Rafalbetx
A mi també m'agradaria conèixer, com demana el GOB, els arguments que exposa el Ministerio de Defensa espanyol en la seva oposició a la incorporació de la finca de Rafalbetx al futur Parc Natural de Ponent, perquè no la puc entendre, aquesta postura. Deu fer un any o dos, els militars intentaren tancar la seva finca, un 7% crec del, a pesar de tot, futur Parc, d'una manera grollera i dubtosament legal. Foradaren on els vengué bé per clavar amb ciment estaques altes de fusta i estendre llargues fileres de xarxa de filferro. Dic intentaren perquè els usuaris de camins i caminois d'un territori natural de partions densament urbanitzades, no es torbaren a obrir-lo. Corredors, caminants, senderistes, passejadors de cans, naturalistes, escaladors, pescadors, caçadors, campistes, cercadors d'espàrrecs i bolets, caravanistes, cabres... s'han fet seu aquest lloc. Una protecció efectiva i eficient mitjançant la figura de Parc Natural, reduiria molts de caminois i regularia aquestes nombroses activitats que erosionen i malmeten el lloc, en benefici també d'una manca de pressió a la zona militar, que també s'afavoriria amb major vigilància per part dels agents de medi ambient i professionals naturalistes de la Conselleria.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Entre Camp de Mar i Cala Fornells, hi ha es Caló den Monjo i es Cap Andritxol. Devers allà un horabaixa i capvespre de primavera hi vaig veure una foca. Fins temps després, per sa forma des cap, em vaig pensar que seria una nedadora. Nedava amb so cap a defora i veloç amb una espècie d'estela. I vaig pensar seria una jove rica amb una mena de moto submarina elèctrica moderna. I això que després mostrà com peus d'aleta de pedaç, mentre feia girs caçant a unes xarxes devers es Cap. I sí, serien aquells anys en què en fotografiaren una dins una cova. I per mi que hi hagué més avistaments, però jo em vaig entémer després... Ara no sabria dir sa data exacta, seria primavera perquè hi vaig nedar a gust i fer bivac a ses restes de s'escar des Caló, a gairebé flor d'aigua, i en record es fred. I una altra de més aprop, fa uns 40 anys. De nit a una cala de llevant, pentura Cala Varques. Varis nins que fèiem bivac amb s'esplai la vérem arribar i treure es cap un instant . Ens intrigà cap a on marxà, doncs vam pensar que era una dona rara nedant totsola. Amb so cap grossot sense front, ullots oberts i mirada com perduda.