Fa unes setmanes, el candidat d'El PI a Cort, Carles Cabrera, va posar el focus en el dret a tothom de poder fer ús dels espais públics i el transport de Ciutat. La cosa resulta molt rellevant, ja que massa sovint, veiem gent amb mobilitat reduïda que no pot pujar al bus, per exemple perquè la rampa no funciona o els espais públics no prou accessibles. Però no és només quelcom que afecti persones amb discapacitats concretes. És una qüestió per a plantejar-nos, com assenyalava Cabrera, si realment tots i totes, podem fer ús de places, carrers i parcs en igualtat de condicions.

La gent gran, per a qui la mobilitat es va reduint per causes biològiques i naturals, i a la qual, és habitual veure-la pujar i baixar del bus amb dificultats. Dones de totes les edats que eviten anar soles de nit, especialment per determinades zones i, en definitiva, ciutadans variats i diversos que ensopeguen amb barreres físiques o socials en el seu dia a dia.

Ara que l'esquerra s'ha aficionat a centrar-se en minories, resulta xocant que d'aquestes en parli tan poc. I a més de poc, sovint de forma molt esbiaixada. Més enllà del feminisme, i la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ+, ambdues lloables, hi ha altres col·lectius que requereixen especial atenció i ajudes específiques. A més, els punts de trobada i lluita comuna són molt clars. Un potencial real, doncs, al qual se li dona l'esquena de forma incomprensible.

I és que, si no se'n parla, i no s'ajuda a fer-los visibles, que emergeixin d'aquesta estranya i alhora coneguda inexistència quotidiana, serà molt difícil que puguin esdevenir actors socials o polítics els quals contribueixin de forma decisiva a construir una societat inclusiva, plural i diversa. Calen també, per a passar dels eslògans buits, desconeixedors del dia a dia d'un gran gruix de la població, a realitats palpables sens dubte enriquidores per a una majoria de la població. Després d'anys de donar lliçons magistrals sobre algunes minories, ves per on, a l'esquerra il·lustrada i distingida de ca nostra li manca obrir el meló respecte a altres minories ignorades.

Suposadament, els hauria de motivar força el tema, ja que tindria l'al·licient que part d'aquests ciutadans i ciutadanes, sí que viuen realment fora realment del sistema. I aquí, se suposa que, si mes no quant a façana i discursos enrotllats i transgressors, són uns experts. Ara, només els caldria, plantejar-se si fan seves aquestes reivindicacions i com portar-les a la crua i complexa realitat que massa sovint desconeixen. I animar-se, clar, a anar un poc més enllà de la foto puntual i de rigor quan algú els recorda que toca.