Ha tornat el fred. Motiu pel qual n’hi ha que defensen que no existeix el canvi climàtic. Perquè fa fred… diuen. Ara resulta que l’excelsa campanera Sra. Prohens és notícia perquè ha anat a Madrid i ha increpat una ministra del Govern espanyol legítim. Deu ser aquesta la condició per poder arribar a ser-ho. Si ets capaç de desafiar-te amb un ministre, arribaràs a ministre. Es veu que això significa demostrar que ets molt valenta. I s’ha de ser valent per voler ser ministre. En Feijoo farà els nomenaments abans de les eleccions tan segur estan de guanyar-les… i com que no tendran cap mania de pactar amb Vox, tenen moltes possibilitats d’arribar al lloc de les corrupteles. Espectacles n’hi ha per tot arreu. Era un espectacle que posava els pèls de punta el que feien a Rússia commemorant el primer aniversari de la guerra amb Ucraïna. El fantasma de Putin dormint els seus congèneres amb un discurs triomfalista de dues hores. Els aplaudiments i les exclamacions satisfactòries per la marxa de la guerra. S’ha quedat sense vergonya aquesta gent? Estaven commemorant la matança de tants de milers de persones de la societat civil, vells, joves, dones, nins i nines. I els molts soldats que han caigut abatuts. I també els seus, que n’han mort molts de soldats russos! Res a celebrar Putin i magnats armamentístics russos! Aquí només existeix una possible celebració i és el punt final a la guerra. Guerra alimentada per tots. Guerra que ha sorprès a molts. Com és possible que un petit país com és Ucraïna hagi pogut resistir un any la guerra amb el gegant rus? Es repetirà la història de David contra Goliat? Esperem que sí. I que acabi aviat. Mentre tot això passa he rebut una revista d’Ensenyants Solidaris de “Papers de cooperació i solidaritat”, on he pogut veure una manifestació on en una pancarta es podia llegir textualment: “Florentino Pérez, Presidente del Real Madrid es un asecino (sic) de rios en Guatemala. En Alta Verapaz asecinó 2 sagrados ríos: Rio Cahabon, Rio Oxeek”. És alló de desviar el curs dels rius, amb la conseqüència que moltes terres quedin infèrtils i es destrueixi la vegetació amazònica. Sorprèn la llargària dels tentacles de Florentino Pérez. Com si fos un pop sideral. Que els seus tentacles arriben aquí, crec que tots ho sabíem, però que arribassin tan enfora no sé si la gent s’ho havia plantejat. Coses del capitalisme i de la globalització neoliberal. Aquella que n’enriqueix uns quants i deixa la majoria a la misèria.

Supòs que sabeu que existeix una companyia productora de serveis de connectivitat telefònica que es diu Parlem i que és en català, per tant, de Catalunya. La companyia que teòricament hauria de ser capdavantera en una hipotètica Catalunya independent. Ja sé que aquesta hipòtesi serà difícil que es converteixi en tesi. No seria normal que el Govern del Principat estigués connectat amb aquesta companyia? Doncs no. El Govern català treballa amb Telefònica. Davant un moment que s’ha de fer la renovació d’aquest servei de connectivitat, el Govern del Principat continua rebutjant l’opció de Parlem, la de Vodafone o la d’Orange i es decanta per renovar amb la companyia telefònica nacional d’Espanya. Segons publica Adrià Rovira Serra al TOTeconomia l’empresa espanyola ha obtingut la puntuació més alta del concurs. Aquest s’havia dividit en dos blocs, un per les zones urbanes i un segon per la resta del territori, tot incloent 6.230 serveis per a l’administració catalana. Aquests serveis són: oferta tècnica, model d’organització, equip tècnic i fases de prestació del servei per l’administració catalana.

Aquest concurs ha estat convocat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i segons les declaracions que els participants del concurs han fet a TOTEconomia, no esperen que la puntuació del concurs canviï en absolut i donen per perduda la convocatòria de la qual ja es deu saber el resultat. La puntuació final del primer bloc va ser: Telefónica amb 37,05; UTE XEC amb 31,31; Orange amb 27,28 i Vodafone amb 25,48. En el segon bloc la puntuació no va ser massa diferent: Telefónica amb 37,05; UTE XEC amb 31,31 i UTE Conn. i País amb 25,08.

Un dels principals punts a favor de l’oferta de Telefònica segons va avançar Expansión, era que plantejava un descompte del 15% respecte al valor de l’actual contracte, que ja era gestionat per aquesta mateixa empresa, de fet l’empresa presidida per José María Álvarez Pallete fa més de 10 anys que presta aquest servei a les administracions catalanes. En total aquest nou contracte té un pressupost de licitació de fins a 71,3 milions d’euros als quals se li haurà de sumar el 21% dels costos de l’IVA. A més cal recordar que aquest contracte té la possibilitat de ser prorrogat un màxim de 3 anys més pel que podria elevar el cost del contracte fins als 224,17 milions.

A propòsit d’això, cal recordar que Telefónica ha pogut fer aquesta bona oferta econòmica perquè té una posició molt dominant en el mercat de les telecomunicacions, ja que la majoria de punts d’accés pertanyen a la companyia espanyola. Això ha dificultat que les altres empreses puguin fer ofertes més competitives, ja que els punts s’han de rellogar a la mateixa Telefónica. Un altre punt pel qual ha estat molt fàcil que s’hagi emportat el contracte la companyia espanyola és que amb un contracte garantit de només dos anys no es poden fer grans descomptes econòmics, ja que és molt difícil d’amortitzar i l’únic capaç és aquell que ja té el control de la infraestructura.

Com ja hem dit el factor clau per acabar-se decantant per Telefónica ha estat aquest descompte del 15%, una xifra molt semblant que el Govern ja ha pagat a Telefónica en les últimes setmanes.

Davant de la resolució del concurs, un dels participants, el CEO de Parlem Telecom, Ernest Pérez Mas, que es va presentar amb una aliança amb Euskaltel i Telecomunicacions Garrotxa, ha lamentat al TOT Economia que el concurs s’hagi dividit en dues parts, però que igualment hagi anat a parar a les mans de Telefónica, que ja tenia el servei. Com vos he dit abans, aquesta és la conseqüència de la globalització neoliberal que sempre va a favor de la gent rica i dels estats en front de les nacions. Podem superar tantes dificultats? Hem d’esperar que sí.