No sé com degué acabar la denúncia, si és que es va formalitzar, del com a mínim fet desagradable de deixar un me negre mort a la clastra de la casa de qui era el batlle d'Alaró el 2017, Guillem Balboa. Ell mateix ho va qualificar així, incident desagradable, i no li varen voler donar més voltes. Als atacs feixistes i especialment racistes com, al meu parer, va ser aquest cas, sempre se'ls hi ha de donar molta importància, la que li cal. El feixisme, la seva ideologia retrògrada, racista, violenta, inculta... creix i es consolida en el silenci i indiferència còmplices. La voluntat de voler assolir les fites de progrés humà d'una societat democràtica avançada no en pot deixar passar ni una d'aquestes. El contrari és un avançament de la ultradreta en tots els camps i l'ocupació dels espais democràtics que tant ha costat assolir històricament en les lluites contra, precisament, aquesta malaltia moral i social.
Ben cert que no és només a Mallorca, a Alaró, on la ideologia ultradretana sempre al servei dels poders econòmics hegemònics, està avançant en els darrers anys. A països d'Amèrica del Nord i del Sud hem pogut veure passar, i sembla que ho han sabut corregir, gent com Donald Trump o Bolsonaro. A Europa governen a Itàlia, Polònia, Hongria... i d'una manera o altra implantada en diversos països escandinaus, Països Baixos, Regne Unit, Alemanya... molt estesa aquesta xacra.
Fa poc com a suggeriment a un excel·lent article de Miquel Àngel Vidal al dBalears vaig visionar la pel·lícula del 1961, ‘El judici de Nuremberg’ on, a pesar de la bona tasca professional dels juristes que hi varen participar, el que va prevaldre va ser una mena de resolució política d'oblit i perdó contra els artífexs jurídics del sistema legal de l'Alemanya nazi. El que es perdonava alhora també, era el silenci còmplice, la participació per omissió de gran part del poble alemany. D'aquelles pols, i més a prop aquí amb la ignominiosa amnistia al règim franquista i als seus actors principals i secundaris, venen aquests fangs.
Si he fet extracció del cas del me negre d'Alaró, és perquè apart de considerar-lo un atac racista sense aclarir per part de la Guàrdia Civil o jutjats, com sol ser habitual en molts casos d'atacs i atemptats ultradretans, és per la rellevància que té en la salut moral dels seus ciutadans i especialment en la participació activa en procurar una societat més sana, més justa més ben feta. Indicadors en vermell en són els fets humiliants i violents produïts el mes passat amb uns estudiants adolescents d'un col·legi concertat d'Alaró, en són també veure i comprovar com el govern municipal del PP, amb els suport dels votants de VOX, posa en marxa tripijocs diversos per aturar el projecte de la Via Verda d'Alaró per un carril bici ran de carretera per purs interessos molt particulars. Un projecte que va ser llargament reivindicat pel poble en diverses mobilitzacions i marxes i que de manera grollera usurparen els contraris, utilitzant el logo ideat per la Via Verda, mentint i manipulant quan a l'alternativa del projecte, pur carril bici, intentant rebentar actes dels defensors de la Via Verda, inventant una farsa consulta i esbombant-la amb bons cartells ben pagats per interessos particulars, tot amb l'ajuda del batlle i govern municipal del PP, quan comprovaven que el projecte de Via Verda anava arribant a bon port. Un projecte sense cap mena de dubte absolutament bo, molt bo, per al poble d'Alaró que hauria de defensar de manera unànime amb el suport de l'Ajuntament.
Tot plegat sense parlar de l'espectacle i aquelarre feixista, en especial contra la llengua pròpia, l'educació i el medi ambient, que no han esperat ni cent dies a posar-s'hi des del govern autonòmic i els diferents Consells i Ajuntaments ‘peperos’. Tot aquest caos i desgavell es fa amb el suport dels votants de PP i de VOX, que els donaren la majoria, però abonats per per un ambient i precedents ben lletjos.
