algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
15°

Un genocidi? Sí, el 'nostre' genocidi

Ningú no pot negar que la nostra diada nacional, com la de tants altres pobles d'Europa, commemora un esdeveniment brutal i sanguinari. Celebràrem fa uns dies, qui ens sentim partícips de la nació mallorquina, l'entrada de les tropes catalanes a ferro i foc a la nostra capital, que era llavors la capital d'uns altres mallorquins, i l'expulsió, captiveri i assassinat sistemàtics contra tot sarraí que hi habitava. Recorda, en essència, la mort, la misèria i l'abús dels altres. Quina justificació pot trobar, aquesta festa? No foren poques les crítiques, amb menor o major encert i millor o pitjor intenció, que vàrem rebre qui participam anualment a la Diada i alhora criticam la Hispanitat. Voldria, ara que s'han calmat una mica els ànims entre simpatitzants i detractors, argumentar per què les dues celebracions són essencialment diferents i oferir un al·legat en defensa de la nostra.

La major diferència que hi veig és l'actitud amb què ho commemoram. Afirmen uns, fal·laçment, que no podem jutjar els fets del passat amb els ulls del present, perquè les conquestes del 1229 i del 1492 tenien objectius llavors lloables i qui els perpetrà actuava verament convençut d'obrar amb justícia. Em sembla igualment errònia la confrontació ferotge, proscriure el record d'aquests esdeveniments als llibres d'història i limitar el significat que socialment se li confereix al pur rebuig. Crec que entre el relativisme moral d'enaltir cegament les figures d'Hernán Cortés i Nunyo Sanç, i el revisionisme històric de tomar estàtues de Juníper Serra i Jaume I, hi cap una opció més sensata i honesta. La nostra. La d'acceptar-nos hereus d'uns fets que avui consideraríem crims de guerra, però que ens han convertit en qui som. La de recordar-los tot qüestionant-los, per no oblidar d'on venim ni cap on anam.

Una altra crítica que faria al 12 d'octubre, i crec que unànimement compartida entre els seus detractors, és l'enaltiment imperialista que du implícita. La nostra diada pretén recordar el naixement de la nostra cultura, commemorar l'arribada dels nostres avantpassats a una terra que consideram nostra, i celebrar la gènesi d'un poble de què ens sentim partícips. La Hispanitat, per contra, no recorda l'origen de la seva cultura, sinó haver-la exportat cap altres territoris per part dels avantpassats d'una altra gent (dels Ibarrondo i Espinosa que emigraren i perpetuaren allà el seu llinatge) i que donà lloc, ulteriorment, a moltes altres identitats nacionals d'arrel romàntica. Qui no hi vegi diferència, que s'ho faci mirar.

A part de tot això, independentment de quins esdeveniments recordam i quina actitud hi mostram, és evident la divergència entre els elements que conformen estrictament una festa i l'altra. Intentant no caure en el biaix a què la meva ideologia irremeiablement em condemna, crec objectivament afirmable que la Hispanitat és una celebració bastida de la floridura pròpia dels nacionalismes estatals. Dit altrament, tota aquella parafernàlia castrense, amb la cabreta desfilant davant una fervent legió de patriotes, fa una pudor insuportable de tardofranquisme enquistat. A més, pretén ser la festa de tothom, obligant qui no la sentim com nostra a ser-ne partícips. La nostra Diada, vull pensar, parteix d'una arrel eminentment popular, en què s'intenta sublimar la identitat nacional en actes de participació col·lectiva que inclouen elements culturals i patrimonials i que culminen, ulteriorment, en proclames reivindicatives per la millora de la societat. Res a veure, vaja.

Veient el debat que tot això genera, i clamant apostar per una pretesa neutralitat, hi ha qui proposa canviar-la de dia. Certament, tant l'atorgament de la Carta de Franquesa com la coronació de Jaume II serien esdeveniments prou rellevants per commemorar la Diada de Mallorca, sense menystenir el rerefons històric que el nacionalisme mallorquí reclama. Malauradament, la promulgació del text que originà el Regne de Mallorca com entitat politicoadministrativa independent tengué lloc dia 1 de març, dia ja contaminat per l'autonomista celebració de l'aprovació de l'Estatut. Els sectors de l'anticatalanisme mallorquí, per altra banda, s'han apropiat del 12 de setembre, lligant la separació dinàstica les dues corones a una pretesa ruptura identitària de Mallorca amb Catalunya. Per això, veig impossible renunciar a la Festa de l'Estendard, considerada de les celebracions civils més antigues d'Europa, per acceptar dies usurpats pels detractors de la identitat que nosaltres reivindicam. La política, evidentment, mai no és neutra.

Per tot això, veig encertat i necessari mantenir la Diada de Mallorca dia 31 de desembre. Perquè és una festa rica, diversa i plural, que convida qui vulgui formar-ne part a ser-ne partícip. Perquè recorda l'esdeveniment que marcà l'inici de la identitat que molts mallorquins encara compartim. Perquè és la nostra. I perquè, en definitiva, cap altre dia no podria fer-ho millor.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per arg, fa 22 dies
@ Mallorquín

1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir:

"Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus"


("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)


1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana:

"ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis"

("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10)


1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...",

http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html


1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus."

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda".

("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)
Valoració:8menosmas
Per @Mallorquín, fa 23 dies
Ets un colon emigrat sense pretensions d´integrar-te. Arruix !
Valoració:8menosmas
Per Mallorquín, fa 23 dies
Som mallorquins
Mai catalans
Valoració:-8menosmas
Per conquesta de Granada, fa 27 dies
"La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil
[...]
els cristians van saber integrar en una missió comuna els poders locals, la noblesa i el clergat castellans sota l'autoritat de l'emergent Monarquia Catòlica
[...]
El lliurament protocol·lari de les claus de la ciutat i la fortalesa-palau de l'Alhambra, el 2 de gener de 1492, se segueix commemorant cada any en aquesta data amb l'onejada de banderes des de l'Ajuntament de la Ciutat de Granada."

https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Granada
Valoració:4menosmas
Per Catalunya sencera, fa 28 dies
Per tant: no hi ha nació lleidatana, nació tarragonina, nació mallorquina, nació menorquina, nació eivissenca, nació formenterera, nació valenciana, nació barcelonina, etc., etc.; hi ha la Nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.
Valoració:11menosmas
Per També Lleida: de sarraïna a catalana, fa 28 dies
"després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol III d'Urgell. Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, del Comtat d'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal"

https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida
Valoració:6menosmas
Per Tarragona passa a ser nació catalana, fa 28 dies
"l'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, prengueren la ciutat de Tarragona a les musulmanes."

https://ca.wikipedia.org/wiki/Principat_de_Tarragona
Valoració:4menosmas
Per 1229: ens incorporam a la nació catalana, fa 28 dies
En lloc de fer la comparació -totalment fora de context- amb la colonització espanyola d'Amèrica, s'ha de fer amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, van resultar ser "Castilla la Nueva" i la que, perfectament, es pot dir "Castilla novísima" (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries) que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears, València, l'Alguer). Tot aquest territori català és el nostre territori NACIONAL (no estatal, de moment); és l'àmbit nacional dels catalans (continentals i insulars).



P.S.:
¿Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?
Valoració:5menosmas
Per al Nene, fa 28 dies
No has assistit a l´ensenyament bàsic com a mínim ? Eres un gran ignorant !
Valoració:2menosmas
Per Pere Llofriu, fa 28 dies
Aquest article és d’equilibri extremadament difícil i, encara en cas de sortir-ne airós, el més probable és rebre per les dues bandes, o més, idò cal esser molt valent per exposar-lo.
Gràcies i endavant
Valoració:2menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente