Difícilment pot haver-hi lloc millor que, el Museu Sacre de Mallorca per presentar en societat sor Anna Maria del Santíssim Sagrament. El repte l'assumirà el proper dijous dia 16 a les 19 h Rosa Planas Ferrer en presentar el seu darrer llibre, el qual porta per títol: 'El foc inextingible. Obra mística de sor Anna Maria del SS', nom que adoptà en fer-se dominica, la valldemossina Margarida Mas Pujol (1649-1700). Les notes de música barroca de l'orgue i l'exquisida edició de José J. de Olañeta acaronaran el moment. Obra profunda, basada en la tesi doctoral de l'escriptora, conté l'estudi preliminar sobre el manuscrit «Comentari» que Sor Anna Maria dedicà al 'Llibre d'Amic e Amat', del beat Ramon Llull i que serà objecte d’un segon volum.
La primera vegada que la monja aparegué al meu redol em passà desapercebuda; la segona, també. Va ser gaudint d'una altra obra de Rosa Planas, 'Lliure entre llibres', una deliciosa al·legoria literària que me'n presentà dues referències, sense que m'adonés, de la importància de la religiosa. Planas, d'una banda, es declarava admiradora de la protagonista, a la vegada que reiterava l'escriptura metafòrica en referir-se a la tinta ensangonada que utilitzava. Aquestes petites reflexions compartien línies amb l'amor als llibres, on Stefan Zweig apareix sovint. Al voltant de l’obra de Gerolamo Cardano l’escriptora cita: «Un llibre, si no té futur, no val la pena escriure'l». És en aquest context que assenyala la supervivència i la recerca de la posteritat com a objectiu que anirà «més enllà de la vida de l'autor i l'editor». Qualifica originalment de bibliocidi la destrucció dels llibres, en concret quan parla de la cremadissa de la biblioteca de Sarajevo. Ja al començament del text exposa el temor per la seva desaparició.
Avui, quatre anys després, la delicadesa del llibre 'Lliure entre llibres', s'ha vist redimensionada tant en la forma com en el fons en la nova edició que dona títol a aquest text: 'El foc inextingible'. De gran format en conjunt, indica que «la portada, contraportada i guardes reprodueixen la coberta del manuscrit brodada en fil d'or, i la caixa del manuscrit». Els seus fulls setinats, de considerable gramatge, i les fotografies, espectaculars, completen l'obra. Acariciar la portada o la contraportada és un veritable plaer sensorial.
Aquesta materialitat artesanal acompanya la narració espiritual, en la qual Rosa Planas assenyala sor Anna Maria com la primera escriptora en llengua catalana de Mallorca. Envoltada d'arravatament espiritual, l’arriba a identificar, junt amb santa Caterina Tomàs, com a «la columna vertebral del misticisme mallorquí». De la feina de sor Anna Maria destaca la influència que ha tingut en la construcció històrica de Ramon Llull, així com el paper valedor que té sobre la reivindicació de la seva figura. El pols mantingut contra l'obscurantisme masclista, que l'ha invisibilitzada durant molts d'anys, seria un altre punt a destacar, tant de la seva vida com de la peça literària creada.
El meu agnosticisme no destorba en absolut l'enriquiment d'aquesta lectura, del tot recomanable. Esperem que l’edició del manuscrit que complementarà aquest volum i que l'autora té pendent d'abordar, sigui publicat aviat i ens pugui il·luminar a tots. Tanmateix no cal ser massa viu per entendre que una edició tan important necessita el suport de les institucions. Sor Anna Maria, les dones oblidades i el nostre patrimoni cultural ho agrairien de debò.
