algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
15°

Implants i implantació de musulmans

Quin oi! És el que em produeix la política. Tot continua igual. Per tant, no canvia res. No tenc ganes de parlar d’aquesta genteta. Em fa molta de vessa (quan era petit al poble de la presidenta Prohens deien versa). Què puc fer idò? Parlar de mi. He llegit bastants d’articles aquests dies en què els periodistes no feien res més que parlar d’ells. Vaig poc pel món, però pel poc món que vaig, hi vaig amb una galta inflada i una taca grossa blava a la galta. La primera impressió que faig és que vaig pel món amb la cara de qui li han pegat un o més d’un cop de puny i la gent, poca, demana a veure què t’ha passat. Llavors he d’explicar que un dentista cirurgià em va tenir cap per avall ajagut d’esquena en un plànol inclinat i amb els ulls tapats, primer punyint per anestesiar-me i després tallant i desfent un d’aquests implants que jo creia que em duraria el que em restava de vida, pero no ha fet més que durar una desena o una quinzena d’anys. Per tant, el m’han hagut de llevar, m’han hagut d’afegir os i deixar-ho tot preparat per posar un implant nou que remplaci el vell, aquell que tan poc ha durat. Mentre m’estaven fent aquest daltabaix dins la boca, em tenien amb els ulls tapats per protegir-los dels esquitxos. El cirurgià i la seva ajudant parlaven d’assumptes laborals i jo intentava que el temps passàs ràpid i que acabassin la feina. Com m’havia trobat en aquesta situació? M’havia fet una revisió semestral, i em varen trobar moltes coses a fer. No hem fet res més que començar, però falta molta cosa més per fer. I hi està gent, vol dir que és caríssim, quan la feina que m’havien fet fa anys m’asseguraven una garantia de per vida, que no existeix perquè la companyia que va garantir la feina anterior, va fer fallida i ja no existeix. Segurament va quedar arruïnada perquè donava massa garanties. La companyia que va agafar el relleu de l’altra ja no garanteix tant. Per tant, m’han presentat un pressupost que se’n va a les boires, un pressupost molt elevat. Com que vaig intentar finançar el pressupost. Fins i tot les entitats financeres que abusen dels seus clients em varen denegar el finançament. Més tard vaig saber que em trobava a la llista de la morositat. Un altre dia que parli de mi, vos explicaré, com apareix un a aquesta llista de morosos, i a partir d’aquest dia, les entitats explotadores deixen de voler-ho fer.

Al twitter es pot escoltar un vídeo d’una curta conversa entre un musulmà i un periodista a una televisió canadenca:

«- El 2060 els musulmans serem el grup religiós més gran del món. Què fareu llavors? Inclús llavors us oposareu també a la Xaria? Nosaltres tenim famílies. Estem tenint fills. Vosaltres no. La vostra població està baixant a xifres marginals. Un dia tendrem una nació majoritàriament musulmana, aquí al Canadà. Just davant els vostres ulls.

- Estàs dient que vols que la Xaria substitueixi la llei canadenca? Això no sona gens respectuós!

- Un cop els musulmans siguem majoria, no tindrem cap més opció, amic meu. L’Islam no avala l’homosexualitat. El que fan els homosexuals va contra la llei de Déu».

L’avi Siset, segurament el de la cançó d’en Lluís Llach, publica al twitter en relació a musulmans i explica que Catalunya alberga la meitat de les mesquites salafistes de l'Estat Espanyol. Els salafistes són un moviment islamista, extremista i totalitari de caràcter reformista i ultraconservador. Ara pensau en totes les desenes de milers que hi van, a aquestes mesquites, quan ens miren pel carrer, què deuen pensar de nosaltres?

Una cosa mala de creure, però que deu ser veritat, encara que no ho hauria pensat mai i ho diu al twitter una persona que firma com el capitán Bitcoin. Diu el següent: «Mohamed Bajrafil, secretario del Consejo Teológico de Francia ha dicho: Todo lo que ha hecho Estado Islámico está dentro de la ley musulmana. Matar a mujeres y niños no musulmanes está dentro de la ley. El asesinato de Samuel Paty está dentro de la ley musulmana».

Si això és veritat, s’haurien de fer moltes coses que no es fan. En principi no m’ho crec. Pens que és impossible que existeixi cap llei que autoritzi i permeti l’assassinat. Així que si això és veritat hi ha molta feina per fer.

En referència al títol, he de dir que no estic d’acord que implementació substitueixi a implantació.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.