Conxa, Cisca, Joana, Carme, coratge!

Coratge és el que us vull transmetre avui, coratge a balquena, perquè el necessitau per continuar sobrevivint sense en Cisco Antich, sense en Guillem Solivellas, sense en Pere Sampol, sense en Manel V. Domènech que us han acompanyat durant molts anys.

Us he donat el meu condol amb una abraçada, en veure’ns als actes de comiat. A na Conxa d’enfora, ja que hi havia tanta gent al Consolat de Mar que no vaig gosar rompre la fila. La veritat és que només et conec per les fotos i per veure’t a actes oficials amb en Cisco, on també hi era jo, a la meva etapa de càrrec polític.

Na Cisca, amiga i companya de militància a l’OCB de Marratxí, a MÉS del nostre poble, hem compartit lluites, actes, manifestacions, reivindicacions, festes al poble, i els descansos amb el te fet per en Guillem, quan fèiem conjuntament l’altramirada.cat a la web, amb ell, o la documentació per a les subvencions municipals totes dues a ca vostra.

Na Joana, companya montuïrera de militància a MÉS, no ens hem tractat molt, llevat dels actes partidaris o institucionals on hem coincidit i hem comentat com van les coses, devora en Pere i en Miquel.

Na Carme, sí que som més que conegudes, companyes de lluita antifranquista, de trobades interminables amb en Manel i na Francisca Bosch, de tertúlies amb na Cisca Oliver i en Joan Serra. Eren anys llunyans ara ja, però que ens lligaren per sempre amb uns llaços de companyonia que només la desaparició física romp.

Us vull transmetre allò que deia al principi, coratge, ànims, per sobreviure sense el company de vida, amb qui heu compartit anys amb totes les alegries, il·lusions, esperances i objectius de la vostra quotidianitat. Igualment, les tristeses, decepcions, mals humors, que provoca la militància política, cívica, ecologista, social, en una paraula, d’aquelles persones que tenen molt clar que s’han de comprometre per transformar el món, per defensar la nostra llengua i cultura, el nostre petit país, de tants depredadors, de tantes males persones que cerquen l’enriquiment per damunt de tot.

Han passat mesos, setmanes i dies de la mort dels vostres companys. Amics, companys, han publicat articles, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la mort injusta que us ha trasbalsat i canviat la vida. M’imagin que conhorta veure aquestes mostres, ho són de l’estima que han transmès els vostres companys, del respecte a la seva trajectòria, del reconeixement a la vàlua de la seva aportació en el seu àmbit de treball polític, social, ecologista, de defensa del nostre país.

Un company de l’OCB de Marratxí, en Pep Lluís Pol, ens va dir a la junta: Massa pèrdues importants per al nostre petit patit País i és així, m’ho he fet meu i ho repetesc sovint.

Conxa, Cisca, Joana, Carme, m’heu de disculpar no haver posat els dos llinatges vostres, francament no els sé, els dos, i no vull posar-ne només un. Ho entendreu, tinc per costum mantenir el llinatge de la mare sempre que puc.

Us he volgut transmetre el meu desig de coratge per sobreviure sense el company de vida, perquè pens molt en el que ve després dels actes de comiat, de recordança, d’homenatges...

Perquè us vull dir que estic convinçuda que en Cisco, en Guillem, en Pere i en Manel perviuran amb nosaltres, amb el nostre compromís, amb el nostre treball per transformar aquest món, com ells volien.

En podeu estar ben segures. Una abraçada, companyes, amb llàgrimes, però plena de coratge i ànims!