cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
24°

Altres guerres que no interessen: el cas de la R.D. del Congo, el silenci còmplice i la crisi humanitària sense precedents

El divendres 9 de febrer, desenes de joves varen organitzar manifestacions davant de diverses ambaixades dels països occidentals. Exigeixen una intervenció i posicionament clar que trenca amb aquest pacte de silenci còmplice mentre moren cada dia civils. Aquests joves estan convençuts d'allò que significa que aquest silenci i la hipocresia de la comunitat internacional per a protegir els seus interessos al país. Exigeixen posar fi a la violència fruit d'una guerra d'interessos econòmics a la República Democràtica del Congo.

Algunes ambaixades occidentals varen reaccionar i varen demanar el cessament de la confrontació i que Ruanda deixi de donar suport al Moviment terrorista de M23 sense comprometre's. Espanya segueix sense pronunciar-se sobre el conflicte.

Els enfrontaments armats entre les FARDC i el M23 el qual és secundat per Ruanda continuen a la localitat de Sake a pocs quilòmetres de la ciutat de Goma capital de Kivu Nord, que també han estat bombardejats. Aquest fet fa que s'agreugi la crisi. Els desplaçats es dirigeixen a la capital regional i la província veïna.

Unes imatges dels membres de l'equip nacional congolès durant el seu partit a la Copa africana de futbol, amb la mà a la boca i els dits simulant una arma, varen circular àmpliament per Internet. Aquesta representació, popularitzada per l'equip nacional de futbol de la República Democràtica del Congo, pretén denunciar aquest silenci còmplice de la comunitat internacional davant la crisi humanitària i de seguretat a la República Democràtica del Congo. En aquest context, desenes de joves farts d'aquesta hipocresia occidental es varen manifestar aquest passat divendres, instant les ambaixades occidentals a reaccionar i reafirmant el seu compromís.

L'ambaixada dels Estats Units a Kinshasa va llançar una crida inequívoca, afirmant que Washington dona suport a una RD del Congo «forta, estable i pacificada». L'ambaixadora Lucy Tamlyn va recordar les condicions imposades pel president Félix Tshisekedi abans de qualsevol diàleg amb Kigali, subratllant que el seu país està convençut que la pau només pot aconseguir-se si es respecten la sobirania i la integritat territorial de la RDC.

135.000 persones varen ser desplaçades en una sola setmana a les ciutats i pobles de Kivu del Nord i Kivu del Sud, desenes de milers de les quals varen fugir de les seves llars després dels atacs fins avui supera les cent mil persones segons l'últim informe de la coordinació humanitària Inter clúster Wash d'aquest Setmana. Una situació humanitària cada vegada més complexa. Abans d'aquesta nova onada de desplaçats, més de cinc millions de persones necessiten ajuda humanitària urgent.

Per exemple, Londres va condemnar la violenta ofensiva del M23 i va prometre donar suport a les iniciatives encaminades a promoure el diàleg i el retorn als processos regionals de consolidació de la pau. Una opinió que els congolesos no comparteixen.

Segons Sarah Ndembo, activista congolesa i directora de KPC Karibu Project, Londres no podia dir res més a causa de la seva estreta relació amb Ruanda. No hi ha negociació quan una part de la integritat territorial del país està ocupada per facilitar l'espoliació de recursos estratègics. Totes aquestes declaracions buides d'Occident, les duim escoltant des de fa més de 25 anys, però no fan res ni contra Ruanda, que gaudeix amb la seva protecció, ni res per protegir la població civil.

Moltes veus de congolesos coincideixen amb una sensació d'abandonament i de silenci còmplice. No sols de la Comunitat Internacional, sinó que tampoc no hi ha resposta de la ciutadania occidental i europea, especialment com sí que l'estan fent per un altre poble per desgràcia en la mateixa situació, com a diversos Països d'Àfrica com la República Democràtica del Congo.

A Mallorca, l'ONGD Kal Melanina agraeix el suport d'un projecte d'ajuda humanitària finançat pel Fons Mallorquí l'any passat per a servir aigua potable en el campament de Kanyarucinya el més gran a Kivu. Al mateix temps trasllada l'agraïment de desplaçats que varen rebre ajuda de l'Associació de Canamunt per un centre de dia per a nins per a atenuar el trauma de nin víctima de la guerra en el mateix camp de Kanyarucinya. Aprofita aquesta ocasió per a demanar la col·laboració ciutadana per a aportar la nostra solidaritat i afecte al poble congolès.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Aprenent, fa 6 mesos
Trigonomia esférica.
A partir de la línia equatorial se creen parcelas iguals de tres (3) graus exagesimals, o sigui 180 minutos o 180 millas, els quatre costats han de esser iguals, o sigui seran rombos. Cada rombo són dos triàngles.
De aquesta manera ja no hi haurà demandas territorials. La parcela queda ben definida, fins i tots en unitats tan petitas com ès el centimetro.
Cada habitant sebrà que el seu "país" està dins cuatre punts amb coordenadas ben conegudas.
Valoració:-1menosmas
Per No son rentables, fa 6 mesos
Als filantropoides, de les esquerres de saló, només interessen els palestins.
I totes les persones que viuen a països que pateixen guerres, que ni tan sols les han provocades ells, o neteges ètniques per culpa de dictadors genocides, violència provocada per màfies, o catàstrofes naturals recurrents, com per exemple al Nepal, al Tibet i a Butan, que a cada moment pateixen terratrèmols perque les plaques que se junten a l'Himàlaia se mouen constantment, no els commouen el més mínim.
Tal volta, aquesta indiferència sigui deguda s que ningú els dirigeix a clamar per tots aquests altres pobles, perque no son en absolut política ni tampoc econòmicament rentables i per tant, no ho paga que pensin en ells. Però la principal causa, és perque a aquests altres països, a on pateixen sense haver- s'ho cercat ells, no hi ha jueus als que encolomar- los la maleïda culpa de tot.
La massa és així de manipul.lable i d'incoherent.
Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente