Recentment hem viscut la desgràcia del Medusa Beach. Ja saben, una terrassa que es desploma causant víctimes mortals i ferits. Atès que la seguretat és fonamental per una societat i per una economia, aquest accident ens convida a repensar les coses. Tres aspectes ens semblen molt rellevants si volem evitar en el futur nous exemples com aquest: a) la inspecció tècnica d’edificis; b) el règim dels edificis fora d’ordenació; c) el control i inspecció. Anem a comentar cada un d’aquestes aspectes partint de la base que el problema no el tenim tant en comptar amb una normativa més o manco adequada com en l’aplicació pràctica que es fa.
Ja fa un grapat d’anys que es va establir la inspecció tècnica d’edificis. Una inspecció que pretén garantir un bon estat de conservació dels edificis. Els edificis a partir d’una antiguitat han de passar obligatòriament una inspecció. Molt bé. El problema està en que bona part dels edificis que haurien de presentar aquesta inspecció no ho fan i a la realitat no passa res. La normativa contempla això com una infracció lleu (de 600 a 3.000 euros de sanció) i la societat fins ara no ho ha vist com una necessitat. La pregunta seria: quin percentatge dels obligats han complit voluntàriament el seu deure? La resposta seria: un percentatge petit. La pregunta seria: quantes multes ha posat l’administració per no fer la inspecció? Poques, ben poques. Per què aquesta situació? Segurament perquè en el cos social encara no s’ha assumit això com una cosa necessària.
Una segona qüestió, aquesta més polèmica, el tema dels edificis fora d’ordenació. Tenim un caramull d’edificis que no es feren amb la preceptiva llicència o que s’han ampliat o modificat sense llicència. En aquests edificis la normativa no hi permet fer reformes i rehabilitacions, teòricament perquè es persegueix la seva desaparició/demolició. El problema és que aquests edificis poden ser utilitzats i, de fet, una llei de l’anterior Govern Balear, de l’any 2020, va proclamar explícitament que en els edificis existents es poden dur a terme activitats (com bars o restaurants...) encara que es trobin totalment o parcialment en la situació de fora d’ordenació. És a dir, es permet que funcionin activitats de pública concurrència a edificis en que no es permet que es realitzin les obres de consolidació i reforma necessàries per garantir unes condicions de seguretat adequades. Ja es veu que aquí existeix una certa contradicció difícil de resoldre perquè no es vol premiar a l’infractor però això pot anar en perjudici de la seguretat dels usuaris.
La tercera qüestió que voldria plantejar en aquesta breu reflexió: la inspecció i el control. Això és el que pitjor funciona. En teoria, les administracions poden i han de controlar el funcionament de les activitats i la realització d’obres o canvis d’ús. Si es canvia una terrassa i es converteix en un magatzem això és una infracció urbanística i l’ajuntament corresponent té les eines legals per restablir l’ordre jurídic pertorbat. Si una edificació està en unes condicions que amenacin l’esbucament, aleshores, l’administració pot declarar la runa i desallotjar l’edifici... El problema és que la inspecció i control requereix recursos i genera molts d’enemics, és molt més còmode tenir una postura omissiva i com que normalment no passa res, qui dia passa any empeny.
L’exemple del Medusa Beach ens posa una mica davant un mirall. Moltíssima gent es pensa que els controls i les inspeccions no són més que ganes de l’administració de tocar els ous, posar pals a les rodes i fer caixa. Fins que hi ha víctimes, aleshores, ens demanam per què? Les raons són a la vista.
