'Vaig tenir un accident caminant per la muntanya'

En català, doncs, el gerundi pot indicar simultaneïtat o anterioritat (sobretot el gerundi compost, que es forma amb l’auxiliar haver en gerundi i el verb principal en participi). La simultaneïtat és el que trobaríem en una frase com la del títol, en què tenir un accident i caminar per la muntanya són accions que es produeixen alhora. Una manera de veure-ho és intentar substituir l’oració en gerundi per una frase introduïda per mentre: Vaig tenir un accident mentre anava per la muntanya. L’anterioritat, que sovint també va vinculada a l’expressió de causa, condició o fins i tot concessió, és el que trobaríem en una frase com Havent parlat d’aquesta manera, no crec que ningú els doni suport.

De vegades, s’utilitzen gerundis que, tot i que expressen simultaneïtat, indiquen la conseqüència de la situació a què es refereix l’oració principal. És el que s’anomena gerundi copulatiu i que trobem en oracions com Es va gratar l’ull *deixant-se’l tot vermell. Tot i que, en aquest cas, el subjecte de l’oració es va deixar l’ull vermell mentre se’l gratava, la situació de deixar-se l’ull vermell és conseqüència del que s’expressa a l’oració principal (és a dir, gratar-se l’ull). Per tant, la solució seria Es va gratar l’ull i se’l va deixar tot vermell.

Un altre gerundi força habitual, i que també és d’ús restringit, és el que complementa els noms. És admissible, per exemple, parlar de la fotografia d’uns nens jugant? La resposta a aquesta pregunta, juntament amb altres consideracions sobre els gerundis, la deixarem per als propers apunts lingüístics. Mentrestant, si teniu dubtes sobre aquesta qüestió o alguna altra i us n’agradaria que parléssim, feu-nos-ho saber a l’adreça galmic@uib.cat.

Elga Cremades (UIB, GALMIC)