Avança el mes d’abril i cada gota valdrà per un milió, perquè no plou ni una gota i els vaticinis ja són crítics. No passarà massa temps sense que comencin les restriccions. Val més dutxar-nos ara que encara hi som a temps. Serà en acabar aquest mes tan sec i poc primaveral que s’hauran pogut netejar les robes, vestits, túniques i caperutxes, dels penitents. Recollidors de cera no n’hi ha suficients. Per molt que les càmeres televisives filmassin la seva feina, he vist sabates plenes de cera. I és ben mala de llevar. Els polítics es dediquen a fer els seus deures electorals. Elecció de llistes pròpies, dejectació de les llistes dels contraris. Començar a fer promeses electorals, promeses senzilles i d’altres que tots sabem i saben que no s’han de complir. Aquest és un esport en el qual els polítics hi transcorren com a peixos dins l’aigua. Cada dia tenim notícies que s’exerceix la violència al carrer. Ni l’educació a casa ni a l’escola hi poden fer res, segons es veu. A la televisió hi predominen les sèries turques, on es nota cert retard social. El masclisme s’hi nota abundosament. A aquestes sèries s’hi veuen el casals dels rics i dels empresaris enriquits, ells en diuen mansions i són com a petits palaus. També hi apareix la lluita entre classes socials, especialment la dels benestants i la dels pobres. Els rics sempre consideren que els pobres viuen en els barris baixos, per allà on ni tan sols hi volen passar. Els escolars dels col·legis allà on van els rics sempre se’n riuen dels escolars pobres als quals sempre volen humiliar i, de fet, ho fan. No consenten que les al·lotes pobres es casin amb persones riques, i tot d’una els diuen que són caçafortunes. Llavors els parents de la persona que s’ha acostat a la pobra es posen a lluitar, dir mentides i parar trampes, per treure defora la persona infiltrada, que se suposa que és la que ha volgut pujar de classe social, cosa que està absolutament prohibida, i aquesta és la trama de la majoria d’aquestes sèries on es nota cert retard social si es compara amb la situació de les persones que viuen en el primer món, especialment a Europa i als EUA. Aquí toca retratar-se davant Hisenda, de la qual molts obtindran certs guanys, i els polítics defensaran baixar l’impost corresponent del treball de les persones, aquelles mateixes que volen bons serveis educatius, sanitaris i socials. Com és possible mantenir un bon nivell de serveis, si es baixen els imposts? Qui s’ho pot creure? Doncs n’hi ha molts que s’ho creuen. Un altre fracàs de l’escola.
Jaume Collboni diu que vol dialogar amb tothom si guanya les eleccions del 28 de maig, només amb l’excepció dels qui vagin en contra de l’Estat. Queda clar, per tant, que no vol pactar amb independentistes. Ell pensa que farà polítiques progressistes, que són polítiques acomodades al centralisme espanyol i a la minorització catalanista. Al mateix temps ha aprofitat per carregar-se les actuacions de l’actual alcaldessa. Per Collboni és incoherent que es presenti a un tercer mandat, ja que el projecte que presenta és totalment personalista. Les seves condicions per arribar a un pacte amb qualsevol altra formació són: arribar a un compromís amb el creixement econòmic i garantir polítiques socials i de cohesió i lleialtat a l’Estat i a les institucions europees. Afirma que si no guanya se n’anirà a l’oposició. Ell mateix, per tant, demana perdre.
En el poble d’Alfaro (la Rioja) es veu que els agraden les falles valencianes, o pot ser tenen la tradició que ells anomenen “la crema del Judes”. Enguany han pensat que el Judes havien de ser personatges catalans, recordau allò de la catalanofòbia. Per tant, han fet tres ninots, el de Carles Puigdemont, el de Clara Ponsatí i el de Toni Comín, i el diumenge de Ressurrecció els han cremat, amb l’objectiu d’acabar amb els traïdors i començar una nova etapa sense ells. Ja havia passat el 2018 a Coripe, on s’havia afusellat Carles Puigdemont. Estimen tant els catalans que els aprofiten per dur endavant les seves tradicions o fer-ne de noves. Es veu que no poden viure sense tenir-los presents.
Jordin Turull va reaccionar davant aquest acte de la manera següent: va manifestar que si aquestes figures fossin estat del rei i la seva família i el mateix s’hagués fet a algun poble de Catalunya, la fiscalia hauria acabat de cop en sec les seves vacances. En canvi, el que ha passat serà considerat cultura popular i tradicional, en lloc de veure la veritat que és incitació a l’odi, penada per un estat pseudodemocràtic. Per cert, els independentistes anaven disfressats dels tres mosqueters, i el jutge Llarena se’ls mirava i amenaçava amb una maça. Els d’Alfaro han encertat de ple amb Llarena amb la maça, amb la qual es dedica a caçar catalans de fa estona. L’acusació del poble contra els cremats era haver volgut separar-se d’Espanya i haver-se exiliat a Brussel·les en lloc de ser empresonats.
A TV3 no se’ls va ocórrer altra cosa que fer una paròdia de la Verge del Rocío, i tot d’una va aparèixer a twitter l’arquebisbe d’Urgell lamentant profundament el que havien fet a TV3, pel que significa per als andalusos i per a molts catalans aquesta verge, que el que havien fet era un element grotesc d’un humor feridor per als sentiments religiosos. I, és clar, ho va fer en castellà. L’arquebisbe va considerar que era una falta greu de respecte cap a un símbol religiós molt estimat per tots els fidels catòlics d’Andalusia i de molts de llocs del món. L’arquebisbe es va guanyar al twitter alguna resposta com aquesta: “L’element més grotesc de TOT això és un bisbat i una església catòlica ASSASSINA i PEDERASTA que JESÚS MAI VA FUNDAR, NI DEMANAR. Si Jesús visqués us condemnaria a tots a l’infern i els primers els BISBES, COLLA DE PEDERASTES".
