Jocs Olímpics de París a París. En el cas de l’Estat espanyol, es podria dir que són els «Jocs Espanyolítics». L’espanyolització és total. Els periodistes que parlen dels Jocs pareixen trets d’uns cursets de la FAES de n’Aznar. Criden quan un espanyol fa alguna cosa destacada. Si destaca més, fan història, són com els de Telecinco, que ja no es conformen a fer història, sinó que fan fer llegenda als individus que han patit fam i inclemències en alguna illa del Carib.Tornant als Jocs Olímpics que és el que estam patint, se senten afirmacions inaudites i que, a més, són pura mentida. Qualque participant diu que els èxits que obté no són per a ell, són per a tots els espanyols. Els periodistes, encara que hagin fet un curset per impartir alabances, es quedens sense paraules quan un esportista espanyol fa el que li correspon, el que pot, perquè els esportistes no fan altra cosa que fer el que poden, encara que per als periodistes, el que fan sigui extraordinari, històric i sobrenatural. A algun, si poguessin el farien, rei, reina, sant o santa… ja que el que fan, ennobleix Espanya. Han fet tantes medalles amb la boca, que ara els costa fer-les realment. Se n’havien de fer devers 26. Ja veurem què serà en esser cuit. La reina i la família reial solen anar a quasi tots els actes on hi ha esportistes espanyols i més si poden aconseguir alguna medalla.
Després l’esportista, fascinat i quedat de pedra, amolla que no s’ho pot creure, ja que la reina o algú de la família reial, li ha xerrat, l’ha animat i que la família reial espanyola és fantàstica i que mereixen ser reis. I la monarquia per amunt.
I ara una notícia desgraciada, de les de sempre, de les que no s’aturen d’ocórrer. És una noticia que apareix al diari Última Hora. Un home asturià, d’aquests que els han robat el bable, d’aquests que fa més de quaranta anys feien pintades als carrers i a les carreteres i corregien Gijón en espanyol, per Xixon en bable, o Asturias, en espanyol, per Asturies en bable, d’aquests que fan els plurals en «es» en lloc de en «as», igual que el català. Doncs aquest després de visitar Mallorca, s’ha queixat que aquí no li han parlat en espanyol. I ha conclòs com quasi tots, el mateix que feien fa quaranta anys. Que no parlar-li espanyol és una falta de respecte. Aquest home ha assegurat que li han parlat en un idioma de fora, deu voler dir de fora d’Espanya, i té raó. I també ha assegurat que no tornarà mai més a Mallorca. Doncs, «Bon vent i barca nova» i un cervell renovat, després de rebre una mica de formació real.
Això ha ocorregut a l’aeroport de Palma, quan la televisió d’aquí IB3 en el seu programa ‘Cinc Dies’ demanava aleatòriament als turistes que se n’anaven com els havia anat el viatge per Mallorca i aquest asturià se n’anava ben enfadat perquè li havien xerrat en un idioma de fora. Els mallorquin sabem que el que és difícil és trobar gent parlant en mallorquí, ja que pertot es parla espanyol. A més aquesta família va tenir les vacances per Magaluf, lloc completament espanyolitzat o estrangeritzat. L’asturià, pareixia una màquina repetidora de VOX, dient que havia anat molt malament, molt malament.
Com que aquest home parlava d’un idioma de fora, i a Mallorca, se’n parlen molts d’idiomes de fora. El vídeo va començar a fer-se viral per les xarxes i en principi no se sabia si es referia a l’anglès o a l’alemany, fins que s’han acabat convencent que es referia a la llengua catalana. A les xarxes varen aparèixer comentaris com aquests: «Si no vol tornar que no torni, ja sabem que en sobren» o l’argument dels covards que diu: «Millor parlar espanyol i no molestar».
Qui ho hauria hagut de dir que un asturià descendent d’aquells que defensaven el bable, véngui a Mallorca i ataqui la llengua catalana, que aquí es troba en perill d’extinció i desitgi que desaparegui com li ha passat al bable.
