Ha arribat el fred i la dreta ha refredat les seves expectatives. El món es va empestant d’extrema dreta com si d’una taca d’oli es tractàs o com si fos una espècie de tinta que sosté la pantalla dels mòbils moderns i que si se romp amb alguna caiguda, aquesta tinta aflora a la superfície i es va estenent per la pantalla i a poc a poc la va tapant, fins que decideixes que la companyia que et serveix el wifi i la possibilitat de relacionar-te amb la resta del món, et pot ajudar i el que fan és oferir-te un bon mòbil de les darreres fornades i quan et parlen del preu, resulta que et diuen que l’hauràs de pagar amb 24 quotes que apareixeran a la factura i el cost de cada quota és d’un cèntim (0,01 euros). És a dir, l’operació es duu a terme i ara tenc un bon mòbil que em costarà, quan l’hagi pagat, 24 cèntims d’euro (0,24 euros). Per què em fan aquesta baratura? Perquè ara tenc una permanència de 24 mesos. Seré client per obligació d’aquesta companyia, durant 24 mesos. Crec, per tant, que el preu i la permanència pagan la pena i és el que val el mòbil corresponent. Avui l’article se n’ha anat per les bardisses econòmiques. Va bé parlar d’economia, ara que el partit en el govern de l’Estat espanyol ha col.locat una de les seves peces bàsiques dirigint el millor banc europeu. Aquesta persona dirigia l’economia de l’Estat espanyol i ara dirigirà la del continent europeu. I què en pensa la dreta? És molt previsible, els envejosos sempre pensen el mateix, aquesta persona no és vàlida, no està ben preparada, serà una inútil. Nosaltres que som totpoderosos hem avisat. Recordau-ho, vos hem avisat. Els únics preparats per a aquesta gestió som nosaltres. Jo he pensat que deu ser per això que s’estenen com una taca d’oli o una taca de tinta de mòbil.
Alcampo boicoteja els productes catalans, per tant, Alcampo fa boicot a Catalunya. I com ho fa? Posant en un lloc ben visible un cartell que diu: «ATENCIÓN SEÑORES CLIENTES: Para más surtido en cavas, estuches de regalo y cavas no catalanes visite nuestra exposición especial, situada a la espalda del pasillo de congelados. Gracias i felices fiestas». No tan sols fa boicot als productes catalans, sinó que també en fa a la llengua catalana.
Jaume Carreras Laserrada ha publicat al twitter actual el següent twit o post: «Avui he acompanyat a una clienta a inscriure la seva filla a un institut Acabada d'aterrar a Catalunya L'han inscrit de reforç a espanyol. He insistit que en català, però la tutora m'ha contestat que si vol seguir bé les classes millor que aprengui castellà. M'explico o faig un dibuix».
I ara una notícia que supòs que és l’excepció i que segurament es pot justificar: l’associació de veïns de la Bordeta de Lleida va denunciar que s’han trobat en contenidors del barri lots d’aliments en bon estat i que es donen a famílies necessitades. Així ho va assegurar la seva presidenta, Mari Carme Guerrero, que va especificar que «el primer abocament el varen trobar a prop del camp de futbol i el segon a Magraners i creuen que és indignant que es tiri menjar en bon estat que al principi s’havia donat a persones que el necessitaven». De cap manera pens que això sigui general, el que és general és que s’ajuda a persones necessitades i se’ls fa un gran bé, però què passa? Jo he vist persones que no estaven necessitades i que se les han enginyat per obtenir productes regalats, fins que les han descobertes. Aquestes persones, per tant, són les que quan tenen a casa menjar de sobre, i més si hi ha productes caducats, els tiren a contenidors. Són una mena d’estafadors, que n’hi ha per totes bandes.
La Plataforma per la Llengua, que és una entitat que defensa el català i vetlla perquè es compleixin les lleis existents, ha descobert i ha denunciat els restaurants guardonats amb estrelles Michelin que no fan servir el català a les seves pàgines web. Aquesta entitat va començar aquest estudi fa uns tres anys i va donar a conèixer els restaurants que feien aquesta tasca i que si no feien servir el català, ells els denunciarien, per tant, varen avisar de la seva tasca, i alguns, malgrat la insistència de la Plataforma no ho ho han fet. Això al Principat, allà hi queden 5 restaurants Michelin sense català a la web. Aquests són els restaurants: Moments, Aleia, Enoteca, Hofmann (Barcelona) i Deliranto (Salou). Aquests són els restaurant que tot i ser informats no han volgut fer servir el català a les pàgines web.
Els restaurants Cocina Hermanos Torres, Via Veneto (Barcelona) i Cal Paradís (La Vall d'Alba, Castelló), són 3 dels restaurants dels Països Catalans que, després que Plataforma per la Llengua els instés a fer servir el català en les seves webs, varen adoptar la mesura. Un canvi que, malgrat les reiterades demandes de l'entitat en defensa de la llengua, encara no ha arribat a 5 restaurants catalans.
Malgrat que 5 restaurants no utilitzen el català a la web, el percentatge total suposa un percentatge molt baix del total dels 91 restaurants distingits a la prestigiosa guia gastronòmica a Catalunya. La situació al País Valencià, però, és bastant pitjor. Segons Plataforma per la Llengua, dels 20 restaurants Michelin de Castelló, València i Alacant, només 2 utilitzen el català a la pàgina web. Són el Ricard Camarena i el Lienzo, ambdós a València. Pel que fa a les Illes Balears, de 13 restaurants, només el Dins (Mallorca) fa servir el català a internet.
Per contra, l'únic restaurant andorrà que apareix a la Guia Michelin, l'Ibaya, sí que té la web en català. Una situació que Plataforma per la Llengua seguirà de ben a prop, amb els resultats de l'ampliació de l'estudi als restaurants guanyadors de la Gala Michelin celebrada enguany. Uns resultats que es publicaran a les xarxes socials.
