Com aquell qui no diu res, Tomeu Martí i Florit ha llançat una iniciativa que diu molt, moltíssim. Sota la rubrica d'‘Agenda Mallorca 2029’ ens proposa que, enguany, es comenci a preparar una gran commemoració, impulsada per les institucions públiques o per la societat civil, «dels 800 anys del naixement del poble de Mallorca» dels vuit segles «de la data més important de la història de Mallorca». És a dir, la commemoració, d'aquell 31 de desembre de 1229 que a l'alba «... oïdes les misses i rebut el cos de Jesucrist, diguérem que s'armessin tots, cadascú de les armes que devia portar. I eixírem tots davant la vila, en aquella plaça que era entre nosaltres i ells. I això era en tal hora que ja s'anava esclarint el dia [...]. I, quan nós fórem aquí [a tocar l'Almudaina], ells no es defensaren; però un sarraí, que sabia el nostre llatí (expressió habitual en Jaume I per a designar la llengua catalana), ens digué que els donéssim homes que els guardessin de mort, i que retrien l'Almudaina»*.
Però, ni l'arribada de les tropes de Jaume I a les costes mallorquines, ni l'entrada a la Ciutat, ni el que vingué immediatament posterior a la conquesta, no foren temps de rendicions pacífiques. En el, diguem-ho així, suggeriment de Tomeu Martí d'eixamplar l'arrelament popular i de no defugir, ans al contrari, de la modernització de la Diada de Mallorca, no s'està d'afirmar: «Ben pocs països en el món tenen la data de la fundació tan clara. Ben poques nacions tenen una data de naixement tan indiscutible. Això significa que el nostre naixement va ser traumàtic. Però va ser un naixement, i va ser el nostre. Del fet d'armes que va propiciar-lo, només en podem extreure un comprimís ferm amb la pau. I de la Mallorca anterior, d'una Mallorca extingida, l'única cosa que podem fer-ne és servar-ne, amb respecte, les restes i la memòria». Absolutament d'acord amb Tomeu Martí. Al llibre ‘Un Malson. Viatge de Juan Rodríguez Niebla per les presons de Franco’ (editorial Ses Voltes, 2015), en Joan F. López Casasnovas escriu: «Fer memòria no és sols mirar enrere, sinó que és mantenir viva l'alerta i mirar endavant». Òbviament, ho escriu fent referència a la memòria de les víctimes del franquisme, emperò, pens que és una reflexió que s'escau fer-la també en parlar del fet fundacional del poble de Mallorca. Vet aquí la urgència i necessitat de l’‘Agenda Mallorca 2029’.
Ara bé, la iniciativa tan necessària com urgent de Tomeu Martí esdevé iniciativa valenta en arrodonir-la proposant la posada en marxa d'un debat que anomena ‘Agenda Mallorca 2029’ la conclusió del qual hauria de coincidir amb la Diada de Mallorca de 2029. Els eixos de debat suggerits s'expliquen aquí. Malauradament, no he sabut localitzar cap versió digital -per poder-la enllaçar a aquestes ratlles- de l'edició en paper de la proposta d'‘Agenda Mallorca 2029’ on es desenvolupen els nou epígrafs esmentats. No té, idò, sentit -alhora que m'estendria en excés- entrar ara a comentar els detalls d'aquests desenvolupaments, tots ells prepositius i farcits de republicanisme. Temps hi haurà –esper!- per a debatre'ls i, si s'escau, ampliar l'índex del debat proposat.
Deia més amunt que la proposta d' ‘Agenda Mallorca 2029’ és, també, una iniciativa valenta. Ho és perquè, en una societat que s’ha enderiat en una mena de "principi de realitat" creant una subjectivitat social segons la qual no hi ha alternativa al que hi ha, no és cosa fàcil pensar públicament que el ventall de possibles estatus no s'ha esgotat. S'ha de disposar de bastant valentia intel·lectual per afirmar el que és obvi: La situació actual es pot capgirar. Tota conquesta associada al sentit radical de l'emancipació col·lectiva i individual ha estat impossible fins que ha esdevingut possible!
* Els texts entre cometes d’aquest paràgraf pertanyen al ‘Llibre dels fets’ de Jaume I el Conqueridor a cura de Jordi Bruguera .
