Encetam la darrera setmana, els darrers cinc dies de campanya perquè el dissabte és de reflexió i el diumenge votam. Una campanya atípica, ho comentava la setmana passada, amb calor, amb poques trobades amb la lideressa o els líders estatals. Fins i tot amb poques tanques publicitàries i cartells als fanals.

Cinc dies per decidir a qui votar aquelles persones que tenen dubtes del partit a triar o també de si anar al col·legi electoral o no. Altres dubten de si fer vot nul, o votar en blanc... Com sempre, en democràcia, direm que dubtes legítimes però algunes incomprensibles pels moments que vivim, per la situació que s’ha creat després del 28 de maig aquí, a les nostres illes, i arreu de l’Estat.

Incomprensibles des del meu punt de vista, altres segurs que tenen arguments per explicar-les. El dubte de vot nul em sembla gratuït i absurd avui en dia, és com voler mostrar una reacció infantiloide, diria, perquè no té cap utilitat i només mostra l’enrabiada de la persona que el fa que veuran tres persones, membres de la mesa electoral i algun apoderat i apoderada.

El vot en blanc es fa per part d’aquelles persones que creuen en la democràcia, volen exercir el seu dret de ciutadania però mostren la seva desafecció cap a les opcions electorals que concorren a aquesta cita.

El vot conscient a una opció o altra de les que es presenten és mostrar clarament la confiança que dipositen en els representants polítics que han d’exercir la seva tasca en els pròxims quatre anys. En els qui volen que siguin diputats i diputades, senadors i senadores, com recordava el representant del PNB al debat de la televisió de la setmana passada. No triem el President del Govern ni tan sols el cap d’estat com si fan a Repúbliques europees.

Perquè per molt que ho enyorin alguns partits, el bipartidisme s’ha acabat i per tant el Congrés i el Senat seran representants de la pluralitat de la societat, amb les opcions que obtindran representació.

Veritats tan evidents com aquesta no caldria haver d’escriure-les, si ho faig és perquè sembla que hi ha encara persones que apel·len al vot «útil», sobretot entre gent d’esquerres. Ho he llegit a les xarxes socials, piulades de exrepresentants polítics, ja retirats, que consideren que ara sí que s’ha de fer pinya amb els socialistes, el vot «útil» per fer front a les dretes.

També ho diuen líders estatals, als seus mítings, tant de la dreta com de l’esquerra, desitjant que només hi hagi dues opcions «grosses». En el fons, desitjant el bipartidisme superat.

Que no ens enganyin. Tots els vots són «útils» per la democràcia, per l’enfortiment de la representació ciutadana a les Corts espanyoles. Fins i tot us diré que no parlem d’utilitat, no és un substantiu aplicable a la decisió electoral, parlem en canvi de fer valer, que els vots valguin per allò que esperes, que confies que facin els teus representants.

I per valdre, per servir a la ciutadania, els vots que durem a les urnes, diumenge 23, han de reflectir l’opció política que proposa allò que tu creus ha de ser duit a les Corts, en una paraula, ha de reflectir la confiança que diposites en les persones que són conseqüentment coherents amb les seves propostes. Que seran capaces de ser la nostra veu, de les Illes Balears, com ho han demostrat cada vegada que hem tingut un senador autonòmic d’esquerres, en Pere Sampol, en Manolo Cámara, en Vicenç Vidal.

Recordeu que PP i PSOE sempre han tingut senadors i diputats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, però no han fet sentir la seva veu, silenciats dins grups grossos que només deixen parlar els portaveus... Sí que recordem algunes imatges vergonyoses com les rialles de na Maria Salom amb en Zaplana quan parlava na Pilar Manjón, mare d’un jove víctima. La mateixa Sra Salom que ha estat senadora i ara es presenta de bell nou.

Tenim cinc dies encara per aquells que dubten entre una opció o l'altra. Si aquesta és d’esquerres, no faceu cas d’aquells que parlen del vot «útil», dipositeu la vostra confiança en qui més s’acosti a la vostra manera de pensar.

Com sabeu mantinc l’optimisme i dipositaré el meu vot per tenir en Vicenç Vidal i na Isabel Ripoll asseguts al Congrés, perquè ni ara ni en altres ocasions he cregut en el vot «útil» cap al PSOE, que desig de tot cor tingui la possibilitat de fer un govern de coalició amb Sumar que superi errades i aconsegueixi que visquem millor.