Continuam igual que l’any finiquitat, tenim el partit dretà PP, que ara i per por que el dretà extrem VOX no li passi davant, ha d’estar contínuament atacant el poder establert quan no són ells els que comanden. S’han dedicat a atacar desconsideradament els que ells tant odien, sense cometre delicte d’odi, pensen ells, que han embolicat la troca i han fet que tot estigui tergiversat, com dir que els que varen proposar i aconseguir fer votar el poble havien fet un cop d’estat, com si haguessin bombardejat alguna ciutat o algun edifici institucional, com si haguessin fet ús de l’exèrcit, que havien estat els altres els que l’havien usat. Clar, que ara s’apallissi un moneiot que representa el president del Govern espanyol resulta que no és delicte d’odi, ni delicte de cap casta a criteri seu, deu ser una petita broma.

S’han dedicat a manifestar-se, usant tots els que primer havien manipulat per poder tenir raó, volent fer creure que tots els que es manifestaven els donaven la raó i la llevaven als altres. Si mentre es manifestaven hi havia exaltats que pegaven foc a contenidors o cremaven banderes dels contraris, o pedregaven els policies, tot això era culpa dels que no feien el que ells volien. És a dir, eren responsables que es cometessin delictes, però feien que els culpables fossin els altres, els que no havien fet el que ells volien. Fets per l’estil d’aquests són els que varen ocórrer a manifestacions que es varen fer al Principat quan no els deixaven votar i no tenien més remei que manifestar-se per defensar el poder aconseguir el dret a decidir. Doncs ara, els que varen permetre aquests fets han de ser acusats de terroristes, quan fent el mateix ells es consideren creadors de llibertat, de justícia i de democràcia.

Han creat, per tant, el pensament que hi havia hagut un cop d’estat i que els que havien convocat manifestacions on hi va haver aldarulls, moltes vegades provocats pels enemics, eren terroristes; per tant, un jutge espanyol espabilat ara investiga el president Puigdemont per demostrar que aquesta persona és un terrorista. Igual que els altres que tenien responsabilitats en aquell moment a la Generalitat també seran col·locats a la llista de terroristes i primer seran jutjats i després voldran que siguin ajusticiats. Quan tots els que corren el perill de ser considerats terroristes se n’han adonat del que vol fer aquest jutge i d’altres que voldran continuar la seva labor han pensat que aquest jutge estava prevaricant. Si el Govern que vol fer que s’aprovi la llei d’amnistia, que podria dir que no havia existit cap delicte, quan veu que el jutge en qüestió el que vol es llevar beneficis als independentistes, perquè els considerin terroristes, que no estaran emparats en la llei d’amnistia, alguns membres del Govern, usant un altre vocabulari han manifestat que no és gaire normal el que vol fer ara mateix aquest jutge, cosa que significa que també pensen que prevarica i el PP ha posat el crit en el cel, manifestant que és una barbaritat el que fa aquest govern inútil que culpa el poder judicial amb una paraula tan greu com és la prevaricació. Com si els que usen aquesta paraula també haguessin d’haver de ser jutjats d’haver comès un greu delicte. Sobre els que parlin d’aquest tema, primer demanaran que siguin reprovats i després que els facin dimitir dels càrrecs que tenguin.

No sé si judicialment s’ha modificat el significat de les paraules prevaricar i prevaricació, però el que m’interessa és que la gent normal i corrent, els votants, el poble, han de conèixer el seu significat. Per tant, consultaré el Gran Diccionari de la Llengua Catalana i transcriuré quin és el significat de les paraules prevaricar i prevaricació. Prevaricar és desviar-se algú del seu deure, mancar a l’obligació del càrrec que exerceix. En Dret Penal, prevaricar és cometre un funcionari públic una prevaricació. I prevaricació, en primer lloc és acció de prevaricar, i en Dret Penal, delicte propi del qui manca a l’obligació del càrrec que exerceix, desviació dels propis deures professionals.

Tornau a llegir les definicions, els significats de les paraules que tant escandalitzen la dreta, que utilitza aquestes paraules com si solament s’haguessin d’emprar quan els jutges fan el que no haurien de fer. Resulta que tots els funcionaris públics poden prevaricar, només quan no compleixen les obligacions del seu càrrec. Tots els polítics que tenen un càrrec públic també tenen el deure de complir amb les seves obligacions i si no ho fan, prevariquen. Han pensat aquests polítics dretans que es dediquen a dur a terme actes i declaracions per derrotar els contraris o per aconseguir que els votin, que estan realizant actes o declaracions que no són pròpies dels seus càrrecs, això deu voler dir que prevariquen. Perquè en les obligacions dels seus càrrecs no es troba l’obligació de crear odi contra els que no pensen com ells, ni tampoc de fomentar-lo, ni tampoc de mentir contínuament per eliminar els que volen alguna cosa que ells no volen que vulguin. Per tant, prevariquen.

Que no s’exaltin quan algú parla i diu que el jutge que vol encausar Puigdemont com a terrorista està prevaricant i que pensin a veure si amb el que ells fan no prevariquen. Jo crec que sí, que prevariquen, igual que el jutge. Ja que el que varen fer els independentistes no era cap delicte, si no és en les ments obnubilades dels dretans espanyolistes. Si la llei de l’amnistia posa les coses al seu lloc i elimina el fet que unes votacions no són actes de terrorisme, ni tan sols petits delictes, és una llei ben necessària a qualsevol estat que es considera o que vol ser democràtic. I això és el que li passa a Espanya, que no es pot considerar estat democràtic, mentre compti amb una dreta que no entén que entres els drets humans de les persones s’hi troba el dret a decidir i a defensar qui són, d'on vénen i cap a on van o volen anar. Pens que és molta la gent que prevarica, ja que hi ha molts polítics que menteixen. Tots els polítics que menteixen, prevariquen. També els jutges que es dediquen a la caça de bruixes. Primer inventar un delicte inexistent i després dedicar-se a perseguir els que teòricament i segons la seva opinió l’haurien comès. Així que vius amb el significat de les paraules.