cielo claro
  • Màx: 15.26°
  • Mín: 11.83°
13°

Informe PISA: a la jugular de la secta pedagògica

Amb l'Informe PISA passa com amb tants d'altres informes a nivell internacional que tenen alguna rellevància mediàtica: la gent en parla molt, i se n'amollen opinions a betzef, encara que no tengui ni idea de com s'elabora, qui hi participa, en quins criteris es fa, ni quina base científica pot presentar davant el món. Se'n parla com de la classificació a la lliga de futbol, per entendre'ns: sense gaire criteri i de vegades amb molta vehemència.

Siga com siga, l'Informe PISA posa de manifest que el sistema educatiu, al conjunt del Regne d'Espanya i, en concret, a les Illes Balears, no funciona com pertocaria. I no funciona prou bé per tota una sèrie d'elements (no per un de sol), que intervenen en la configuració del sistema educatiu, d'una banda, i del conjunt de la societat, en un sentit completament ampli, de l'altra. En veure els resultats, em venia al cap una reflexió d'un catedràtic de Medicina de la Universitat de Granada, que es demanava a si mateix què pensaria un pacient a punt de ser operat per un cirurgià jove, si sabés que aquest s'ha passat la major part del temps de classe consultant les noves esfilagarsades que anaven apareixent a Tik-Tok o a Instagram. L'atenció que li poguessin prestar els seus alumnes, doncs, quedava fora de l'abast de la programació de la carrera i de la seua pròpia intervenció en les classes en qualitat de professor.

Com que ara ja escric com a mer espectador del sistema educatiu nostrat, em permetré d'apuntar alguns aspectes que pens que fan que el sistema educatiu, a les nostres illes i al conjunt de la nostra part del món, no funcioni com hauria de funcionar. I, en un primeríssim lloc, hi posaria la burocratització. Amb les noves exigències burocràtiques (com ara el sistema de qualificació dels estudiants), els professors es passen més hores fent paperassa que no preparant classes. Trob completament absurd que un professor de Llengua o de Matemàtiques hagi d'avaluar si un alumne és capaç d'»aprendre a aprendre», si es duu bé amb la Informàtica o si desenvolupa adequadament les seues capacitats artístiques. Tot això, des del meu punt de vista, no només no forma part de la seua feina, sinó que no hauria de preocupar-lo en absolut. Com a professor de Sintaxi, a mi m'importa un rave si un estudiant concret es duu bé o no amb els companys, o si se sent més o manco feliç anant a classe. I no en vull saber res, de la seua vida privada, o de qüestions que no tenguin estrictament a veure amb allò que li estic ensenyant. El nostre sistema educatiu, emperò, fa perdre hores i hores, cada dia, cada setmana, cada mes, cada any, en coses com qualificar si el meu estudiant de Sintaxi té o no sensibilitat per l'art romànic.

Dins la crítica de la burocratització, m'entretendré només un moment en una altra cosa que pot ser anecdòtica, però que pens que no ho és tant. He tengut la sort de ser a fórums de caràcter internacional, on es debatien qüestions molt importants, que tenien una norma que vaig trobar fantàstica: no s'hi podien fer actes de més d'una pàgina. Als nostres claustres de professors es fan actes que de vegades es poden tardar set, vuit o deu minuts (o fins i tot més) a ser llegides. I llavors encara s'han de revisar, rectificar si s'escau, i aprovar-les! En un claustre, es dediquen quinze minuts a la lectura i aprovació d'actes, quan al Consell d'Europa o al Parlament europeu no se n'hi dediquen ni dos. A què treu cap, això? Per què han de llegir-se, si tothom sap llegir i escriure i ho podria fer prèviament? I per què no s'estableix la norma de fer-les com a màxim d'un foli? De la mateixa manera: quants centres tenen un topall per al temps d'un claustre? A quants instituts de les Illes Balears s'ha establert clarament, posem per cas, que un claustre no pot durar més d'una hora?

Al nostre sistema educatiu, es tenen per dogmes algunes idees (i pràctiques) que la secta pedagògica ha sabut posar en marxa pertot arreu, però que no s'aguanten per enlloc. D'on surt aquesta teoria peregrina que allò que importa és el procés i no el resultat final? Si ve un electricista a arreglar-me un endoll, a ca meua, allò que importa és que l'electricista s'ho passi bé mentre fa la feina, que estigui ben motivat per fer-la, que sigui amable i cordial amb mi i que ambdós congeniem molt, o que finalment quan jo posi un llum a l'endoll, efectivament faci llum? Quan vengui el lampista a arreglar la canonada, importarà més que empatitzem o que la canonada deixi de vessar aigua?

En la mateixa línia, educam els infants perquè siguin cooperatius i no competitius, però els amollam a una societat d'una competitivitat descarnada. És a dir, els portam exactament en la direcció contrària en la que discorre la societat al seu voltant.

Podria continuar mostrant exemples d'aquesta casta i condició durant unes quantes pàgines, però seria massa avorrit. Pareixeria l'acta d'un claustre qualsevol. Per tant, ho deixaré aquí... amb l'amenaça de continuar. Perquè, efectivament, tot això té a veure amb els resultats que apareixen a l'Informe PISA. I molt!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Jaume, fa 2 mesos
Que n'ha fet de mal la secta pedagògica!! I el que en farà si no ho aturam. Gent que només ven fum, cosmètica i seudociència: la pedagogia actual és basa en allò de moda, en allò que ven,en el que resulta políticament correcte i en el pressupòsit, gairebé messiànic, que allò que sorgeix de la intuïció del pedagog de torn és una veritat sense escletxes. I tots a fer mambelletes. En lloc de basar-se en allò que se sap des de les ciències del comportament (sobre com aprenem, sobre com memoritzam, sobre com raonam, sobre què determina la nostra atenció, sobre què ens motiva, sobre quin és el veritable paper dels afectes en el marc de l'educació formal, sobre com prenem decisions, etc, etc.), és deixa la ciència de banda a favor d'una mega-edifici construit de forma arbitrària i esbiaixada, sense plomada ni fonaments, un gegant amb peus de fang que s'erigeix més per ideologies, models ad hoc i afinitats sectàries que per cap mena de coneixement degudament contrastat. I qui ho dubti que consulti el pla d'estudis de les "pedagogies". Tanmateix, per alguna no tan estranya circumstància, els pedagogs i el poder polític solen avenir--se ferm, sobretot amb aquelles opcions que són més aviat "progres", però només de boqueta. Gràcies per denunciar-ho, Bernat.
Valoració:1menosmas
Per Ll.F. Lorenzo, fa 2 mesos
Genial Ara, si PISA era trepitja, Sintaxi pot ser “a peu” (el taxi no existia fa un temps i sense taxi tampoc). Fora bromes, si jo fos professor (per ser autoritat i guanyar un sou tota la vida) callaria bastant. I saber la vida dels alumnes? Impossible. No sabem, ni tan sols, si ens envien humanoids (robots, IA). Ara, S+V+P ve a ser sintaxi llatina i V+S no (amazigh o semita). Falta PISA i els nazionals de totes les societats del centre i nord d’Europa dient que si escrivim V+S i no S+V som mal estudiants degut a que no sabem que podem acabar com una pastilla dins un jacuzzi emprat per un turista alemany i la nostra ex. Llavors el mal estudiant canta “Soy (V + primera persona) el novio de la muerte” (“Som el nuvi de la mort”, aprox.) i no vull “favors” de Schindler, que encara els haurem de tornae amb interessos. Bon vent i bona nit dels temps.
Valoració:-2menosmas
Per Maria C, fa 3 mesos
"En un claustre, es dediquen quinze minuts a la lectura i aprovació d'actes, quan al Consell d'Europa o al Parlament europeu no se n'hi dediquen ni dos".
Potser el consellers europeus són més responsables i llegeixen les actes que han de votar. El 99 per cent del professorat no ho fa. O és el 98?
I a mi sí m'importa com a docent la vida privada del meu alumnat. M'interessa saber si han patit abusos, si han estat desatesos, si han arribat en patera o si son pare o sa mare han mort de càncer...
Sabent moltes coses d'ells els entenc millor i entenc millor els seus resultats.
Ah, en canvi, m'importa un pebre si a 4t d'ESO saben analitzar les oracions subordinades adverbials pròpies o impròpies.
Valoració:-7menosmas
Per Un docent, fa 3 mesos
El magisteri és un autèntic despropòsit, l’alumne tria l’àmbit, no te deures i no el podem suspendre per por a traumatitzar-lo. No poden fer una simple pàgina de sumes i multiplicacions perquè ens negam que ho faci com una monella. Després l’infant aprova tot amb vuits i nous, fins que comença a l’institut. I clar després topam amb la realitat. A primaria hi ha molta mamitis i pocs professionals. A secundària retallada d’hores a àrees tan importants com matemàtiques a canvi de fer autèntiques xorrades i optatives per cubrir expedient. No sé si això respòn a la producció en massa d’una generació d’ignorants amb nul.la capacitat de capacitat crítica i lliurepensadora, una massa dirigible a través de la por, provocada per la seva ignorància.
Valoració:15menosmas
Per Rosa, fa 3 mesos
Per dir el qué diu no cal posar-s'hi. Em sembla un comentari molt superficial, més propi d'una taula de bar que d'un diari.
Quina sort que ja s'ho pot mirar tot com un espectador i els seus alumnes no han de patir la seva falta de compromìs amb tots ells i elles.
S'agraeix la sinceritat, es veu molt bé el peu que calça, però s'agrairia una mica d'elevació a l'hora de escriure sobre un tema tan clau per a la societat.
Valoració:-16menosmas
Per És ver, fa 3 mesos
És així, les institucions, els mitjans de comunicació, els tertulians, prediquen valors que quan els joves surten de l'escola i toquen el carrer no tenen res a veure amb la realitat. Els joves i els vells. Solidaritat, campanyerisme, empatia, són valors teòrics més que altra cosa. Els valors de la competitivitat, el consum i la possessió de béns predominen i són una prioritat general. La publicitat dels valors capitalistes ho inunden tot. Les llars també. Segurament és ver que els centres educatius són llocs que a molts d'adolescents els deu semblar estrany, aïllats de la realitat.
Valoració:23menosmas
Per fXck Agenda 2030, fa 3 mesos
A un alumne no se'l ha d'educar en sostenibilitat, feminisme i igualtat, se'l ha d'ensenyar què és CO2, saber que si tens 20 no pots gastar 50, que nens i nenes tenen els mateixos drets i deures, normes de conducta, i com s'ha de llegir bé, compartint raonaments.
Valoració:30menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente