L’agressor diu que la víctima està trastornada

Una reacció de manual, l’agressor lleva importància als fets, qui no està bé és la víctima... quantes vegades ho hem sentit, quantes vegades s’ha repetit davant els investigadors?

No sé com acabarà la denúncia, el cas és que recorda la recentment estrenada pel·lícula d’Iciar Bollarín ‘Yo soy Nevenka’, que narra la història real d’una jove regidora de Ponferrada, Lleó, que denuncià el batle per assetjament sexual. Aquest fou condemnat, el primer cas de l’estat espanyol, i uns anys més tard es tornà a presentar a les eleccions, ja no amb el PP sinó amb una agrupació independent. Na Nevenka Fernández viu al Regne Unit, ha refet la seva vida, però ho ha hagut de fer fora, aquí no trobà feina després de la denúncia.

Us recoman anar a veure la pel·lícula, és una crònica del que va patir aquesta al·lota, de la incomprensió, el qüestionament, fins i tot les acusacions falses d’estar trastornada, o ser addicta a les drogues... Fou un cas que va merèixer portades de telenotícies, tertúlies televisives, en aquells anys de majoria absoluta del PP de n’Aznar, els primers anys d’aquest segle.

Afortunadament, la societat va canviant, les al·lotes joves són valentes i denuncien després de les agressions, hi ha més mitjans i recursos per atendre-les, gràcies a la lluita de víctimes com na Nevenka que denuncià per la seva dignitat com a persona, gràcies a tantes i tantes dones que no callaren, que no callen i s’enfronten a l’agressor, malgrat que hagin de viure situacions d’incomprensió, de posar-la en dubte, d’acusacions d’estar trastornada.

És l’argument recurrent dels masclistes, l’agressor és víctima quan és just el contrari. Qui ha d’estar una mica o molt trastornat és aquell que satisfà el seu desig sexual a la força, sense importar-li l’estat de la persona que té davant, només pel seu plaer immediat.

Són els masclistes qui inunden les xarxes socials amb acudits, amb frases contra les al·lotes, contra les feministes, dient que se senten agredits, se senten inferiors, perquè elles han guanyat el discurs. Dir a una persona femi-nazi és un terme ofensiu que vol atacar al moviment feminista qualificant-lo de la pitjor ideologia que ha viscut Europa en el segle passat.

Els masclismes es manifesten de moltes maneres, des de l’agressió fins a l’acudit, el menyspreu, fer veure que les víctimes falsejen la realitat, exageren, menteixen.

Han sortit a la llum pública fotografies i gravacions de l’emèrit amb una amant, de fa bastants anys. No entraré en l’aspecte moral de la vida d’aquest senyor, que fou cap d’estat, que li correspon a la família. El curiós és que les gravacions parlen de l’excap de la casa civil de la Zarzuela, el general Armada, partícip del 23 de febrer de 1981.

Una vegada més tota la premsa, els comentaristes, han fet èmfasi en l’amant, en les relacions d’aquesta i la seva família, han passat de puntetes en les gravacions sobre el silenci del senyor Armada. Només algun mitjà independent com Público n’ha parlat, que es desclassifiquin els documents del fallit cop d’estat, que es modifiqui la llei de secrets oficials de 1968! vigent avui.

L’Estat espanyol necessita que es modifiqui aquesta llei franquista, si volem que la nostra democràcia sigui cada vegada més respectada.

Massa silencis clamorosos sobre el paper del cap d’estat en aquells esdeveniments, sobre el seu enriquiment personal, sobre la seva impunitat, sobre els aduladors, sobre la complicitat de mitjans de comunicació, i sobretot el paper dels organismes estatals en l’ocultació amb l’excusa de la protecció.

Continuem exigint la pau al Pròxim Orient, continuem exigint l’alto el foc definitiu, continuem denunciant l’agressor sionista que no confonem amb el poble israelià. Volem una pau duradora que permeti la reconstrucció de Gaza, el Líban, Cisjordània, que permeti viure en pau i dignament els pobles agredits.