«No ens van alertar, sinó, no hauria passat això. Però tampoc no ens van socórrer. Vam esperar el rescat, ningú no ens va rescatar, tampoc ningú no va venir a ajudar-nos. Vam estar setanta-dues hores completament sols. Vaig estar damunt de piles de cotxes cercant el meu pare per si encara el trobava amb vida».
Aquests és el testimoni, relatat a VilaWeb, de Meri García Villanueva, una dels milers de persones afectades per la Dana del País Valencià. Ella, al costat de Maite Pagán i Yolanda Garrido («que han perdut els germans i el nebot de quatre anys») són una de les cares visibles dels col·lectius de les víctimes que s’han manifestat davant el Congrés espanyol i han presentat una petició que, a hores d’ara, acumula més de 160.000 signatures. Tal com assegura, encar es poden veure cotxes amuntegats i fang a les zones afectades.
Meri també és coneguda per les declaracions que ha fet en diversos mitjans sobre com va haver de posar inútilment una denúncia per la desaparició del seu pare diverses vegades perquè, al final, acabés sent trobat sense vida el 9 de novembre per un grup de voluntaris. El seu testimoni és un cas exemplar de la tragèdia de la manca d’avisos en la gestió de la Dana, i que els bombers no hagin pogut realitzar la seva tasca per la carència d'equips i de temps. A més, ella va ser una de les afectades que no va anar a la missa funeral per no voler compartir aquell espai amb els responsables polítics de la seva pèrdua.
Però això és només una petita part de la tragèdia de la Dana que sacsejà el País Valencià la passada tardor. Moltes persones varen rebre les alertes de les inundacions quan era massa tard, quan molts ciutadans s’havien ofegat, i molts altres es refugiaven en el capó del cotxe o aferrats a un arbre. Moltes persones varen passar la nit sentint el cabal d’aigua demanant-se de qui eren els crits que sentien, perquè la gent no pensava que pogués passar el que va passar. I és que, segons La Vanguardia, molts batles dels municipis afectats asseguraren que no havien rebut cap avís d’Emergències.
L’excusa política de què no es coneixia la situació no té sentit. Va haver-hi diferents previsions durant la setmana i els dies 28 i 29 d’octubre es varen prendre algunes mesures preventives. El matí del dia 29 d’octubre, dia de la tragèdia, va ser molt actiu amb diversos desbordaments i avisos d’emergències, però la majoria d’avisos els va fer l’AEMET a través de la xarxa social X, de manera que molts o no ho varen veure o varen pensar que no seria tan greu si no s’usava ES-Alert o un altre mitjà. Tampoc era la primera gota freda al País Valencià.
A la tarda hi hauria desaparicions i prediccions pessimistes. De fet, a les 15.20 hores zones com Utiel ja tenien aigua fins a la primera planta. Es va sol·licitar l’acció de l’UME, que va informar de la seva intervenció a les 17.00 hores. Llavors, el CECOPI havia començat a funcionar i, a les 17.35 hores, Emergències va avisar de greus desbordaments, havent-hi preocupació a les 19.00 hores a les zones pròximes al voltant de la metròpolis de València, on hi havia barranc del Poyo, que va acabar arrasant-ho tot al seu pas. A les 19.30 hores «s’estén la situació d’emergències a tota la província», però l’avís d’ES-Alert va arribar a les 20.14 hores, quan l’aigua cobria «el 80% del poble» de l’Alcúdia i arribava a les espatlles de la gent, quan al sud de la província ja hi havia gent «atrapada a cotxes, fàbriques o centres comercials sense poder sortir».
Segons exposa el diari Público, Carlos Mazón, president de la Generalitat valenciana, va arribar al CECOPI, segons sembla, a les 20.28 hores i la primera conversa entre Mazón i Salomé Pradas, exconsellera d’Interior i responsable de l’operatiu d’Emergències, va ser a les 17.37 hores. Però hi ha un buit en les comunicacions entre les 18.30 hores i les 19. 43 hores. De fet, no es va poder comptar amb el president en els moments clau. Mazón era menjant al restaurant El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana, però, per ara, la jutgessa de Catarroja que instrueix el cas de la gestió de la tragèdia, rebutja la declaració com a testimoni de la periodista, tal com ha informat VilaWeb. A més, per ara, Mazón tampoc ha estat citat a declarar, ni com a testimoni ni com a investigat.
En un article publicat a la Cadena Ser amb relació a Salomé Pradas, s’assegurà que el CECOPI no va tenir coneixement del desbordament del barranc del Poyo fins a les 21.00 hores, però això ens fa demanar-nos com és possible que no es sabés abans i de què era l’alerta que es va enviar als mòbils de la població quan ja era més tard per salvar vides.
Segons ha publicat El País el tècnic que va enviar l’alerta de l’ES-Alert assegura que l’exconsellera Pradas li va demanar que s’esperés fins a rebre el vist i plau. En aquest article s’explica com va passar una hora (amb un debat tècnic i de gestió mentre passava el que va passar) fins que es va enviar el missatge i que, encara que segons Emilio Argüeso en cas de col·lapsar la presa de Forata, que era en risc, podria haver provocat moltes més víctimes mortals, ningú controlava els barrancs i es va descartar fer-ne un avís. Una altra errada important de la gestió és que Pradas va arribar a admetre que no coneixia l’existència del sistema ES-Alert fins darrera hora del dia de la catàstrofe. És a dir, la responsable del CECOPI no tenia coneixements del sistema d’Emergències.
Mirant diversos titulars i fonts es pot saber que, en aquesta catàstrofe que va afectar milers de persones, es varen tardar dies a recuperar l’aigua i l'electricitat. De fet, Segons relatava RTVE, dos dies després de la tragèdia, desenes de milers de persones vivien sense llum i aigua en un ample territori de la província de València i algunes localitats de Castella-La Manxa. Tampoc hi havia gas, telefonia mòbil o internet. I, segons l’agència de notícies Europa Press, deu dies després de la Dana, unes 7.000 persones continuaven sense subministrament d’aigua.
Segons la Cadena Ser, a les zones afectades hi van treballar uns 40.000 militars espanyols, arribant a haver-hi més de 8.000 en un sol dia. Però pareix que aquella quantitat no va ser suficient, ja que molts milers de voluntaris van participar en les tasques de neteja i recuperació, fent-se famós el lema de «sols el poble salva el poble». Al País Valencià va haver-hi una necessitat de recursos i ajudes enorme, i de fet encara hi ha llocs que pareixen congelats en el temps des de novembre de 2024. Recordem que, a més, parlem de milers d’afectats. Es va criticar molt que els voluntaris fessin tasques perilloses d’especialistes, però la realitat és que els especialistes no eren allà i algú havia de fer-ho.
Diversos mitjans i sectors, no només de drets, han sostingut que s'hauria d'haver activat l’estat d’alarma per a fer front a les conseqüències nefastes de la Dana. Però Mazón no és l’únic responsable de no haver activat l’estat d’alarma o el nivell 3 d’emergències, com s’ha publicat a mitjans com El Debate, EFE Verifica o El Economista. Segons aquestes fonts, el Govern espanyol podria haver declarat l’estat d’alarma o el nivell 3 d’emergència fent ús de les competències.
Al voltant d’aquesta qüestió s’han destacat apartats de dues lleis. Un és l’article quatre del capítol II de la ‘Ley Orgánica 4/1981, de 1 de junio, de los estados de alarma, excepción y sitio’, segons el qual el Govern espanyol sí que tenia autonomia per decretar l’estat d’alarma, complint-se les quatre condicions possibles perquè això s’hagués de fer (quan bastava només una). L’altre és l’article 29 del capítol VII de la ‘Ley 17/2015, de 9 de julio, del Sistema Nacional de Protección Civil’, on es diu, entre altres coses, que el Ministeri de l’Interior pot «per pròpia iniciativa» declarar l’estat d'alarma si la situació sembla requerir-ho.
De fet, la coordinadora general de Podem del País Valencià, Maria Teresa Pérez, va exigir al president de l’Estat espanyol, Pedro Sánchez, que activés l’estat d’alarma i que prengués tota una sèrie de mesures. A més, com va cobrir Europa Press, la Fundació Alternatives, vinculada al PSOE, també va reclamar a Sánchez que declarés l’estat d’alarma i demanàs auxili a la UE. També Esquerra Unida es va adherir a aquesta sol·licitud.
Tant si es diu que es podia activar l’estat d’alarma com si no, ens hem de plantejar què ha fallat per a produir-se una tragèdia d’aquestes magnituds que, si s’hagués actuat a temps, podria haver salvat moltes vides humanes. En aquest cas de la Dana del País Valencià s’han comès greus errors de gestió. Amb tot, si ha estat possible tal fracàs de la classe política i/o de les institucions es podrien revisar i replantejar moltes coses.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.