Tal pareix que des del 6 de juliol hem entrat dins una deriva que no sabem massa bé a on ens porta, com a societat. La Sra. Prohens va ser investida presidenta d'aquesta comunitat autònoma amb els vots del Partit Popular i d'uns diputats d'un altre partit que, fins aquí, no ha mostrat cap respecte per l'Estatut d'Autonomia ni per la Constitució espanyola.

La Sra. Prohens és presidenta a canvi d'un acord a on a part dels 110 punts, té un preàmbul i una comissió final de seguiment, aquí és on rau el problema. El preàmbul estableix que cada dos mesos es marcaran uns objectius, i la comissió de seguiment també es reunirà cada dos mesos per avaluar el compliment dels objectius; per tant, cada dos mesos el Govern de les Illes Balears, sobretot la seva presidenta, ha de passar una revàlida, i el que no surt damunt l'acord fet públic és que passa si no compleix els objectius establerts.

Aquests objectius no estan obligats a fer-los públics, però el transcorre del temps ens va mostrant quin és el tarannà:

- La primera setmana de setembre (primers dos mesos) el català ha deixat de ser requisit a la sanitat

- Primera setmana de novembre (segons dos mesos) el català deixa de ser el primer idioma en què s'ha de comunicar la funció pública; i no només això, posen comissaris a controlar els funcionaris per si empren correctament el castellà.

Per tota la deriva que ha agafat aquest mes de novembre, pens que podem deduir quin és l'objectiu a assolir per la primera setmana de gener: deixar de ser requisit el català per la docència i quedar ben fermat el pin parental i la lliure elecció de llengua.

Sense obviar el xibiu de la 'Oficina de Derechos Lingüísticos', i un pressupost de 750.000 €, a gestionar per aquell col·lectiu que des de fa anys basa el seu programari en "la desaparición de chiringuitos" i en esclafar i fer desaparèixer les comunitats autònomes i els estatuts d'autonomia.

La Sra. Prohens nega, cada vegada que surt el tema, que ella i el seu govern siguin captius dels segrestadors, però els esdeveniments ens mostren cada dia més un cas clar de Síndrome d'Estocolm "fenomen paradoxal en el que la víctima desenvolupa un vincle positiu cap al seu captor com a resposta al trauma de la captivitat".

El que ha passat aquesta setmana al parlament, a on la diputada Idoia Ribas, sense cap vergonya a afirmat que ells són els que duen els projectes de canvi a aquest govern i tot el PP de les Balears (tal mèns de cordeta) ha votat a favor d'eliminar el català com a requisit a l'administració, ens dibuixa una realitat molt diferent de la que pregona la Sra. Prohens; qui comanda al parlament és un grup que no pren part del govern, i per tant no està sotmès a control parlamentari; i se la veu tan ufana en aquesta posició que ens du a pensar si, en lloc de ser l'ostatge del grup segrestador; no n'és la militant oculta, infiltrada dins un PP sense nord, sense programa i enfocat únicament en col·locar amics (siguin decents o no) i en encalentir cadires.

110 punts i un preàmbul, una collera al coll dels ciutadans d’aquestes illes, per sotmetre’ns, fins quan durem les cucales? Alcem la veu, volem comandar a ca nostra.