Adéu, Biel

Fa algun temps vaig llegir sobre tu que, eres el company que tot jugador vol tenir al seu costat a una pista de bàsquet. Qui ho va escriure —com si fos un triple a cistella— ho va clavar. Aquesta màgica «posició» l'has reproduïda allà on hagis anat. De fet, jo també la vaig desitjar quan férem feina plegats a la Unitat de Medi Ambient a les acaballes dels anys vuitanta, perseguint clavelleres, trilers, venedors ambulants, renous, i altres herbes. És curiós, nogensmenys, que el moment que més ens uní, succeí durant una llarga nit d'espera a l'hospital de Son Dureta. Vicenç Torres, el teu estimat amic, i company de la unitat, agonitzava per mor d'un greu accident de trànsit que finalment li llevà la vida. Ara, en Vicenç, allà on sia et rebrà i us abraçareu, també amb tots els altres companys de blau que t'han precedit. Feu un rotlo, i no el tanqueu, de mica en mica ens anirem afegint la resta i ja ens posarem al dia. Mentrestant recordarem la teva història i brillant carrera professional.

No tenim una rèplica de l'Hall of Fame de l'NBA per penjar la teva placa, però lluitarem perquè li canviïn el nom al carrer Son Dameto pel teu: «Oficial Gabriel Torres Pericàs». A més, per la situació del quarter, et correspondria el número 1, xifra que defineix la teva persona.

Un dels bons moments que hem compartit darrerament, va ser la conversa que mantinguérem a Paraules de Blau —sobre els temps dolents— que no és moment ara de citar-los. Sí, que val la pena recordar que ens oferires algunes pinzellades de viva veu i si algú no l'ha escoltat i ho vol fer, pot clicar damunt l'enllaç. Podem desvelar un secret: Tu, havies d'inaugurar el programa de ràdio i el càncer va fer que ajornéssim la teva presència un parell de setmanes, però com sempre has fet, quan vingueres deixares la teva empremta.

Ens veiem, Biel.