No crec que hi pugui haver gaires persones que pensin que el masclisme no existeix. El masclisme representa avantatges per als mascles. Qui renuncia als seus avantatges a la vida? Predomina la hipocresia i la mentida, però sempre sorgeixen ocasions en què no es pot fingir i llavors surt la persona tal qual és. Amb això d’en Rubiales ha quedat clar. La victòria masclista contagia el respectable. Per això tothom aplaudia els gestos masclistes de qui anava repetint que no dimitiria.
Aquesta setmana també ha estat propensa a desenvolupar la hipocresia i la beneitura fins a quasi l’infinit. Han mort dues artistes espanyoles, i tothom s’ha quedat sense vocabulari amb la seva intenció de fer alabances d’elles. Ningú no ha parlat dels seus defectes com se’n parlava quan eren vives i treballaven. Ara per dir que era una persona que s’enfadava massa amb els que depenien d’elles, s’ha usat un eufemisme i s’ha girat la truita. Tenien caràcter i s’ha posat al costat de les alabances. Després s’ han rebut milers de visites, tothom les ha exagerades i n’han afegit uns quants milers més. Eren tot un orgull i se les ha fet com a campiones del món. Ja que aquest títol és el màxim i ens correspon a tots. Bé idò què hem de fer? Aquesta és la societat en què ens ha tocat viure. I segurament és la millor de les que han existit. Els que han tengut enveja que prenguin llum de na Pastora. Si voleu un comiat decent i com cal, agafau com a model el que s’ha fet a la lingüista catalana Carme Junyent. Pertanyia a un país sense estat, com nosaltres, es va caracteritzar per la seva defensa de la llengua catalana i ha estudiat científicament les llengües en perill d’extinció. És una gran figura per a Catalunya i va ser acomiadada amb molta emoció i sentiment, però per menys d’un milenar de persones, encara que ella sí que ha fet i pertany a la Història.
Recordau un personatge que els catalans del Principat varen fer president de la Generalitat? Sí, José Montilla, del PSC. Doncs aquest personatge ha estat entrevistat a El País i ha afirmat que qui vulgui l’amnistia s’ha de comprometre a no tornar delinquir, a no tornar-ho a fer. Ha de fer més o manco el que va fer el rei emèrit, després que el trobassin matant elefants i no sé què més. Però record, que va sortir pel televisor dient que demanava perdó, que s’havia equivocat i que no ho tornaria a fer. Idò ja sap què ha de fer el president Puigdemont. S’ha d’aturar de passar per davant les càmeres amb gestos altius i prepotents i ha de demanar perdó… i així segurament l’amnistiarà, fins i tot, el pepero Feijoo. Montilla diu que el procés de l’amnistia s’ha de fer amb total transparència. Està en desacord amb fer un referèndum d’independència, pensa que no és realista ni legal ni útil i que els referèndums només serveixen per dividir. Referent a la reforma de la Constitució, Montilla creu que ha de menester actualitzar, però que la postura del Partit Popular ho fa impossible.
Al Parlament Europeu s’ha inaugurat una exposició per part de Carles Puigdemont i Toni Comín. És una exposició sobre el Principat de Catalunya que es titula «Contribució de Catalunya al progrés social i polític de la UE» i no se’ls ha ocorregut altra cosa que retirar una fotografia del referèndum de l’1 d’octubre. Han explicat que aquesta fotografia no formava part del dossier que s’havia presentat a l’hora d’autoritzar-la. Per fer-ho s’han basat amb la normativa d’aquestes exposicions que diu: «Tots els actes culturals i exposicions celebrats als espais del parlament, inclòs qualsevol material que s’exhibeixi o distribueixi, o qualsevol activitat realitzada en un acte cultural o exposició, hauran de ser autoritzats prèviament per escrit pels qüestors responsables».
S’ha d’explicar que la imatge d’aquesta fotografia va emprenyar molt els ‘Ciudadanos’, i aquests en varen demanar la seva retirada. La queixa va ser presentada als qüestors de l’Eurocambra que són cinc diputat que s’encarreguen de supervisar els actes administratius i financers que afecten tots els eurodiputats. En canvi, el director de l’oficina europarlamentària de Junts per Catalunya, Aleix Sarri, ha denunciat l’acció amb un piulet. «Es tracta del Parlament Europeu que elimina una imatge del poble català aixecant una urna en el referèndum de l’1 d’octubre després d’una queixa dels eurodiputats espanyols ultranacionalistes. Un moment d’infàmia. «La democràcia en acció» significava eliminar imatges de les urnes?», diu.
