Els voltors han baixat de la talaia des d’on vigilaven i han acudit a la cabanya del caçador per intentar protegir-se dels qui sembla que els voldrien eliminar. No saben ni volen saber que aquests que ells pensen que els voldrien eliminar, els catalans, no tenen cap intenció d’eliminar ningú, sinó de viure sense dependències. Volen viure en la seva terra sense cap intromissió. Volen que a la terra on viuen els voltors, que els seus habitants creixin, es converteixin en adults i sobrevisquin sense haver d’esperar damunt la talaia, que arribi el manà de terres catalanes, que no és que siguin més productives, sinó que s’han dedicat a treballar, a produir i no a la vagància ni a guerrejar. El vigilant major, un tal Feijóo, vetlla perquè els voltors no s’adormin i de tant en tant, els desperta tirant-los un bon poal d’aigua fresca. Els monàrquics frueixen quan veuen com es divertia el seu rei amb els seus doblers. Hem sabut que el general del cop d’estat, Armada, no va xerrar, no va dir res, i tots hem pensat què devia callar, encara que es pot suposar. Mai no se suposen coses bones. I ara s’ha trobat una presidenta de Mèxic, descendent d’indígenes, que troba que els governants espanyols els haurien de demanar perdó per l’espoli que varen patir quan els espanyols varen anar a Amèrica. I també vol que els ignorants que es pensen que els espanyols varen descobrir aquelles terres, que sàpiguen que aquelles terres estaven poblades per civilitzacions ben avançades. Bé que el temps passa, els anys passen, els mesos passen, les setmanes passen, els dies passen i qui dies passa, anys empeny.
Els voltors estan atemorits i no volen que els catalans parlin la seva llengua, perquè pensen que així se n’aniran més aviat d’Espanya, ja que la llengua és el distintiu i el testimoni que són un altre país, una altra nació, un altre estat. Per això fins i tot en els hospitals no es vol tractar pacients que parlin en català. La Plataforma per la Llengua denuncia que fins i tot una persona depressiva amb tendències suïcides no la volien tractar psicològicament perquè parlava en català. Això no passaria ni en una sèrie turca. I un sabadellenc a X, antiga Twitter, denuncia que ha visitat un familiar a l’hospital de Terrassa. I ha quedat ben trasbalsat quan se n’ha adonat que gairebé el 100% del personal de l’hospital eren «moros, llatinoamericans i nyordos», la majoria dels quals no parlen català. El sabadellenc es pregunta a veure com pot ser que passi això?
La presidenta de Mèxic denuncia l’espoli que varen cometre els governants espanyols en els segles XV, XVI i XVII, i, en canvi, els catalans del Principat tenen un president venut als espanyols, i això es té com a mèrit propi. No es té mai en compte que sempre es prioritzen altres indrets, altres territoris per invertir-hi i fer-hi obra pública, mentre només es pensa en els principatins per explotar-los. Vos posaré un exemple només en un aspecte, en l’esportiu, en el futbol, i de la manera com s’ha protegit sempre l’equip que més trofeus ha guanyat i que és el Madrid. Des del temps de Franco s’ha protegit l’equip merengue i se’l feia guanyar trofeus amb tota casta d’artilugis i floritures. Vegeu l’exemple del que diu l’àrbitre Ayza Gámez: «Es normal que los árbitros tengan miedo de expulsar jugadores del Madrid como Vinicius o Endrick, yo expulsé a Cristiano en San Mamés y me costó el descenso a Segunda y la carrera arbitral». «Además, tuve que declarar ante el Comité para explicar la expulsión de CR7». També va confessar que per mor d’aquesta expulsió el varen deixar unes quantes setmanes a la nevera, és a dir, sense arbitrar. El Real Madrid va demanar que no els arbitràs més, cosa que va acceptar el Comité d’Àrbitres. Aquesta mateixa temporada va perdre la categoria per pressions externes i puntuacions sospitoses. Queda clar com l’aigua cristal·lina el que va passar. Així, així, així guanya el Madrid!
Diuen que una de les millors maneres de conèixer un país és quan agafes un taxi. La manera com parla el taxista, com vesteix, la música que posa, la higiene del vehicle, si li agrada conversar o no, els temes dels quals tracta... tot són senyals bons o dolents del tarannà d'aquell país. Encara que a vegades qui marca les característiques d'un viatge és el passatger del taxi. Això és el que li va passar a un taxista de Barcelona. Contra tots els prejudicis de taxistes a la capital que no saben parlar idiomes, que ignoren no ja l'anglès sinó el català o fins i tot el castellà, aquest taxista és catalanoparlant. Això no és que sigui excepcional però sí que no és habitual a Barcelona. Aquest taxista un dia va agafar un passatger famós, un VIP. És a dir, un famós català, nascut a Barcelona i que parla perfectament l'idioma català com ha quedat demostrat en algunes entrevistes que li han fet. El taxista se li adreça educadament en català, perquè sap que el client és popular, català i catalanoparlant. I per sorpresa del taxista, el famós se li adreça de males maneres exigint-li que li parli en castellà. La discussió puja tant de to i el passatger es posa tan agressiu, prepotent i catalanòfob que el taxista, fent ús del seu dret d'admissió, li diu al client que abandoni el vehicle, que ell no porta individus així al seu cotxe. El famós es diu… Loquillo. De més grosses se’n veuen cada dia. No tenim massa remei!
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Una veritat incòmoda que no agrada als espanyolistes renegats i forasters desagraïts. Arruix, si no us agrada la llengua d'aquí, vaixell i bon vent. Enhorabona per l'article i a Xesca també per la magnífica explicació que en fa, mal gratat els sords i cecs de conveniències que no sé que p... fan llegint aquest digital si odien tant la llengua catalana.
Només xerren de voltors es que coneixen es tema amb profunditat.
Molt ben explicat @xisca, però tanmateix no ho entendran. Bàsicament, perquè no ho volen entendre.
Aquest text fa una reflexió sobre com la interacció entre taxista i passatger pot ser un reflex de la cultura i el tarannà d’un país. A partir de la història d’un taxista de Barcelona que es troba amb una figura pública, Loquillo, s’aborden temes com la llengua, els prejudicis, i les tensions culturals. El text parteix d’una situació concreta, on el taxista, catalanoparlant, s’adreça en català a un famós català. El passatger, però, reacciona de manera hostil exigint que li parli en castellà, fet que desencadena una discussió intensa que acaba amb l’expulsió del passatger del taxi. A través d’aquest episodi, el text posa en relleu la complexitat de les dinàmiques lingüístiques i culturals a Barcelona, on sovint s’enfronten realitats com el bilingüisme o la percepció de la llengua catalana en l’àmbit públic. També suggereix que certes actituds poden ser vistes com una forma de “catalanofòbia” per part de persones que, tot i ser catalanes, prefereixen no utilitzar el català. Això obre un debat sobre el paper de la llengua en la identitat i les relacions quotidianes. Finalment, el text acaba amb una certa resignació, fent veure que episodis d’aquest tipus són comuns i difícils de solucionar. Així, més que només una anècdota sobre un famós, el relat convida a una reflexió més profunda sobre la convivència, els prejudicis i l’ús de la llengua a la societat catalana actual.
Aquests que comenten son els gurús del nazis me.
Cuanta bilis contra España. Nos quiere hacer creer la leyenda negra.
La presidenta de México es descendientes de europeos, como buena parte de americanos de qué viven en ese continente. En Cuba muchos terratenientes y negreros eran catalanes que regresaron a Cataluña muy ricos. De hecho el abuelo de un ex-president de Cataluña fue negrero