algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

Indicadors amb sifó (II): Interpretar (amb la metodologia en mà) l'EPA

El passat 27 d'octubre es publicà l'Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre d'enguany, és a dir, dels mesos (juliol, agost i setembre) centrals de l'estiu. Els resultats d'aquesta EPA, pel que fa a les Illes Balears, són força rellevants perquè corresponen al pic d'activitat de la nostra maquinària productiva, del nostrat monocultiu turístic.

Les conclusions més destacables són, en principi, força positives: 1. Creix fins a la xifra de 694.200 persones la població activa, és a dir, la població que té una ocupació laboral, i la que està en disposició i necessitat de tenir-la, té un creixement interanual d'un 1,75%. És més, el percentatge de població en edat de treballar que és activa (la taxa d'activitat) se situa en un molt positiu 66,8%. 2. La població ocupada aconsegueix un rècord històric d'ençà que tenim registres de l'EPA en situar-se en 654.100 persones. Això representa que, en aquests mesos centrals de l'estiu, la població amb ocupació ha crescut un 7,1% amb relació al mateix trimestre que l'any passat, i que la taxa d'ocupació (percentatge de persones ocupades en relació amb la població en edat de treballar) és del 62,9%. 3. La població aturada estimada és de 40.200 persones, amb una espectacular variació negativa en relació amb el tercer trimestre de 2021 de més del 44%. Endemés, i això és formalment rellevant, la taxa d'atur és del 5,8%, la qual cosa vol dir que, des d'una òptica no critica, la situació és gairebé de plena ocupació.

Ara bé, com es va dir en la presentació d' "Indicadors amb sifó", "en aquesta secció, s'analitzaran indicadors convencionals, però en afegir-los el sifó de l'anàlisi de la metodologia, la contextualització, i, per què no dir-ho, la perspectiva transformadora, en sortiran anàlisis no convencionals". Doncs, analitzades aquestes dades convencionals de l'EPA amb la metodologia en mà, es veuran, necessàriament, molt matisades. Vegem:

a) La població activa està integrada per les persones que, tenint setze o més anys en la data de referència [data que són enquestades], declaren directament o indirectament -mitjançant la inscripció en algun registre administratiu- formar part de la mà d'obra dedicada a la producció de béns o serveis (persones ocupades), o estan necessitades i, alhora, disponibles per la cerca d'una ocupació remunerada (persones aturades). S'entén que una alta taxa d'activitat és un símptoma positiu, car hi ha una relativa baixa taxa de persones inactives (jubilades, pensionistes, rendistes, escolars o estudiants, persones dedicades a les labors de la llar, incapacitades permanentment per al treball, i altres com ara menors no escolaritzats, opositors, etc.).
Però, atenció: en poblacions relativament petites, com la de les Illes Balears, hi ha, si més no, dos aspectes que poden fer que una alta taxa d'activitat no sigui, per se, positiva: A tall d'exemple, una baixa taxa d'escolarització a partir dels setze anys, o creixements demogràfics laborals desfermats.

b) L'EPA considera població ocupada totes aquelles persones de setze anys o més que durant la setmana que van ser enquestades van tenir una ocupació per compte d'altri (població assalariada), o van exercir una activitat per compte propi. Però, atenció: Una persona es considera ocupada encara que només hagi treballat una hora a canvi d'una remuneració (salari, benefici empresarial o guany familiar, etc.) en la setmana que és enquestada. És a dir, la mateixa metodologia normalitza la "pobresa ocupacional". Sorprenentment, no hi ha a l'EPA una categoria estadística de "subocupació", la qual cosa, pot ser, s'explica perquè en un temps llunyà la contractació a temps parcial i el treball autònom esporàdic eren majoritàriament volguts i tenien un baix pes relatiu en el conjunt de la població ocupada. En una pròxima entrega d' "Indicadors amb sifó" –se'm gira feina!- analitzarem la parcialitat en l'ocupació com factor clau de precarietat i de pobresa ocupacional. Avançam que la mitjana d'hores treballades setmanalment per les persones assalariades en el sector privat durant el tercer trimestre d'enguany fou de 32,56 hores, gairebé una hora menys que l'any anterior, i que el nombre de persones amb contracte a temps parcial ha crescut un 7% en relació amb l'estiu del 2021. Hom pot pensar que l'excel·lent situació de l'ocupació d'aquest estiu és conseqüència d'una creixent intensificació dels treballs parcials no desitjats.

c) La definició literal que la metodologia de l'EPA fa de població aturada és la següent: "Són les persones de 16 o més anys que durant la setmana de referència [la que són enquestades] han estat sense treball, disponibles per a treballar, i buscant activament ocupació. Es considera que una persona busca treball de manera activa si: Ha estat en contacte amb una oficina pública d'ocupació amb la finalitat de trobar treball; ha estat en contacte amb una oficina privada (oficina d'ocupació temporal, empresa especialitzada en contractació, etc.) amb la finalitat de trobar treball; ha enviat una candidatura directament als ocupadors; ha indagat a través de relacions personals, per mediació de sindicats, etc.; s'ha anunciat o ha respost a anuncis de periòdics; ha estudiat ofertes d'ocupació; ha participat en una prova, concurs o entrevista, en el marc d'un procediment de contractació; ha estat buscant terrenys o locals; ha realitzat gestions per a obtenir permisos, llicències o recursos financers. També es consideren aturats les persones que ja han trobat un treball i estan a l'espera d'incorporar-se a ell, sempre que verifiquin les dues primeres condicions". Conclusió: ser considerada una persona aturada no és cosa senzilla. I ho és menys de senzilla si ho comparam amb la facilitat per a ser considerada persona ocupada. En qualsevol cas, cal tenir en compte que l'estimació de persones aturades que fa l'EPA no inclou el fenomen anomenat "atur desanimat".

Ben segur que hi haurem de tornar sovint a l'EPA. Pot ser que el punt més urgent sigui escodrinyar les interessants dades referides a la nostra població inactiva, de les que se'n xerra poc. En qualsevol cas, per acabar, tinguem sempre en consideració que les dades de l'EPA en matèria d'ocupació són xifres quantitatives. Ens manca un indicador sintètic veritablement qualitatiu que mesuri el grau actual –després de dècades de neoliberalisme desapiadat- d'integració social de l'ocupació. Mentrestant, convé recordar que l'últim informe de la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social (EAPN) ens adverteix que no és la desocupació el que defineix la pobresa, i que, dins del grup de persones pobres, aquelles que tenen ocupació són el grup més nombrós.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.