Qui es pot fiar del PSIB i del PSOE?

Ja tornam a tenir el canvi climàtic al damunt. Fa fred durant les nits i les matinades, però no plou… i és ben necessari. Però plourà, especialment si aconsegueix governar en Feijoo, aquell que no troba res ben fet al govern actual, però que fa comptes ajudar-lo sempre que digui que el que fa ha estat idea del PP, que és el que les té bones. I com que té la idea que plogui, crec, si és així, segurament plourà. Si no plou aigua de la bona, farà ploure vots per dur-lo a comandar guiat per n’Aznar i en Rajoy que esperen ser ben col·locats. La fila de gent a col·locar arriba de Gibraltar al cap de Finisterre. Una fila semblant a la que hauran de fer els descol·locats. Aquest és el món de la nostra minsa democràcia. Té remei? Crec que no. Perquè tots estan convençuts que han de treballar per aconseguir el seu benestar i si arriba el dels altres, millor, però si no arriba, idò paciència. Hauran fet tot el que hauran pogut. O com a mínim això pensaran… i diran. Aquí, a les Illes, tornarem a usar la llengua per perdre i guanyar vots. Se’n guanyaran o se’n perdran més? Qui ho sap? Al maig ens trobarem… i la llengua encara subsistirà. La resistència d’una llengua és quasi infinita. De totes maneres, si retrocedeix massa, arriba a un cert punt en què ja és recuperable. El que ens hauríem de demanar és si estam a prop o enfora d’aquest cert punt. El que sí és segur és que la pèrdua de la llengua com a requisit a sanitat i a altres parts que no diuen res, ens hi apropa perillosament. El camí més segur per a la recuperació d’una llengua, és a dir, per a la seva normalització és que l’Administració i el Govern siguin puntes de llança, i aquí, al Principat i a València, és a dir, a tot Catalunya, són tot el contrari, són els principals factors que duran el nostre poble a la pèrdua de la seva llengua. L’únic que hauríem de fer, que hauríem de saber fer és com evitar-ho. Vàrem aconseguir un Estatut d’Autonomia i una Llei de Normalització Lingüística que ens posava en el bon camí de la recuperació de la llengua, eren els ponts que ens havien de salvar-la, i l’únic que hem fet, ha estat destruir-los, torpedinar-los. Reconstruir aquests ponts deu esser més difícil que restaurar Turquia i Síria després del terratrèmol. Posem-nos-hi!