Ja tornam a tenir el canvi climàtic al damunt. Fa fred durant les nits i les matinades, però no plou… i és ben necessari. Però plourà, especialment si aconsegueix governar en Feijoo, aquell que no troba res ben fet al govern actual, però que fa comptes ajudar-lo sempre que digui que el que fa ha estat idea del PP, que és el que les té bones. I com que té la idea que plogui, crec, si és així, segurament plourà. Si no plou aigua de la bona, farà ploure vots per dur-lo a comandar guiat per n’Aznar i en Rajoy que esperen ser ben col·locats. La fila de gent a col·locar arriba de Gibraltar al cap de Finisterre. Una fila semblant a la que hauran de fer els descol·locats. Aquest és el món de la nostra minsa democràcia. Té remei? Crec que no. Perquè tots estan convençuts que han de treballar per aconseguir el seu benestar i si arriba el dels altres, millor, però si no arriba, idò paciència. Hauran fet tot el que hauran pogut. O com a mínim això pensaran… i diran. Aquí, a les Illes, tornarem a usar la llengua per perdre i guanyar vots. Se’n guanyaran o se’n perdran més? Qui ho sap? Al maig ens trobarem… i la llengua encara subsistirà. La resistència d’una llengua és quasi infinita. De totes maneres, si retrocedeix massa, arriba a un cert punt en què ja és recuperable. El que ens hauríem de demanar és si estam a prop o enfora d’aquest cert punt. El que sí és segur és que la pèrdua de la llengua com a requisit a sanitat i a altres parts que no diuen res, ens hi apropa perillosament. El camí més segur per a la recuperació d’una llengua, és a dir, per a la seva normalització és que l’Administració i el Govern siguin puntes de llança, i aquí, al Principat i a València, és a dir, a tot Catalunya, són tot el contrari, són els principals factors que duran el nostre poble a la pèrdua de la seva llengua. L’únic que hauríem de fer, que hauríem de saber fer és com evitar-ho. Vàrem aconseguir un Estatut d’Autonomia i una Llei de Normalització Lingüística que ens posava en el bon camí de la recuperació de la llengua, eren els ponts que ens havien de salvar-la, i l’únic que hem fet, ha estat destruir-los, torpedinar-los. Reconstruir aquests ponts deu esser més difícil que restaurar Turquia i Síria després del terratrèmol. Posem-nos-hi!

Encara no coneixeu el PSOE, el PSIB, el PSPV o el PSC? Doncs el representant gran de totes les minúcies autonomistes és el que té el pensament de tots junts i s’ha de saber que el partit, el PSOE, ha agraït al Tribunal Suprem que continuï castigant els delictes que varen cometre l’1 d’octubre els indpendentistes. Des de quan voler fer o fer un referèndum per separar-se d’Espanya ha de ser un delicte?

La vicesecretària María Jesús Montero ha dit: “La revisió dóna la raó al que sempre ha dit el PSOE, que és que s’ha de continuar castigant els delictes tan greus que es varen cometre per dur a terme el referèndum de l’1 d’octubre.” Clar, com que tots els que varen votar varen cometre com a mínim un delicte, si varen votar tres milions de persones, es varen cometre tres milions de delictes i tots aquests delictes els volen fer recaure sobre dues dotzenes de persones. Idò, i què vos pensàveu? Així raonen els qui manen a Espanya. Fallen més partits, perquè el Suprem ha aplicat el codi penal que va pactar el PSOE, Podemos i Esquerra Republicana, aquell codi penal que segons el PP havia de beneficiar els independentistes. On és el benefici?

Si necessitau més proves, afegiré que la sucursal autonomista del PSOE a les Illes, s’ha unida al PP, a “Ciudadanos” i a Vox, és a dir, a la dreta i a l’extrema dreta contra el retorn de Josep Miquel Arenas, Valtònyc, i que es derogàs la llei mordassa, proposició presentada per Més per Mallorca. Així que, no tenen gaire cosa bona.

Si voleu conèixer un personatge de la societat civil que crec que pensa com el PSOE, aquest és Joan Manuel Serrat, aquest ha publicat un vídeo a Twitter sobre el procés en el qual diu que el procés ha aconseguit excloure els que no pensaven com els independentistes i que aquest és un dels principals mals del procés. Que hem de defensar els nostres espais de llibertat i que no hem de consentir que el que ha fet el procés, que ha estat fracturar Catalunya, que ha proporcionat molt de dolor, molta desunió i la negació dels uns i dels altres. I acaba dient que total tot ha estat per res. Aquest pensament s’ha estès a la societat civil...té solució això? Si en té, posem-nos a fer la reparació, si hi som a temps.