Al nostre món hi ha nombrosos problemes que preocupen molt la ciutadania. La «corrupció» humana es manifesta mitjançant guerres, genocidis o robatoris per part de grups sense estatus legal, polítics o empresaris; contaminant les nacions arreu del planeta. Dins d’aquesta «corrupció» hi podríem incloure la polarització social, que fa referència a quan les persones es radicalitzen en extrems o «lots ideològics» tenint una actitud dogmàtica, extrema i violenta; generant-se divisions socials segons opinions i costums, a causa una radicalització que fomenta no dialogar amb l’altre, considerant-lo com un «bàrbar ignorant i irracional».
Així, els col·lectius d’ideologia més extrema, o els fanàtics religiosos i els dogmàtics de pensament, poden arribar a justificar la violència, la censura o fins i tot una «dictadura» de pensament únic. N’hi ha que diuen: «Hem d’anar a una teocràcia neofranquista» o «Ha d’haver-hi una dictadura d’esquerres». Mentrestant, els problemes continuen sense solucionar-se perquè la gent no pot arribar a cap acord ni construir un projecte comú (encara que de tot això hi ha diferents nivells i graus), per no mencionar els efectes de la divisió social i les seves conseqüències en l’ambient afectiu de la societat. Però, i si els problemes mundials i a gran escala estan relacionats amb els problemes personals i quotidians? I si són els mateixos, però en diferents nivells? I si tenim un sistema en el qual un problema ‘X’ es repeteix i hi ha extrapolacions del sistema a gran escala o bé el conjunt de les unitats té la suma de les propietats d’aquestes, no seria així?
El nivell menor de la polarització vindria de quan tenim problemes amb persones per diferències d’opinió o trets de la personalitat, que realment no són negatius, o de quan les persones debaten exaltades d’una manera no constructiva per la qual s’ofenen en rebre un contraargument o contesten des del propòsit de ridiculitzar l’altre i no des del raonament. Així, la «guerra» s’extrapolaria a l’enfocament egoista de la competició, basat en la idea que per guanyar s'ha d'acabar amb l'altre o eliminar-lo, quan realment els recursos de la humanitat varien segons la producció dels agents i poden augmentar amb distribucions més justes i properes a la dignitat humana, millorant l’ecosistema del qual no ens podem separar. Però aquest és només un dels casos d’alienació de la nostra ubicació com a individus dins la societat, «individus socials».
La «corrupció» apareix quan caiem en els errors anteriors, però si aquests problemes mundials es relacionen amb problemes quotidians, podem lluitar contra ells en l'àmbit individual, per ser llavors partícips d’un canvi social. Tothom que pensa alguna cosa sobre una opinió o sobre una situació social sol creure tenir raó, així que l’ideal seria dialogar amb la següent mentalitat: si resulta que un té raó, ha estat bo estendre la veritat en els altres i, si no, ha estat bo estendre la veritat en un mateix. Aquesta mentalitat pot ser incòmoda perquè hauríem de ser molt més sincers i dialogants amb els altres, a vegades en temes incòmodes, i de fet és per això que tenim una societat plena de «mentides piadoses», parlar d’altres a la seva esquena sense plantejar-los a ells el que pensem, baralles i conflictes amb persones per motius absurds, evitar treure certs temes conflictius, absència de disculpes per vergonya i previsió d’un possible atac, etc. Aquests problemes ens despisten, empitjorant la societat i sent problemes mundials extrapolables a les accions dels polítics i empresaris de tot el món. Com podem desitjar la pau mundial si no desitgem la pau amb els nostres veïns? Com esperem que no hi hagi mentides des de dalt si a baix també les tenim? Si volem canviar socialment el món, cal lliurar-se al proïsme i rompre les bombolles socials.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.