Ja hi ha llocs que no volen mallorquins al barri ni llatinoamericans a la casa

Avui vos parlaré d’unes quantes anècdotes que han passat i que retraten la societat palmesana en què vivim i que no sabem si hi podrem viure en un temps no molt llunyà. Crec que no qualificaré els fets anecdòtics que vos contaré. Deixaré que si voleu, els qualifiqueu vosaltres. A mi només em correspon fer-vos-ho a saber i vosaltres pensar per què deu ser. Conec una persona, amiga i parenta meva que li ha tocat viure de lloguer en un cinquè pis sense ascensor. Aquesta persona es pot dir que ja es troba a la tercera edat i que li correspon fer qualsevol feina per sobreviure i pagar el lloguer. Ara se li ha afegit un problema de cames i genolls i el metge li ha prohibit viure en el cinquè pis i pujar a peu i a vegades carregada amb la compra. I li ha recomanat que cerqui un altre pis per viure si no vol empitjorar de manera irreversible. S’ha posat a cercar pis i no vos podeu imaginar la dificultat que existeix per trobar-ne. Ja fa més d’un mes i no en troba. Aquesta setmana havia conegut l’existència d’un pis adequat, un segon pis i ella i el seu marit podien pagar el que costava. Telefonen per posar-se en contacte amb el propietari i aquest sense donar explicacions els penja el telèfon, tornen a telefonar i els el torna a penjar. Em demanen a mi si puc fer la gestió amb aquesta persona o esbrinar a veure què passa. Aconseguesc parlar per telèfon amb aquesta persona, que estava molt malhumorada perquè rebia massa telefonades, i em va començar a dir que necessitava parlar amb l’amo on feia feina, qui em pagàs la nòmina, si érem més d’un totes les nòmines i parlar amb tots els amos, havia de parlar amb el banc, i si vivia de lloguer, havia de parlar amb l’amo del pis, perquè volia saber si fèiem renou, ja que ell vivia al primer pis, davall el que llogava. Jo li parlava en mallorquí, i no m’havia fet massa cas quan li deia que no era per a mi que el cercava, però que jo responia per la persona interessada, que eren bones persones i bons pagadors. Com que veia que per telèfon seria difícil, li vaig demanar si volia que l’anàs a veure, així vaig aconseguir l’adreça on havia d’anar. Em va dir que sí, però que no hi anàs fins el sendemà, ja que aquell dia estava saturat. En un moment determinat li vaig dir que les persones interessades en el lloguer eren llatinoamericanes, i tot d’una em va dir que de cap de les maneres, que no volia cap llatinoamericà dins el pis. Llavors li vaig demanar si encara hi podia anar a parlar amb ell i em va dir que no hi havia cap possibilitat, per tant, que no hi anàs i em va penjar. Diuen que hi ha més persones que fan el mateix.