S'ha plantat a Mallorca una nova olivera, i, només plantar-se, exhibeix una gran robustesa. Una olivera, símbol de la pau i de la saviesa, és el logotip de la plataforma «Mallorca per la Pau» que es va presentar públicament el passat dimarts, 28 de maig. El braó de l'esmentada plataforma ciutadana és l'important nombre d'entitats, sindicats, partits polítics, i persones individuals que la conformen i el seu manifest, diguem-ho així, fundacional.

En el clàssic ‘Utopia’ Thomas More (1478-1535) explica que «ells [els utopians] rebutgen amb horror la guerra com a activitat pròpia de les bèsties, per bé que cap bèstia la practica amb tanta freqüència com l'home i, contra el costum de gairebé tots els pobles, res no consideren tan mancat de glòria com la glòria guanyada en la guerra». No hi ha temps que no torn! El capitalisme global de 2024 manté el costum de 1516 -any que ‘Utopia’ fou publicada per primera vegada en llatí- de glorificar la guerra ¡Es el mercado, amigo!

Les elits pretenen que oblidem l'illa utòpica de Thomas More i abracem la globalitat de la ‘Retrotopia’ de Zymunt Bauman, és a dir, el pessimisme, negativisme, abatiment, i inseguretat, que inunda les societats davant la manca d'un horitzó proper de construcció d'una societat alternativa al negre present. Certament, el panorama guerrer és desolador. Es multipliquen, com indica el manifest de «Mallorca per la Pau», els fronts de guerra arreu del món.

Sembla evident, idò, que calen molts utopians i utopianes que ens organitzem entorn d'iniciatives com ara «Mallorca per la Pau». Julio Anguita, colpit per la mort del seu fill, va exterioritzar un gemec força íntim. Ens cal socialitzar-lo, fer-lo divisa per a la pedagogia, la informació veraç, i la mobilització social contra la guerra, a favor de la pau i el pacifisme. El clam de Julio Anguita va ser: «Malditas sean las guerras y los canallas que las hacen». Amén!

A la immundícia del negoci de la guerra, del comerç d'armes, de la indústria de l'armament nuclear, de les variacions borsàries que pugen o baixen en funció del curs del sofriment humà i sempre al marge de la legalitat internacional, d'allò que els que ja tenim una certa edat, sempre hem anomenat «complex militar-industrial», ara se l'anomena eufemísticament geoestratègia. Ara bé, el súmmum dels eufemismes, el més defensat pels progres atlantistes, és el de «nou pacifisme militar». En aquest article, Asier Arias explica molt bé de què va això del «nou pacifisme militar» que tant practica «el Gobierno más progresista de la historia de España», per exemple amb la recent signatura del ‘Acuerdo de cooperación en materia de seguridad entre España y Ucrania’, o amb el manteniment de la venda i subministrament d’armes a Israel. Una veritable implicació directa, acordada d'amagatotis, del Regne d'Espanya a la guerra contra Rússia, i una hipocresia col·laboracionista amb el genocidi de Palestina, respectivament.

Malgrat els eufemismes, en som molts més dels que ells volen i diuen que no ens rendim, que ens rebel·lam contra tota «retrotopia». La plataforma «Mallorca per la Pau» n'és un bon exemple. Certament, té una feinada per posar llum a tanta foscor que escampa el militarisme. Ho ha començat a fer en un context marcat, principalment, per:

1. L'augment de la despesa militar mundial. Segons les dades que publica anualment l'Institut Internacional de Recerca per a la Pau d'Estocolm (SIPRI, per les sigles en anglès), la despesa militar mundial va augmentar un 6,8% en 2023 (l'increment més gran en els últims quinze anys), aconseguint un volum de 2,4 bilions de dòlars. A Espanya va ascendir a 22.223 milions d'euros, la qual cosa representa un increment del 9,8% respecte a l'any anterior. Això col·loca a Espanya en el lloc 17 a escala mundial en termes de despesa militar. Aquest augment significa que Espanya va dedicar l'1,5% del seu PIB a despesa militar en 2023. Per a enguany hi ha estimacions indicant que la despesa militar espanyola pot enfilar-se pel cap baix entorn dels 57.000 milions d'euros. Una aberració! La humanitat té altres necessitats: superar les profundes mancances bàsiques de les poblacions no riques, reduir les profundes desigualtats, fer front a les crisis ecològiques sense precedents...

2. «Mallorca per la Pau» neix en uns temps foscos. Temps de genocidi a Palestina i d'un empantanegament de les trinxeres de la guerra d'Ucraïna que cada dia se sembla més als fronts europeus durant la Primera Gran Guerra.

3. «Mallorca per la Pau» comença a caminar en un context d’expansió neocolonial i agressiva de l’OTAN. Per això torna de crit de pau d’OTAN NO, BASES FORA! Torna, també, una antiga amenaça: La conversió del Port de Maó en base de l’OTAN. Una antiga amenaça que, dit sigui de passada, ja es mencionava en les conclusions de les Segones Jornades d’Ecologia i Política de l’estat espanyol, tot afirmant: «Radical oposición al ingreso [del Regne d’Espanya] en la OTAN, a la construcción de nuevas instalaciones militares (Arinaga en el archipiélago Canario, Mahón en las Baleares, etc.) así como a la ampliación de las que ya se encuentran en servicio». Val a dir que aquestes jornades se celebraren a Palma l’any 1979. Aquest desembre farà 45 anys!

4. Finalment, ve a tomb esmentar que aquesta plataforma pacifista comença a caminar en plena campanya per a les Eleccions Europees del 9 de juny. Com el bel·licisme de la UE és més que evident -valgui a tall d'exemple la recentment presentada «estratègia industrial europea de defensa»- s'escau interpel·lar a les candidatures què en pensen de tot plegat.

En qualsevol cas, ara mateix no hi ha causa més noble que acabar amb el règim de guerra que ha instaurat el capitalisme global. No hi ha major honestedat que impulsar accions col·lectives locals i globals per la pau. Per tot plegat, benvinguda, «Mallorca per la pau». Ara bé, no són sobreres les accions individuals en la nostra vida quotidiana. Com va deixar escrit l’Arcadi Oliveres: «No podem dir 'no a la guerra' i obrir un pla de pensions, que són diners que el banc ens reté i que molt probablement utilitzarà per finançar algunes empreses il·lícites, com per exemple la de l'armament. Cal tenir molta consciència i fer que les nostres accions siguin coherents, des de dir no a un pla de pensions fins a l'objecció fiscal als diners que es destinen a Defensa». Et trobam a faltar, Arcadi. Molt! Això no obstant, siguis on siguis, que sàpigues que a Mallorca s'ha plantat una nova olivera.