Taxistes enfadats, taxistes contents

Durant aquests darrers anys de saturació turística, han aparegut en premsa diverses informacions sobre les males conseqüències que té per als residents aquest excés inabastable de visitants amb la minsa quantitat de llicències circulant pels carrer. Els casos més freqüents han estat la falta de taxis disponibles o la impossibilitat d’agafar-ne un davant la negativa dels conductors a donar servei als residents per preferir fer-ho amb turistes.

Setmanes enrere s’enfadaren tots amb el Govern ultradretà que tenim perquè decidí eliminar el requeriment de l’avís previ de 30 minuts necessari per contractar un trajecte amb un Uber, el seu gran enemic. El liberalisme econòmic propi dels partits de dreta i extrema dreta propugna la intervenció mínima o completament nul·la en els mecanismes de mercat, i fomentar l’aparició de la màxima competència possible. No s’haurien de sorprendre, per tant, que desregulin l’activitat del seu gran competidor. És més, per coherència, haurien de compartir la idea de la lliure competència en les seves màximes dimensions. No sabem si pel fet de que el psoe digué que proposaria una llei per protegir els taxistes, o per les amenaces de mobilitzacions d’aquests, o pel fet de tenir com a socis de govern un partit que empra el sector del taxi com a altaveu de les seves proclames, que els populars tiraren enrere la decisió d’eliminar el requisit dels 30 minuts per als UBER, a l’espera de veure què en diuen els tribunals...

En aquest país sembla que si ets hoteler, taxista, o ultradretà, sempre aconsegueixes el que vols. L’extrema dreta i la dreta extrema que ens governen només tenen el liberalisme econòmic per allò que els convé. Mentrestant, el poble calla i paga. I quan hi ha turistes, no té taxis. Que a més, siguin de color blanc, en parlam un altre dia.