Per Sant Jordi, un amic il·lustrat em recomanà un llibre de poesia amb aquesta píndola: «Editat impecablement, feia temps que no trobava una edició tan acurada i treballada amb tanta sensibilitat. Les poesies, les paraules, arriben a l'ànima i l'agombolen». La garantia del seu criteri i el títol de l'obra: ‘dones de llum…’ em van predisposar a llegir-la i no va ser fàcil trobar-la a Palma. Obra autoeditada per Catalina Alou Font, la seva difusió no ha estat massiva. Si més no, afortunadament, un exemplar m'esperava a la llibreria Espirafocs d'Inca. Adquirit i llegit amb delit, em convidaren a assistir a la seva presentació, abrigada per un tast de meditació, a l'espai polivalent Can Blancos a la plaça d’Orient del mateix poble, on, encuriosit, m'hi vaig presentar. Avui, a Ciutat, podeu trobar també l’obra a les llibreries Quart Creixent i a la feminista Pròpia.

En un context molt agradable sentírem que el llibre neix de la confluència de dos amors: la paraula i el color. Nodrida de la seva esma, la natura, i de l'enriquiment que li regala el seu alumnat a l'IES Inca, Catalina vol expressar gratitud a les dones teixint pàgines, filades en el seu itinerari a partir de la saviesa femenina heretada. A tall d'exemple, descriu «un silenci farcit de les veus de totes les dones [de llum]». Acaronar el llibre és una delicada experiència sensorial: l'olor de nou desapareixerà aviat, però la composició holística —els colors, la textura i el gruix dels fulls, que arriba als tres-cents grams de la coberta— seran bons guies per endinsar-nos en la lectura i poder jutjar per nosaltres mateixos el que Catalina ens ofereix. Aquesta cerimònia permet a l'artista conjuntar paraules manuscrites amb les tipogràfiques, tot plegat embolcallat amb cura i la delicadesa cromàtica de les seves aquarel·les.

La claror ho enrevolta tot; només en una ocasió la foscor es fa present al llibre, i ho fa en parlar de la ignorància. Les paraules i els silencis de la meditació feren fruir les emocions que, finalment, gaudírem cada una de les persones que ens fèiem costat, en llegir l'obsequi rebut en forma de postal, d'un dels versos del poemari reproduït i amarat per un dibuix. Aleatòriament i literalment em va correspondre el manuscrit: «Tu ets vida». Aquest vers independent prové d'una exportació puntual del llibre, que en aquest cas no ha omès l'el·lipsi del —Tu— subjecte. Paraules mastegades, fetes i desfetes, es presenten des de caires distints.

Avançat el llibre llegim coses com aquestes:

«...néixer entre dos mons
[que no sempre conflueixen]
sovint et fa escollir
[com qui escull entre la nit i el dia]
I escollir és sempre avançar en VERS la LLUM...»

Aquests versos, hàbilment encadenats, ens apropen a les dones de llum protagonistes, «fetes de punts suspensius, suspensos, dispersos, sospesos en l'aire. Punts farcits (d'incerteses manifestes) en espais dis-continus...».

La llum de les dones il·lumina, però també enlluerna. Enlluernar té en aquests cas dues vessants: la contradicció de brillar, d'una banda, i la de cegar, de l’altra —per excés, sovint de vàlua—. Dones! Fugiu de les ombres del poder quan es torna «roí, poruc i vil». Que ningú, mai, us pugui enfosquir la llum que porteu a dintre!