.
La irracionalitat domina els representants d’aquests estats, la inhumanitat. Semblava que amb el perill nuclear i la fi de la guerra freda del segle vint la pau seria possible. Semblava, dic, perquè la realitat ens ha mostrat que no és així, que la indústria de les armes, els complexos militars industrials dominen les cancelleries, les voluntats de molts dirigents i els donen arguments per justificar les agressions armades.
No hi ha paraules per expressar els sentiments pacifistes de gran part de la població mundial. Sortim als carrers, exigim la fi del genocidi del poble palestí, la solidaritat amb els pobles sahrauí, ucraïnès, iranià, iemenita... amb tots aquells que han estat agredits, cridam fort perquè creiem que un altre món ha de ser possible.
Ens costa molt mantenir l’optimisme de la voluntat ens guanya el pessimisme de la intel·ligència, a pesar d’això no volem caure en la passivitat, en el tanmateix... en el «sempre ha estat igual»… perquè és això el que vol el sistema capitalista, els qui creuen en l’individualisme i menyspreen aquells que promovem el treball col·lectiu, la cooperació, la igualtat i el respecte cap a totes les persones.
Hi ha moltes persones que treballen amb aquests principis, que són solidàries i s’arrisquen per estar devora aquelles que pateixen, des de les organitzacions no governamentals, fins a sanitàries, docents, que no abandonen la seva tasca per por.
No ens deixarem guanyar per la decepció, pel desconcert, continuarem endavant per aquest camí tan i tan difícil, tan ple d’entrebancs, que ens ha de dur a una transformació de la societat, per fer-la més justa, més solidària, més igualitària, més respectuosa, on la pau sigui una realitat i els conflictes armats una cosa del passat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.