Tenc la sort de poder estiuejar a una part de Mallorca on encara no hi ha arribat amb tanta força la feror turística que envaeix la nostra illa. El principal valedor per poder gaudir d’aquest privilegi ha estat, i encara és, la dificultat d’accés per carretera. Molts visitants que visiten l’indret per primera vegada sovint demanen si hi ha una altra carretera per la tornada i, en dir-los que no, exclamen fluixet “jo aquí no hi torn”.
Anys enrere (1960s, 1970s, 1980s) la reivindicació dels veïns i dels inversors era la carretera, la millora de la carretera. Però quan la Llei d’Espais Naturals (1991) va bloquejar les pretensions urbanístiques dels inversors la reivindicació pro millora de la carretera van anar, poc a poc, esvaint-se. Entre la gent de la contrada es va començar a sentir allò de “ja està bé així com està” i, fins fa poc, diria que entre els veïnats eren residuals els que reivindicaven la millora de l’accés per carretera. Però això era fins fa poc, ara no n’estic tant segur de que hi hagi tanta unanimitat com en els darrers 30 anys amb el “ja està bé així com està”. Una dissimulat, encara incipient, però perceptible canvi d’opinió s’està obrint camí.
Què està passant?, doncs que la Mallorca sobreturistitzada està arribant a tots els racons i ho fa, com a mínim, de tres maneres. Primera, amb turistes i mallorquins que venen (informats per les xarxes i amb GPS) a gaudir de l’indret i les seves postes sol, dormint en autocaravanes o tornant més tard cap a les seves residències d’estiu. Segona, amb compradors estrangers que estan invertint a la zona, fins i tot més enllà de la urbanització de la dècada del 1970 (solars de 1.000 m2); ara també ho fan a la part vella de la dècada del 1940 (solars de 150 m2) on tots els propietaris eren mallorquins fins que, fa 2 anys, un pioner estranger hi va comprar una casa i ara ja n’hi ha un bon grapat. Tercer, amb l’arribada del lloguer vacacional que, amb autorització o sense, s’està expandint com a nou negoci.
I ara, com es veu el tema de la dificultosa carretera? Doncs imaginau, si els usuaris emergents són visitadors de les postes de sol informats per les xarxes socials, llogadors i llogaters vacacionals i propietaris estrangers que venen esporàdicament a gaudir de l’indret, el “ja està bé així com està” s’està transformant en un “alguna cosa hauríem de fer amb la carretera”. Benvinguts a la Mallorca postmoderna.
