cielo claro
  • Màx: 31°
  • Mín: 24°
23°

Simply The Best (la i els millors)

Són les nou del matí del divendres vint-i-sis de maig. Atès que inconvenients casolans ens han fet arribar tard a matinera, hem hagut d'anar al pati, esplanada que cada dia veu brollar vida ufana amb naturalitat. De sobte, la música que prové dels altaveus omple els racons i Tina Turner ens regala ’Simply the best’. Algunes persones comencen a remenar-se; vull pensar que The Acid Queen ens observa. Apagada despús-ahir, ens ha causat una veritable commoció, i, com tants altres acòlits, li vaig voler retre un petit homenatge al Facebook. Volia enllaçar una cançó important per a mi, i vaig començar a donar-hi voltes. La primera que em va venir al cap va ser la fantàstica ’Nutbush City Limits’, que fa cinquanta anys em va rompre molts esquemes mentals, però hi participava la seva antiga parella, i no volia donar tant protagonisme al seu maltractador. En segona i coetània instància, la potent versió que va fer de la peça de Led Zeppelin ’Whole lotta love’ emmalaltia pels mateixos símptomes que l'anterior.

Hi ha tant per triar que no em decidia, fins que un titular del Diario de Mallorca em cridà l'atenció: «Tina y Bowie, juntos esta noche», amb què Matías Vallés introduïa un altre mite absent, David Bowie. Concretament, lloava la interpretació que varen fer plegats de ‘Tonight’, d'Iggi Pop, al concert de Birmingham, durant el qual, també a dues veus, magnificaren el ‘Lets dance’ de Bowie. Sonava de fons un altre duet, el de Bowie i Mick Jagger, que ens oferia un impressionant ‘Dancing In the street’. Pel camí, Turner i el seu enamorat Jagger ens delectaren interpretant ’It's Only Rock 'N' Roll’. Un altre confit, el ‘Let's stay together’, d’Al Green, era engolit per la Reina, que ha deixat molts cors romputs, i potser Green doni eines sanadores a ‘How Can You Mend a Broken Heart’.

Revisats tots els vídeos, no ho vaig dubtar: la felicitat dels dos monstres —Tina i David— era palesa a ’Tonight’ i finalment fou la peça que vaig triar per recordar el moment màgic a les xarxes socials. No totes, evidentment, però, quan vaig sentir al pati de l'escola el ’Simply the best’, rajaren moltes línies. El títol en anglès té l'avantatge que, en funció del context, pot referir-s’hi, a ell (com és el cas de la cançó), a ella, o a ells. Vaig ometre el sentit original i ho vaig projectar com a «Simplement, la millor» i «Simplement, els millors». Els darrers eren l'esplet d'angelets que omplia el pati. «Casualment», n'hi havia dos —cadascú té els seus— d'esquena davant meu, que podeu veure a la foto.

Arribant al final del text, m’entrà al mòbil el missatge d'un bon amic, d'aquests que t'alegren el dia. Em feia arribar una altra peça musical eterna, ‘Imagine’, acompanyada d'un còmic il·lustrat per Pablo Stanley. No tothom és objecte de l'atenció de John Lennon de bon matí, a qui segur que degué agradar la versió que va fer Turner de ‘Help’. Ja són cinc, els estels —mai més ben dit—per retrobar-se. Ens queden Green i l'incombustible Jagger.
Us deix aquesta improvisada llista de reproducció per si us ve de gust escoltar les onze cançons esmentades. El primer minut del vídeo que l’encapçala és un bon adeu:

Simply the best

Nutbush city limits

Whole lotta love

Tonight

Lets dance

Dancing in the street

It’s only rock’n roll

Let's stay together

How can you mend a broken heart

Imagine

Help!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.