Temps de Nadal, temps de celebracions i de reunions familiars. És un temps d’exprémer la hipocresia al màxim. Les bones paraules que es diuen i que se senten endormisquegen una mica. No vos ha passat? Tanta bonor, tants de bons desitjos, tant de tant, a vegades embafa un poc, com el dolç que es menja en excés. Amor per aquí, amor per allà, pero continuen escorxant persones, majoritàriament dones i es continua robant per amunt i per avall. Llavors arriba el dolor mitigat per l’amor, però sense consol. Estic davant el televisor i ens arriben besades a tort i a dret, besades a partir de bufades. Ens envien la besada a través d’un buf al palmell de la mà desplegada. Els que no perden calada són els polítics. Aquests se les continuen tirant directament o indirecta. Són especialistes a llançar-se insults i mentides de manera indirecta. Reconec que els especialistes a fer això són tots, però els del PP superen la resta. És veu que la fàbrica de fer això que té Aznar, una acadèmia denominada FAES, prepara tota la colla perquè aprengui a etzibar malediccions i malparlars dels contraris sense que puguin ser duits als tribunals. Per si de cas, fallen, també n’hi tenen molts dels seus perquè puguin caure sobre flexibles matalassos, quan travelin. Saben que aquest fet és bàsic per a la seva supervivència, ja que saben que són els més corruptes del continent i necessiten esser protegits, per això no amollen i mantenen jutges caducats durant uns quants, massa, anys, perquè saben que els necessiten. He dit que han rebut formació acadèmica per insultar sense poder esser acusats, però que serveixi per millorar i augmentar els votants, que s’ho solen creure tot. Per això diuen: aquests que governen ho fan malament, nosaltres no actuaríem fora de la llei, nosaltres no actuaríem fora de la Constitució, nosaltres no actuaríem com els delinqüents. Així volen fer creure que els governants actuen fora de la llei, fora de la constitució i que són delinqüents, però no ho diuen obertament, així com fan els que et desitgen bon Nadal, que t’ho diuen directament, ho pensin o no ho pensin.
Com poden voler amollar els jutges sense tenir-los de la seva part? Aquests del Constitucional, que tot i ser digitats, tot i no haver passat per les urnes, aquesta setmana han manat més que el Congrés i el Senat. I els arguments del PP han estat que això era per poder tenir una democràcia plena i no actuar dictatorialment com fa El Govern. El món al revés. Qui actua contra la democràcia? Qui actua de forma dictatorial? Però la missió del PP és fer creure que qui actua contra la democràcia és el Govern. I ho solen aconseguir. Llavors tenc mosques colloneres que diuen que els meus escrits estan plens d’odi. On és l’odi en el que he dit o escrit fins ara?
Que diguin els vironers quines frases reflecteixen odi! Aquesta setmana també ha mig acabat el que s’ha denominat Qatargate. Tanta gent que han col·laborat i ha acceptat un Govern d’un estat que posterga les dones, que les tracta com si fossin éssers inferiors. Ha acabat el futbol, aquell esport en què hi ha vertaders bon jugadors i jugadors que tenen bona o mala sort.
La sort i el bon fer ha aconseguit que Argentina fos campiona del món, i encara que molts dels seus ciutadans no tenguin feina o els costi poder alimentar-se, viuran una temporada, menjant futbol, que es veu que també deu alimentar. Allò cert és que la bogeria de molts argentins ha aconseguit que quasi mitja dotzena d’ells perdessin la vida, cosa que no hauria passat si hagués guanyat França. També, llastimosament ha quedat confirmat que el millor jugador de futbol de tots els temps és un tal Lionel Messi, un jugador que l’únic defecte que té és haver estat jugador del Barcelona. Si hagués estat jugador del Madrid, ningú no tendria cap dubte de la seva vàlua.
Si tornam al Qatargate, trobarem aquell personatge tan nefast, que va ser president de les Illes Balears, que encapçalava una espècie d’ONG en defensa i promoció de Qatar, agrupació que ha llevat ràpidament de la circulació el tal José Ramón Bauzá, quan ha vist que es posava en judici la seva col·laboració a una possible corrupció i enriquiment, que, com és natural, ell nega i ho negarà sempre.
També dins de la hipocresia de qualsevol temps, però que és més penosa durant el Nadal és que hi ha hagut molt poca gent que s’hagi fet ressò del fet que hi hagi un futbolista condemnat, segurament a mort, a Iran, per haver defensat i atacat les prohibicions contra les dones. Tampoc apareix a les felicitacions el desig que les nines i les al·lotes afganes puguin estudiar el batxillerat i assistir a la universitat, lloc d’on les han tretes defora. Quanta tristesa! Quina malifeta tan gran! Quanta desolació!
Per tant, el meu desig per Nadal del 2022 és que Occident realitzi accions encaminades a aconseguir que no s’actuï contra el jugador de futbol condemnat a Iran i que les dones afganes puguin estudiar, llegir i assistir a la universitat. Que així sia!
