Fa dues setmanes vam començar a parlar dels gerundis i vam explicar que, en català, aquesta forma no personal del verb se sol emprar per indicar simultaneïtat o anterioritat, però no posterioritat ni conseqüència. Quedava, però, veure què passa quan el gerundi acompanya un nom: són admissibles sintagmes com fotografia d’uns nens jugant (en un peu de foto, per exemple) o quadre amb dofins nedant? La resposta, en aquests dos casos, és que sí. Ara bé, això no vol dir que el gerundi sigui admissible sempre que complementa un nom: ben al contrari.
De fet, els gerundis tenen uns usos molt restringits com a complements del nom. Concretament, l’anomenat gerundi especificatiu, que és el que trobem quan el gerundi compleix una funció semblant a la d’un adjectiu i que sol aparèixer amb noms de canals de comunicació (document, cartell, carta, missatge, ordre, resolució, sentència, etc.) no sol ser admissible en cap registre. Així, no són normatives frases com ara Has vist el cartell *informant dels canvis en els preus del transport?, ni tampoc Vaig rebre un escrit *explicant els motius d’aquella manifestació. Què cal fer en aquests casos? És ben senzill: si tenim en compte que els complements del nom solen ser adjectius, oracions de relatiu o sintagmes preposicionals, n’hi ha prou de substituir aquest gerundi per una d’aquestes opcions ––la que convingui més en cada cas. Així, per exemple, les frases anteriors es podrien reformular de la manera següent: Has vist el cartell que informa dels canvis en els preus del transport?, i Vaig rebre un escrit en què s’explicaven els motius d’aquella manifestació.
Hi ha (com sempre!) una excepció a aquesta norma: sí que és admissible aquest gerundi quan el verb principal és d’aparició (aparèixer, sortir, eixir) i el nom té un altre complement que precedeix el gerundi. Per tant, si agafem les frases anteriors, sí que seria possible dir que Ha aparegut un cartell gegant informant dels canvis en els preus del transport o bé Ha sortit un escrit molt llarg explicant els motius d’aquella manifestació.
D’altra banda, aquestes formes no s’han de confondre amb l’anomenat gerundi predicatiu, que sí que és admissible en tots els registres i que és el que trobem quan el gerundi acompanya un nom que fa l’acció que indica el gerundi (com al títol de l’article). Sovint, aquests gerundis complementen substantius que, alhora, són complements de noms de representació (fotografia, imatge, dibuix, quadre), els noms que designen un so o soroll (renou, remor, soroll) i en els noms de percepció visual (visió, imatge, record) o olfactiva (olor, pudor, aroma). És per això, doncs, que els sintagmes de què parlàvem al primer paràgraf són admissibles.
Tot i que de ben segur que es podrien continuar dient coses sobre els gerundis, de moment deixarem el tema i, d’aquí a quinze dies, n’abordarem un de nou. Si teniu suggeriments o dubtes que ens vulgueu fer arribar, ens podeu escriure a l’adreça galmic@uib.cat.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
