Segurament vareu sentir parlar del Sycamore gap tree, un arç, fals plàtan o també sicòmor, Acer pseudoplatanus, quan va ser talat la nit del 27 al 28 de setembre de 2023 i que estava situat en una bretxa, un pas estret entre dues muntanyes, del mur d'Adrià, a Northumberland, Anglaterra. La notícia va ser àmpliament compartida a tota la premsa, mitjans de comunicació i xarxes socials de tot el món. Varen ser moltíssimes les fotografies que es varen publicar d'aquest arbre per part de visitants, turistes i gent que l'admirava i estimava, de tot temps, despullat de fulles, amb el paisatge nevat, brostant a la primavera, esponerós a l'estiu, colorit a la tardor. Fotografies fetes des de moltes perspectives i situacions, amb nits estrellades, a l'hora del crepuscle, durant la pluja... Era per tant un arbre conegut i, torn a dir, estimat per moltes persones. Fins i tot per mi mateix, que no el vaig visitar mai.
Personalment degut a la meva activitat professional, he sabut podar, esporgar, talar i trossejar un arbre, i alhora igualment per mor d'algunes funcions de la meva professió, he hagut d'aplicar criteris de tala per raons comercials o de prevenció d'incendis a parcel·les forestals, fossin de pins, alzines, ullastres o fins i tot caducifolis de vora torrents. Per tant, sé el que significa talar un arbre i conec també la tècnica per serrar-lo i tombar-lo cap on més ens convengui. Em puc posar al lloc de l'acció de la tala. Em costa molt més fer-ho, entendre, el perquè, en el pensament de qui va talar el Sycamore gap tree. Aposta no he deixat d'interessar-me per aquest cas.
Quan s'hagi vist per a sentència el judici que aquests dies s'està celebrant contra Daniel Graham, de 39 anys, de Milbeck Stables, Carlisle, i Adam Carruthers, de 32 anys, de Church Street, Wigton, Cumbria, davant un jurat al Newcastle Crown Court que presideix la jutgesa Lambert, davant 12 persones del jurat, ja miraré de fer-ne una crònica detallada, ja que el meu interès en el cas, en especial del perquè, torn a dir, no ha deixat de minvar des de que es va produir la tala.
Avui però només vull fer dues mencions paral·leles, breus a dos arbres que, de manera ben bé miraculosa, són presents encara a les zones més altes de la nostra Serra de Tramuntana: l'auró (Acer opalus granatense) i el teix (Taxus baccata). El primer està emparentat, com el seu nom indica, amb el que existia a la bretxa del mur d'Adrià. Perquè vos na faceu una idea, la seva fulla és com la de l'escut del Canadà. És un arbre que viu literalment confinat a les roques i penyes dels cims més alts de les muntanyes de Mallorca. Ho fa així per una manca absoluta de gestió forestal sobre aquesta i altres espècies relictes, que només és aplicada, aquesta gestió forestal, per les cabres i bocs invasors i domèstics, presents des de l'ocupació humana de l'illa i promocionada i garantida, aquesta devastadora presència, per la Conselleria de Medi Ambient, Medi Rural i Esports, presidida gràcies al PP, pel també Vicepresident segon del Consell de Mallorca, Sr. Pedro Bestard, polític més que compromès amb el món cinegètic.
De l'altra espècie, del teix, en perill d'extinció a Mallorca i a altres llocs d'Europa, només em referiré a un exemplar, el que està situat solitari a la pujada ampla d'accés al cim del Maçanella, aquest arbre solitari, sempre envoltat de cabres i bocs, autèntic símbol a la ignorància i menyspreu als arbres i al seu entorn.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.