Fins ara només teníem calor i més calor. Les Danes les vèiem passar lluny. Vivíem en una terra lliure de Danes. Alguns n’estaven ben cofois, altres les enyoraven. Ja hem viscut la Dana. No n’hi ha per tant, diran els palmesans que l’han vista circular des de dins casa seva i només els han arribat els esquitxos. Els pollencins i els sollerics l’han pogut viure en el seu esplendor i els menorquins, especialment el des Mercadal l’han viscuda en el seu grau de màxima destrossa. Caure 200 litres d’aigua de pluja en tan poc temps, produeix torrents desbordats que ho arrasen tot. Menorca reclama esser declarada zona catastròfica, per veure si podran paliar els mals ocasionats. La mar també ha actuat d’una manera desconeguda. La costa formenterenca estava plena de cadàvers de velers. La Dana sembla que se n’ha anat, uns continuaran tenint-li por i altres deixaran d’enyorar-la. Ara, disposau-vos a tornar tenir calor que ens trobam encara en ple mes d’agost, i l’agost, a més de ser un mes de vacances és un dels mesos més calorosos de l’any des de sempre.

Mentre els espanyols continuen ben frustrats i decebuts per no haver sabut evitar l’escapisme del mag Puigdemont. La setmana passada havia fuit com en James Bond a les pel·lícules de l’agent 007, però ara pens que el que ha fet ha estat escapisme com fan els bons mags. La llàstima és que no existeix cap vacuna per curar la frustració dels espanyols davant aquesta gran actuació. Ja sabem que qualque trampa degué posar, igual que fan els mags. Qui li piqui que se rasqui o que cerqui. Aquesta actuació va esborrar un altre fet molt important que es produïa aquest dia i era que Illa era investit com a president de la Generalitat. El que sembla que va passar desapercebut és que el partit més extrem en qüestions d’independentisme va atorgar el vot imprescindible perquè Illa, del partit partidari del 155, aconseguís esser president, el partit que va ajudar Illa a obtenir el poder va ser la CUP, i aquest vot imprescindible el va atorgar Wagensberg, diputat del grup de la CUP, encara que fos un diputat cedit per ERC, perquè així la CUP havia pogut formar grup propi.

Només un partit partidari del 155, pot dir el que ha dit la nova consellera d’Ensenyament, Esther Niubó. Diu que l’escola existeix per poder ensenyar i que no existeix per salvar el català. Què sabrà aquesta consellera de munyir indiots per la cresta? En primer lloc l’escola, des de fa més de tres-cents anys ha estat una de les encarregades d’esborrar el català dels ciutadans de Catalunya. I en segon i definitiu lloc, s’ha de tenir en compte que l’escola ha d’ensenyar valors, i el de preservar la cultura, la història, la llengua i la identidat d’un poble és un dels més importants valors, i, per tant, senyora Niubó, l’escola, a més d’ensenyar ha d’ajudar a salvar la llengua, que es troba en perill d’extinció quant al seu ús.

Aquesta senyora es veu que ha pogut ascendir a consellera, perquè en el seu currículum consta que fa dos anys demanava que es complissin les sentències perquè les escoles fessin sempre el 25% en castellà. Ara el primer que ha fet ha estat que es complís la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que donava 15 dies al Govern de la Generalitat perquè fes complir aquesta sentència. El que no sap la consellera ni el Govern d’Illa és que si es complís aquesta sentència del 25%, resultaria que es faria menys castellà que el que es fa ara. De fet, fa uns trenta anys que feia feina a un institut que cada any quan començava el curs enviava a dir a la delegació d’educació que es feia un 70% d’ensenyament en català. Això vol dir que ja es feia, per tant, un 30% d’ensenyament en castellà. Vaig posar en marxa un estudi, que crec era bastant seriós encara que no gaire científic, que va donar com a resultat que es feia solament un 39 % d’ensenyament en català. Això vol dir que es feia més d’un 60% d’ensenyament en castellà. De què van aquests que cerquen pescar un 25 %?