Encara que per diferents motius, un d'ells la consciència ecològica, cada vegada m'agrada menys viatjar en avió, aquests passats dies ho he fet, he anat fins a Nafarroa, concretament vaig arribar a una localitat anomenada Etxauri a prop d'Iruña. Què hi anava a fer allà? Idò no ho sabia ben bé. Fa una vintena d'anys vaig llegir un llibre ‘¡Cuidàte compa!’ escrit per un tal Eneko Landaburu, sobre l'autogestió de la salut. Va ser un llibre que em va fer canviar molt la manera d'entendre la meva salut, en mans sovint de la medicina diguem-ne oficial. Per pura casualitat també fa vint anys, vaig anar a una conferència d'aquest metge i des de l'aleshores he rebut informació relacionats amb diferents problemes sobre malalties, addiccions, intoxicacions, malestars i els seus possibles tractaments amb una base essencialment centrada en deixar descansar el cos, que sigui ell qui faci la feina que sap fer, amb l'ajuda essencial del dejuni o reducció dràstica dels aliments durant unes setmanes o dies. També he anat rebent periòdica informació dels projectes de centres populars de salut i cases de repòs que han anat organitzant a diferents indrets del món, primer, fa anys, a Argentina després a València, a diferents llocs d'Euskal Herria... per això vaig esser allà durant una setmana i, efectivament d'ençà del primer dia començarem amb unes estètiques amanides i fruites, que seguiren amb un de sucs, dejuni, sucs, fruita, amanida i a lloure. El grup de gent el conformàvem una trentena de persones, majoritàriament dones i amb una mitjana d'edat al voltant d'una seixantena d'anys, algunes amb problemes de salut puntuals o crònics, físics i mentals.

Amb tot, del que vos volia parlar no era d'això, sinó de l'enveja que em va fer aquell poble, Etxauri, d'uns sis-cents habitants, pel que fa als equipaments, infraestructures, organització... encaminada a fer feliç la gent que hi viu. Espais verds, amples i oberts, quatre o cinc parcs infantils (els infants pareixen ser els més beneficiats), un d'ells situat al mateix lloc del Parc de la Memòria, amb un monòlit i plafons informatius sobre aquest tema, unes antigues rentadores on s'hi aboca aigua cristal·lina potable perquè s'hi pugui banyar i refrescar qui vulgui, bella obra arquitectònica pel que m'informaren dissenyades per dues arquitectes del poble i situat devora una gran superfície de terra fèrtil dedicada als horts urbans, on no deixa d'escoltar-se el cant dels oriols sobre els alts pollancres de la ribera del riu Arga, on també hi vaig observar castors europeus i l'arner (Alcedo Athis). Una piscina municipal, per grans i petits extensa i envoltada d'arbres, una necròpoli urbana excavada fa pocs anys i convertida en un altre parc informatiu, la gran plaça rectangular davant l'Ajuntament on cada dia feiner hi vaig veure que s'hi celebraven torneigs de pilota basca amb raqueta, un dia eren adolescents, un altra eren dones, un altre una competició entre pobles... sempre amb molta assistència d'espectadors tot presidit per una ikurriña al capdamunt del frontó. Espectacular en la seva senzilla riquesa de cohesió popular. No podia deixar de pensar que Nafarroa, igual que l'anomenada Comunitat Autònoma Basca no pateixen l'espoli fiscal a què ens sotmeten als Països Catalans, les Illes Balears al capdavant, sinó que els seus propis imposts i ingressos els poden utilitzar per a les seves pròpies necessitats, les del seu poble.

Vaig tenir l'oportunitat d'entrar a l'Ajuntament a causa de la meva deformació professional. Sí. Un dia passejant vora el riu vaig observar de lluny un niu de vespa asiàtica. La vaig fotografiar i ubicar i vaig anar a informar-ne a l'Ajuntament, on avisaren a la batlessa que va sortir d'un despatx que semblava força animat de feines. Li vaig passar la informació i va telefonar immediatament a l'agent de medi ambient de la zona, amb qui vaig parlar. Em va dir que en aquests casos no hi solen intervenir per inaccessibles, només en zones urbanes o caducifolis. Li vaig dir que precisament estava sobre un pollancre, caducifoli, però igualment em va dir que era difícil que s'hi pogués intervenir. Com a rèplica el vaig informar que a Mallorca (gràcies a la col·laboració entre la Universitat, el COFIB i la Conselleria de Medi Ambient, quan n'hi havia) havíem aconseguit eradicar, acabar totalment amb la presència de la vespa asiàtica, tan perjudicial per a la fauna autòctona i l'apicultura, per qui no ho sàpiga. Que no ens havíem rendit, vaig rematar. L'endemà vaig rebre un wasap de l'Ajuntament que m'informaven que hi anirien a veure-ho.

Les eleccions generals del diumenge 23 de juliol a aquell poble, varen donar els següents resultats: Bildu 45% PSOE 20% Sumar 18% PP 4% Gbai 3% Vox 1%. “No hase falta desir nada mas”.