Per exemple al col·legi La Salle, encara. Certament és una anomalia que la bandera de l’estat sigui un punt de discussió, a un estat normal no ho hauria d’esser. Vist de fora crida més l’atenció que hi hagi “súbdits” que posin emperons a la bandera oficial, però vist de l’altra banda, per què hi ha gent que necessita fregar pels morros la bandera “als altres”? Més curiós encara: per què hi ha “altres” espanyols? És un tema suficientment important per a què s’investigui com cal. No sé si ho ha fet algun historiador anglès, de moment en farem una petita aproximació aquí.
La bandera espanyola, com altres símbols estatals, s’ha destacat més per haver-se usat contra una part de la població –a la guerra de Franco contra mitja España– que com a símbol d’unió. Els darrers anys hi ha uns partits que es diuen ‘constitucionalistes’, precisament enfront d’altres insultats com a “bilduetarras”, “que rompen España” i coses per l’estil. És a dir, que de la constitució, també, enlloc d’esser punt de trobada, o de partida, se n’aprofiten de manera partidista i no l’usen com a símbol d’unió, sinó com a arma contra altres partits polítics. N’hi ha que fins i tot repartint carnets de bons i dolents. No fa gaire varen assenyalar el president de l’estat de “mal español”.
Aquí ja començam a trabucar. Que un president elegit democràticament sigui posat en qüestió d’aquesta manera ja vol dir que aquest estat té un problema de fàbrica. Que els acusadors, o conspiradors, siguin els autoproclamats constitucionalistes, doncs explicau-ho als estudiants d’història anglesos. Però és que s’ha anat molt més enllà. Ben curiosament quan Feijóo es presentava com a nou dirigent del PP va dir: “Yo no vengo a insultar”, o sigui que reconeixia que fins aleshores s’havia estat insultant, més concretament el seu partit al president de govern elegit democràticament. Si enlloc de fer el colló, que és la seva especialitat, ho va reconèixer, és que la cosa era greu, però la cosa més greu és que fins ara no ha canviat res.
La cambra dels diputats ja sembla més la cambra dels insults que, majoritàriament, i quasi sempre inicialment, provenen dels autoproclamats més constitucionalistes, com hem vist la darrera setmana. Hom diria que com més constitucionalistes més necessiten d’insultar, en lloc d’enraonar, que era pel que pensàvem que cobraven. En resum: els que es diuen constitucionalistes són els que bombardegen les institucions.
No cal dir que res d’això resisteix una anàlisi seriosa. Si ho anam a cercar trobarem que el partit comunista de Carrillo va votar la constitució, mentre del partit antecedent del PP, la meitat va votar no o abstenció, a més de votar contra la llei de divorci. Aquest dies s’ha casat Marga Prohens, qui ja tenia fills de fadrina i alhora demana “més religió” a l’escola... per si algú vol intentar de relacionar el que diuen amb el que fan. I més cavall verd encara: l’actual puntal de la monarquia és el PSOE, si la monarquia hagués de dependre de Ciudadanos, ja hi serien tots, a Abu Dhabi.
De la constitució ja sabem que, els dits constitucionalistes, es refereixen exclusivament als articles que els interessa, que són precisament aquests d’apropiar-se dels símbols de l’estat per usar-los contra els altres. Del dret a l’habitatge, de respectar el català, de renovar els jutges quan governa l’esquerra, no tan sols se’n foten, sinó que han deixat ben clar que si no comanden ja pot fer un tro.
Ni més ni pus el que va passar el 36, a imitació del feixisme d’Alemanya i Itàlia, però mentre allà fou derrotat aquí va triomfar, es va quedar 40 anys, i després va evolucionar cap a la democràcia ma non troppo. Els jutges, exèrcit, policia (torturadors inclosos), guàrdia civil, bandera, església, periodistes indamaruendas... d’això no va canviar res.
La nostra història recent arranca precisament de la guerra de Franco, on es va canviar la bandera, entre molts altres símbols. Les raons eren assassinar qui no hi estava d’acord. A part que molts altres també foren assassinats perquè sí. A molts familiars, especialment viudes, d’aquests assassinats no se’ls va deixar ni plorar, mentre els seus botxins, com Lluís Sitjar, encara reben honors. Aleshores encara tenim uns símbols producte d’assassinats d’estat, amb la qual cosa la neutralitat és impossible. S’ha dit que la constitució del 78 ho neutralitzava i arreglava tot. Mentida. La constitució es va votar per sortir de la dictadura i punt.
Un altre tema, però ben relacionat, és que els que s’autoproclamen més patriotes que els altres són també els que, per activa, passiva, o fent el colló, consenten que la “policia patriòtica” siguin les clavegueres de l’estat, amb Fernández Diaz i Villarejo dirigint l’orquestra, que el rei d’Abu Dhabi regali 60 milions a l’amant, que Lluís Sitjar rebi honors, que els més patriotes se’n duguin els doblers a Suïssa o paradisos fiscals, consenten que els fatxes amb toga (segons amollà Feijóo) no sabin-no contestin qui és M. Rajoy dels papers de Bárcenas, mentre Valtònyc és a l’exili per cantar.
Ja havíem dit que l’exèrcit espanyol, els darrers 200 anys, s’ha usat quasi exclusivament contra espanyols. Les iaies que reberen porrades dels piolins, ja me diràs que les recorda, la bandera espanyola. El tribunal de Londres jutjarà el rei d’Abu Dhabi, però només de 2014 per amunt. Dels anys anteriors han dit que hem dit que era inviolable, no han dit que fos innocent.
I per acabar el sainet aquest, el dia de la constitució, els partits autoproclamats constitucionalistes han dit que els únics constitucionalistes són ells i que els altres que es diuen constitucionalistes no tenen res de constitucionalistes, sinó tot el contrari. Ja són 11 els presidents d’autonomies que han declinat formar part de l’espectacle.
Ja m’ho deia mon pare: S’ase diu orellut a es porc.
