A mi també m'agradaria conèixer, com demana el GOB, els arguments que exposa el Ministerio de Defensa espanyol en la seva oposició a la incorporació de la finca de Rafalbetx al futur Parc Natural de Ponent, perquè no la puc entendre, aquesta postura. Deu fer un any o dos, els militars intentaren tancar la seva finca, un 7% crec del, a pesar de tot, futur Parc, d'una manera grollera i dubtosament legal. Foradaren on els vengué bé per clavar amb ciment estaques altes de fusta i estendre llargues fileres de xarxa de filferro. Dic intentaren perquè els usuaris de camins i caminois d'un territori natural de partions densament urbanitzades, no es torbaren a obrir-lo. Corredors, caminants, senderistes, passejadors de cans, naturalistes, escaladors, pescadors, caçadors, campistes, cercadors d'espàrrecs i bolets, caravanistes, cabres... s'han fet seu aquest lloc. Una protecció efectiva i eficient mitjançant la figura de Parc Natural, reduiria molts de caminois i regularia aquestes nombroses activitats que erosionen i malmeten el lloc, en benefici també d'una manca de pressió a la zona militar, que també s'afavoriria amb major vigilància per part dels agents de medi ambient i professionals naturalistes de la Conselleria.

El lloc ja es va declarar com Espai Natural Protegit dins la Xarxa Natura 2000 com a LIC (Lloc d'Interès Comunitari) i ZEPA (Zona d'Especial Protecció per a les Aus) degut als seus alts i vulnerables valors naturalistes. Flora única al món i rares a Mallorca, com la Diplotaxis ibicensis o multitud de petites orquídies i altres plantes ja desaparegudes al seu voltant urbanitzat, o una rica fauna de sebel·lins, corbs marins, baldritja balear, falcó peregrí, àguila pescadora, pàssera, Sylvia sarda... que hi tenen el seu hàbitat per a nidificar, refugiar-s'hi i alimentar-se. Alhora, si no ho record malament, fa anys a prop d'aquesta zona es va fer un possible albirament d'un vell marí. Per tant uns valors naturalístics fora de tot dubte i que no hauria en cap cas, ser motiu d'oposició per una administració pública responsable i amb intel·ligència, ni que sigui la militar.

He estat testimoni directe de la important i negativa afectació que, especialment durant l'època de bon temps, provoca la circulació i esbarjo de multitud d'embarcacions, amb especial rellevància per aquelles que es dediquen a posar la música a tot volum o a practicar virgueries renoueres amb les motos d'aigua, tot ben a prop d'un dels escassos nius a Mallorca, d'àguila pescadora. Motiu ben sobrat i demostrat de possible abandonament per la molèstia que els ocasionen, igual també pel que fa al falcó peregrí. Tot sense citar la fauna marina, tant la de la pròpia costa com la que viu dins l'aigua. El lloc per altra banda és d'una bellesa paisatgística única al mediterrani, gaudir que es veu afectat per aquest munt d'activitats d'oci, que ben bé podrien anar a practicar a una altra banda, i sinó gràcies a la protecció i a la conservació del lloc.

No és d'estranyar el silenci ensordidor, pel que fa a aquesta posició del Ministerio de Defensa, de l'actual equip polític pepero de l'antiga conselleria de medi ambient, avui només d'agricultura dirigit per el Sr. Joan Simonet així com de la seva cap Sra. Margalida Prohens, sempre a les ordres dels valors que inspiren la més alta defensa de la pàtria que, pel que fa en aquest cas concret, encara desconeixem.