@ Mallorquín 1289: A la dedicatòria que fa Ramon Llull en un manuscrit seu que va lliurar al Dux de Venècia, Pietro Gradenigo, es pot llegir: "Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus" ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1309: Fragment de l'aprovació de la Doctrina lul·liana: "ad requisitionem Magistri Raymundo Lull Chatalani de Majoricis" ("Nueva Historia de la Isla de Mallorca y de otras Islas a ella adyacentes" de Joan Binimelis, Mallorca 1593. Traduïda de l'original català al castellà per Guillem Terrassa i impresa a la impremta Tous de Palma l'any 1927 per al diari "La Última Hora". Tom V, capítol I, pàg. 10) 1365: Els diputats mallorquins escriuen al Cerimoniós: "Com los mallorquins e poblats en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya...", http://argumentari.blogspot.com.es/2009/02/referencies-sobre-la-llengua.html 1390: "Els jurats del regne de Mallorca ordenaven que 'si alcun català robava gra de dia, lo fossen tallades les orelles; si el lladre era un catiu o cativa' se li augmentava el càstig. Si el robatori era durant la nit se'l condemnaria a la forca, 'per qualsevol persona axí catalana, com catiu o cativa'. Això demostra que el gentilici 'català' es feia servir per a referir-se als repobladors cristians lliures, o als seus descendents, i per a diferenciar-los, dins la societat mallorquina, dels esclaus." ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012) 1418: Anselm Turmeda es presenta ell mateix de la manera següent: "aquell fill d'Adam que està assegut sota aquest arbre és de nació catalana i nat a la ciutat de Mallorques i té per nom Anselm Turmeda". ("La Festa de l'Estendard y los orígenes de los mallorquines", Bartomeu Bestard, cronista oficial de Palma. Diario de Mallorca, 30-12-2012)

Ets un colon emigrat sense pretensions d´integrar-te. Arruix !

Som mallorquins Mai catalans

"La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil [...] els cristians van saber integrar en una missió comuna els poders locals, la noblesa i el clergat castellans sota l'autoritat de l'emergent Monarquia Catòlica [...] El lliurament protocol·lari de les claus de la ciutat i la fortalesa-palau de l'Alhambra, el 2 de gener de 1492, se segueix commemorant cada any en aquesta data amb l'onejada de banderes des de l'Ajuntament de la Ciutat de Granada." https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Granada

Per tant: no hi ha nació lleidatana, nació tarragonina, nació mallorquina, nació menorquina, nació eivissenca, nació formenterera, nació valenciana, nació barcelonina, etc., etc.; hi ha la Nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer.

"després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1149, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol III d'Urgell. Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, del Comtat d'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona. Lleida no sols s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda, servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra, entrarà dins el sistema econòmic feudal" https://ca.wikipedia.org/wiki/Lleida

"l'any 1116 quan les tropes catalanes del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, prengueren la ciutat de Tarragona a les musulmanes." https://ca.wikipedia.org/wiki/Principat_de_Tarragona

En lloc de fer la comparació -totalment fora de context- amb la colonització espanyola d'Amèrica, s'ha de fer amb l'expansió de "Castilla la Vieja" cap al seu sud que, finalment, van resultar ser "Castilla la Nueva" i la que, perfectament, es pot dir "Castilla novísima" (Andalusia, Extremadura, Múrcia, Canàries) que, actualment, formen l'àmbit NACIONAL dels espanyols. Aquesta és la comparació adequada a fer amb l'expansió catalana cap al sud: des de la Catalunya Vella (est i nord del Principat) cap a la Catalunya Nova (sud i oest del Principat) i la Catalunya Novíssima (les Illes Balears, València, l'Alguer). Tot aquest territori català és el nostre territori NACIONAL (no estatal, de moment); és l'àmbit nacional dels catalans (continentals i insulars). P.S.: ¿Sabíeu que, per exemple, Albacete -avui espanyola i castellana- encara era musulmana el 1241 i, en canvi, Mallorca ja era catalana el 1229?

No has assistit a l´ensenyament bàsic com a mínim ? Eres un gran ignorant !

Aquest article és d’equilibri extremadament difícil i, encara en cas de sortir-ne airós, el més probable és rebre per les dues bandes, o més, idò cal esser molt valent per exposar-lo. Gràcies i endavant