Com més avança la campanya electoral, menys coses hi ha per dir. Aquest és un dels principals problemes dels polítics. Si són cap buits, diran qualsevol cosa, perquè saben que no tenen obligació de complir res. Per tant, es comprometen al que sigui i si t’he vist no m’en record. Els més jovenets se’n van directes a l’aigua. A l’aigua de la mar. Tothom ja està mostrant els seus tatuatges. O es van fent els darrers, aquells que encara els manquen. Es van fent els darrers partits de lliga. Aquells que han de certificar qui és el campió. Aquells que condemnaran uns quants equips a baixar de categoria. Els de primera baixaran a segona i els de segona baixaran a tercera. Què li ha passat al Barça que està a punt de fer primer? Ha comprat tots els àrbitres? És com un riu de doblers… O com un avenc… Amb el futbol del Barça ha passat una cosa curiosa. Ha vençut i no ha convençut. M’he passat els partits esperant que jugàs bé o que jugàs i a vegades ha costat. Però ell o guanyava o empatava i venga puntets cap a casa. Se suposa que tot continuarà així fins que hagi guanyat definitivament la lliga. El Barça… gran equip. Ànim i que continuï així pels segles dels segles. Algú m’ha dit que no hi havia a qui votar i potser té raó. Tots coixegen d’alguna part. I n’hi ha que ho fan de les dues parts. Així que feis el que us vengui de gust si hi ha res que us hi vengui. Ens varen marejar tant ahir que es veu que ho havia volgut oblidar. Ahir es va dedicar tot el dia a compondre un día per a la història, per a la història de la monarquia, de la monarquia britànica. Qui ara és el rei, es veu que ara ho és perquè ahir el varen coronar, és una persona que ha esperat tota una vida perquè li posassin damunt el cap uns 5 milions d’euros en pedres precioses i or. Tot un dia perquè això pogués passar i es pogués escriure la història. Quants anys hauran de passar perquè es pugui escriure la pàgina de la sustitució de les monarquies existents per la República? Pel que es veu segur que en passaran molts.

Rosa Culell, periodista, exdirectora de Catalunya Ràdio i de TV3.cat, no li ha agradat com l’han posada al twitter i ella ha aclarit la seva posició, dient que era mentida que fos ncionalista. Ha dit que no estava vinculada a cap partit i que no havia militat al PSC. Ha dit que mai no ha estat nacionalista, que està a favor de la socialdemocràcia, del federalisme i del respecte a la Constitució. I que el català no necessita espies de pati de col·legi. Ella sempre ha estat vinculada ideològicament al partit de Salvador Illa i de Jaume Collboni i compara la Plataforma per la Llengua amb la Gestapo i considera que fomentar el català és de nazis i supremacistes.

Ara vos parlaré d’un article entrevista a Vilaweb de Blai Avià i Nòvoa. Fa unes quantes setmanes es va presentar 'Metges pel català', un col·lectiu integrat per professionals sanitaris de tot el país que va néixer amb un objectiu tan simple com aquest: analitzar l’ús del català en l’àmbit de la sanitat i en la recerca biomèdica.

És una iniciativa que emana d’un canal de Telegram que ha aplegat milers de professionals en tan sols tres mesos, cosa que evidencia la preocupació del sector per la llengua catalana, que com més va més arraconada es troba. En parlam amb el doctor Lluís Mont, cap d’arítmies a l’Hospital Clínic de Barcelona i un dels principals impulsors del projecte.

— Com va néixer Metges pel Català?

—Metges pel Català ve del Col·lectiu Clínic per la Democràcia, un projecte que vam crear a l’hospital fa dos o tres anys, durant l’època de més repressió política a Catalunya. Però el 2020 va arribar el coronavirus i no vam poder fer més actes. Va ser aleshores que ens vam adonar que hi havia moltes coses que es feien en castellà per dinàmica. De manera que vam començar com un grup informal de metges que es reunia fora de l’estructura administrativa de l’hospital, i durant dos anys cadascú es va dedicar a fer tasques d’avaluació: la freqüència amb què el català es feia servir a les reunions, la quantitat d’informes que es redactaven en català, etcètera. Uns altres es van dedicar a revisar el programari de l’hospital, i van veure, per exemple, que el programari de les històries clíniques no és en català, però, en canvi, el de l’Institut Català de la Salut sí. Un cop feta aquesta feina, vam presentar-ne els resultats a la direcció de l’hospital amb l’objectiu de formar una comissió permanent sobre el català a cadascun dels instituts que integren el Clínic. I aquestes comissions s’han posat objectius en diversos àmbits: en l’àmbit de l’educació, per exemple, tenen cura d’organitzar cursos en català per als treballadors que no el parlin. És una iniciativa que va sorgir molt espontàniament, però que crec que pot ser un model per a altres centres. De la mateixa manera que hi ha algú que s’ocupa de la qualitat assistencial, de les reclamacions, del que sigui, també cal tenir una comissió que s’ocupi de la qüestió lingüística – com ja passa a les universitats, per exemple.

— Precisament, una de les grans propostes de Metges pel Català és crear un grup de dinamització lingüística en cada centre sanitari del país.

— La idea és que el grup que vam crear al Clínic, i que té la conselleria com a interlocutor, pugui servir de pla pilot per a veure què es pot fer als hospitals sobre la situació del català. Per això vam crear aquest canal de Telegram, perquè vam pensar que altres hospitals podrien tenir una situació semblant a la nostra. Primer vam fer un grup WhatsApp, de fet, però aviat vam veure que no hi cabia tothom –el límit són mil participants– i vam optar per Telegram. Proposem d’actuar a dos nivells diferents. D’una banda, entre la gent que ja sap català i el parla: fer-los entendre que som nosaltres que l’hem de defensar, que no ho farà ningú més. Si no demostrem que el català és important per a nosaltres, com vols que la gent que ve de fora s’ho cregui? Com vols que parlin català si tothom els parla en castellà, si tothom fa la història clínica en castellà, si tots els pacients els parlen en castellà? Quina motivació tenen per a aprendre el català? D’una altra banda, hi ha tot allò que pots fer per a la gent que ve de fora sense saber català. Aquí la normativa és molt important: les institucions d’aquí han de poder exigir que els metges sàpiguen català, o que es comprometin a aprendre’l en un termini d’un any, per exemple. Nosaltres no som el govern, és clar, només podem orientar. Però sí que podem fomentar un corrent d’opinió que empenyi en aquesta direcció. No és una cosa que es pugui fer en tres dies: caldran anys. Però ho hem de fer.

— Al manifest dieu que heu constatat un “retrocés important” del català a l’àmbit sanitari. Quina és la situació actual de la llengua al sector?

— Això és una percepció subjectiva que s’hauria de valorar amb dades més serioses, és clar, però així i tot crec que és un sentiment força generalitzat: l’èxit que ha tingut aquesta iniciativa, precisament, ho evidencia. Veiem que es va imposant la idea que el català és una cosa que parlen uns quants, i que la llengua important –la de transmissió d’informació– és el castellà. Entre els que vam viure el final de la dictadura, el sentiment era tot el contrari: veníem d’una situació de repressió, tothom volia donar suport al català. Ara, tot sovint, sembla que la gent més jove té la sensació que el català és una llengua que s’ha de respectar, sí, però que les coses serioses s’han de fer en espanyol, si us plau.

És una entrevista molt interessant que es pot trobar a Vilaweb i que les seves conclusions seran molt interessants per a qualsevol lloc dels Països Catalans. Per exemple aquí, sense estudis es tira pel camí del mig i s’abandona la llengua catalana. Seran molt interessants les conclusions de 'Metges pel català'.