Amb el mundial de futbol de Qatar, sé cert que ni ha més d'un que li són caigudes dues benes de davant els ulls. Una és la de creure que aquest joc sigui més que res un esport, amb totes les valors que aquesta paraula comporta, com ara germanor, esperit de superació, disciplina, sacrifici, superació personal, feina en equip, i tantes d'altres com en vulgueu; l'altra és la de la Unió Europea com a projecte polític amb valors com la democràcia, els Drets Civils, els Drets Humans, la participació dels ciutadans, la funció al servei de la majoria de la gent de institucions, el combat de qualsevol tirania, i també tantes com en vulgueu. Més endavant diré per què.

Ahir jugaren ben tranquils la final del mundial tots els jugadors argentins i francesos que hi eren convocats. Ben alerta anaren tots quants són a negar-se a jugar en solidaritat amb el jove futbolista iranià de 26 anys, En Nasr-Azadani, que el règim teocràtic de l'Iran penjarà un dia d'aquests, per ventura avui mateix. I quin és el seu 'crim'? Idò que s'és solidaritzat amb les valentes dones iranianes que no pogueren pus i esclataren dia 16 de setembre, quan l'anomenada “policia de la moral” iraniana va matar a tocs la jove kurda Jina Amini perquè duia mal posat l'hiab, el vel que les dones iranianes han de dur per força per tapar-s'hi els cabells, tant si volen com si no.

Debades hi ha hagudes crides tota la setmana per les xarxes socials de l'internet arreu del món als futbolistes del mundial, a la FIFA i a tots els governs del planeta perquè moguessen qualque ditet davant l'Iran per mirar d'aturar aquest crim d'estat. I què han fet tots els invocats, davant aquest clam internacional de les xarxes? Fer com qui sent ploure. Girar-se allà deçà. El negoci és el negoci! I, si els inquisidors iranians volen penjar aquest jove innocent, que el pengin. No ve d'un! En fer una setmana que l'hauran assassinat ja no hi pensarà pus ningú! Solidaritat dels futbolistes amb el futbolista condemnat, m'heu dit? Què és això? Què és la vida d'un simple futbolista devora la grapada de milions que s'embutxacaran, fent el sord davant el crim de la inquisició del règim iranià, fent-hi el cec i fent-hi el mut, com una bona guarda de mercenaris tots quants són, que no són res pus?

I què n'hem de dir, de la Unió Europea, que he anomenada de tot d'una? Fa estona que dic que en voler li poden tornar posar el nom original de 'Mercat Comú', que tenia aquesta conxorxa d'estats abans de posar-se aquest nom d'ara. Com més va més convençut estic que aquest artefacte no és res pus més que una unió de mercaders a escala europea. Digau-me vosaltres mateixos si l'heu sentida piular gens! Al contrari: com més va més indicis se destapen que fan sospitar de valent que Qatar en va untar més d'un, de mandari europeu, perquè mogués fils a favor que aquest altre estat feixislamista medieval fos la seu d'aquest mundial futboler d'enguany.

I si, dins Europa, davallam dels mandataris cap avall, convid els lectors d'aquest espai a fer una comparança entre aquesta societat civil d'ara, si és que n'hi ha, i la que hi havia fa mig segle: Els anys setanta del segle passat, a moltes de grans ciutats europees, hi havia manifestacions amb el lema 'Franco murderer' (que vol dir Franco assassí), cada vegada que el dictador espanyol sense ànima feia matar qualcú. Ara, davant els crims monstruosos de l'Iran i de les dictadures teocràtiques medievals que l'enrevolten, ni això. I tant ens hem de plànyer si miram el panorama civil europeu en general, com si ens centram en concret amb el moviment feminista. Me deman on és la mobilització del feminisme europeu en solidaritat amb les valentes dones iranianes, que arrisquen la seva vida per dir prou al règim dels bossots que les malmenen i les maten en nom de Déu.

No tan sols va ben alerta la societat civil europea a aixecar gens per res el cul del sofà davant res de tot això que vos dic, sinó que Europa, en nom d'una malentesa 'tolerància' plurimulticuliti, no fa altra cosa més que posar la catifa a l'islamisme. A qualsevol casta d'islamisme, vénc a dir.

Passa d'hora que emergesqui qualque moviment a escala europea que tregui de l'encallador on se troba el nostre vell continent, que el regeneri moralment, que el rearmi de les seves bones valors, que n'ha tengudes ben moltes, i que el meni a ser qualque coseta més que una simple unió mercadera sense miraments, sense valors, sense humanisme i sense gens d'ànima. No hem de perdre el coratge de veure el ressorgiment moral d'Europa, si en prenem consciència els europeus de baix de tot, cadascú en el seu redol.