Un dels fenòmens que ens poden generar dubtes a l’hora d’escriure és, sense cap mena de dubte, l’ús del gerundi, que és, juntament amb el participi i l’infinitiu, una de les formes no personals del verb. Sovint, tendim a abusar-ne, sobretot en textos d’especialitat o tècnics, de manera que no és estrany, per exemple, llegir frases com ara Es van estudiar diverses variables, *sent la primera la que va permetre obtenir uns resultats més concloents. Igualment, a algunes persones potser no els sona malament una frase com ara Va precipitar-se escales avall *trencant-se el turmell. Ara bé, aquest ús del gerundi, que té valor de posterioritat, no és admissible en català (com ja podíeu deduir pels asteriscs de les oracions dels exemples). La solució seria, en tots dos casos, substituir el gerundi per una oració unida amb l’anterior amb la conjunció i: Es van estudiar diverses variables i la primera va ser la que va permetre obtenir uns resultats més concloents o bé Va precipitar-se escales avall i es va trencar el turmell.
En català, doncs, el gerundi pot indicar simultaneïtat o anterioritat (sobretot el gerundi compost, que es forma amb l’auxiliar haver en gerundi i el verb principal en participi). La simultaneïtat és el que trobaríem en una frase com la del títol, en què tenir un accident i caminar per la muntanya són accions que es produeixen alhora. Una manera de veure-ho és intentar substituir l’oració en gerundi per una frase introduïda per mentre: Vaig tenir un accident mentre anava per la muntanya. L’anterioritat, que sovint també va vinculada a l’expressió de causa, condició o fins i tot concessió, és el que trobaríem en una frase com Havent parlat d’aquesta manera, no crec que ningú els doni suport.
De vegades, s’utilitzen gerundis que, tot i que expressen simultaneïtat, indiquen la conseqüència de la situació a què es refereix l’oració principal. És el que s’anomena gerundi copulatiu i que trobem en oracions com Es va gratar l’ull *deixant-se’l tot vermell. Tot i que, en aquest cas, el subjecte de l’oració es va deixar l’ull vermell mentre se’l gratava, la situació de deixar-se l’ull vermell és conseqüència del que s’expressa a l’oració principal (és a dir, gratar-se l’ull). Per tant, la solució seria Es va gratar l’ull i se’l va deixar tot vermell.
Un altre gerundi força habitual, i que també és d’ús restringit, és el que complementa els noms. És admissible, per exemple, parlar de la fotografia d’uns nens jugant? La resposta a aquesta pregunta, juntament amb altres consideracions sobre els gerundis, la deixarem per als propers apunts lingüístics. Mentrestant, si teniu dubtes sobre aquesta qüestió o alguna altra i us n’agradaria que parléssim, feu-nos-ho saber a l’adreça galmic@uib.cat.
Elga Cremades (UIB, GALMIC)
