Avui i quasi sempre, la majoria de persones que s’han dedicat a la política han mentit, han amollat més mentides que paraules han pronunciat i de paraules, n’han pronunciades moltes. Sempre han mirat quines mentides podien dir en el seu propi benefici. El benefici superior quan hi ha eleccions és guanyar-les i qui les sol guanyar? Les sol guanyar el partit que lidera els pronòstics, perquè a la gent li agrada apostar pel cavall guanyador. Per tant, has de dir moltes mentides en aquest sentit per poder guanyar les eleccions o perquè el contrari no les guanyi. Per això els governs sempre han usat el CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) en el seu propi benefici, per tant, el que diu el CIS ara, s’ha de posar en dubte fins que es demostri que ha dit la veritat. I el que diu ara el CIS és que el PSOE guanyaria unes hipotètiques eleccions, si se celebraven ara, i d’una manera més ampla respecte al PP que fa uns mesos. Així ho posa de manifest l’últim baròmetre del CIS, el primer que s’ha fet després de les inundacions del 29 d’octubre a València. Aquest estudi sobre l’estimació de vot situa el PSOE com a líder en estimació de vot, formació que amplia en 4,9 punts la distància respecte al PP. Així, l’últim baròmetre situa el PSOE en el 34,2% pel que fa a l’estimació de vot, dues dècimes més que l’anterior, mentre que els populars perden 2,2 punts i se situen en el 29,3%. L'enquesta s’ha realitzat entre el 2 i el 7 de novembre amb 4.010 entrevistes, manté en un 11,8% l'estimació de vot de Vox i situa Sumar en el 7%, set dècimes més que a l'octubre, sense que el cas d’Iñigo Errejón els hagi afectat les expectatives electorals.
Els problemes polítics han pujat fins a la primera posició en la llista de preocupacions dels espanyols després del pas de la DANA de final d’octubre, en pujar un poc més de cinc punts en el baròmetre del CIS de novembre (23,8%), sobre l'estudi del CIS d'octubre.
A Mataró, la sucursal del PSOE és amiga del coronel Baena de la Guàrdia Civil (sí, sí, el coronel del primer d'octubre). Això vol dir que el PSOE de Mataró no amaga la seva col·laboració directa amb les clavegueres de l’Estat colonial espanyol. I tristament no veureu cap partit català fent un cordó sanitari contra els ocupants espanyolistes, sinó tot el contrari, ja que el PSOE governa gràcies a ERC i Junts. Aquesta información apareix a X (abans Twitter) i la subscriu Léo Taxil, d’«Abstención catalana». Es diu que a aquesta xarxa social es menteix molt, però ell basa la seva informació en el que ha dit l’alcalde de Mataró, David Bote Paz, que també apareix a la mateixa xarxa social i que diu: «Avui hem mantingut una reunió amb el Coronel en Cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Barcelona, Daniel Baena, per reforçar la col·laboració i el treball conjunt entre els cossos de Seguretat. Continuem treballant per cuidar dels nostres veïns i veïnes».
Joan Pol Alcaraz, esriu al diari online El Món, el següent (això és part del seu escrit): «Davant la mort d’una persona estimada, s’inicia un procés de dol. Es pot dur a terme de diferents maneres: en solitari, amb l’ajuda d’altres familiars o amics, amb el suport d’un psicòleg i, entre altres opcions, amb la teràpia d’un grup de dol. Són sessions grupals a les quals s’ajunten diverses persones que han perdut un ésser estimat i comparteixen les seves vivències. A partir de parlar i escoltar, es duu a terme un procés terapèutic que pot ser molt beneficiós per a les persones que estan passant per aquest dol. A Catalunya hi ha diverses associacions privades i entitats públiques que promouen aquestes iniciatives. Algunes persones, però, s’han trobat amb una situació lingüística molt dura: el català ha estat un problema a l’hora de participar d’un grup de dol, ja que fins i tot aquí arriba la imposició del castellà. És el cas, per exemple, de Joana Bertran, que a finals del passat mes d’octubre feia aquesta piulada que de seguida es va convertir en viral: ‘Avui ha estat el meu primer dia en un grup de suport al dol en pèrdues de familiars. Arriba el meu torn i parlo en català, una noia argentina em demana que canviï al castellà. Fins i tot aquí arriba la imposició del castellà? És acollonant’. Bertran ha parlat amb El Món sobre aquest cas que va viure en una associació de Barcelona formada per voluntaris: ‘Era el meu primer dia al grup de dol. Van explicar les normes: no es pot interrompre, no es pot jutjar i cadascú s’expressa amb la llengua que vol’. La resta de participants van parlar en castellà, però quan va arribar el seu torn, Bertran ho va fer en català: ‘Quan vaig començar, una persona em va tallar i em va demanar que parlés en castellà de manera irrespectuosa. Em va tallar mentre jo estava plorant i parlant de la mort del meu pare’. Ella s’hi va negar i, aleshores, la persona castellanoparlant va marxar de la sala. Bertran explica que aquesta experiència li va suposar molta incomoditat. Tot i que va poder acabar el seu torn en català, ho va passar molt malament…»
Fins aquí podíem arribar. És com si estiguéssim encerclats, tancats a casa nostra. No ens podem moure ni expressar-nos en la nostra llengua. On és la llibertat? Sembla que no existeix, per a nosaltres, els catalans, ha desaparegut.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
La política sovint es percep com a dominada per mentides al servei d’interessos propis, especialment en períodes electorals. Es qüestiona la fiabilitat del CIS, que podria beneficiar el govern de torn, situant el PSOE al capdavant amb dades potencialment esbiaixades.