Abans que IB3 comenci a escriure el guió de la segona temporada de la «Cremadissa» dels meus avantpassats al segle XVII, i m'ofereixi el paper d'actor principal, convé aclarir el títol.
No em referesc ni de bon tros a les persones amb diversitat funcional. Parl d'uns que no saben fer la seva feina i d'altres que no tenen gens ni mica de sensibilitat —en aquest cas— per les persones amb mobilitat reduïda, i, per tant, assistida.

Per aclarir tant de misteri anirem fins a la cruïlla del carrer Cabana amb Mariano Gómez Ulla de Marratxí. En travessar el pas de vianants trobarem la voravia rebaixada a un costat, i a l'altre no; té una altura d'uns cinc centímetres.

Idèntica situació a l'anterior es dóna al carrer Aragó, 246 de Palma, a la seva intersecció amb el Camí Salard. Ambdues situacions contravenen la normativa.

Acompanyant un amic amb cadira de rodes, hem sortit del Pont d'Inca fent el seu itinerari habitual alguns pics per setmana. El recorregut, d'anada té devers quatre kilòmetres i finalitza al poliesportiu Germans Escales.

En Guillem —el meu amic—, té setanta-quatre anys i diversitat funcional que, fa que utilitzi cadira de rodes d'ençà que en tenia vint. L'hi agrada el ping-pong, esport que practica a la instal·lació municipal de Son Gotleu, a la que arriba després d'ajustar un motor elèctric a la cadira, anomenat «Batec».

La passejada no ha estat casual, vam quedar per evidenciar els entrebancs d'accessibilitat, i veure les barreres físiques existents. Hem passat per aquests dos llocs, fins a arribar al centre esportiu, on hem accedit junts al seu interior per un lloc especial per a «minusvàlids». Per promoure la seva obertura existeix un polsador i porter automàtic. Si la persona que hi vol accedir —minusvàlid— segons el cartell municipal que té davant els ulls, fa servir un Batec, no podrà realitzar les dues maniobres (polsar l'interruptor i obrir la porta) al mateix temps. Necessita l'ajuda d'algú «vàlid» per entrar i sortir.

Guillem té el cap molt ben moblat i m'ha explicat que, malgrat que la llei parla de discapacitat, avui dia es considera més actual, apropiat i inclusiu definir aquestes situacions com a «diversitat funcional». En qualsevol cas, la paraula discapacitat no és tan negativa com l'antiga denominació: minusvàlids, clarament en desús. Apresa la lliçó, la faré servir.

Anant cap al lloc, bàsicament per voravies, els 65 centímetres d'amplada que té la cadira demostra l'habilitat del conductor, hi ha zones molt estretes. La majoria de persones li cedeixen el pas i corresponen amb un somriure la desena de gràcies que Guillem les hi va regalant. Em conta que quan varen fer el carril-bici d'Aragó es posà molt content, perquè així evitaria un dels seus punts negres, ja detallat, el del número 246. Això no ha pogut ser, ho va provar i assegut a la cadira li fan por els silenciosos patinets amb qui cavalquen a vegades persones de gran envergadura i diferència d'altura, a velocitat elevada.

L'amic amb diversitat funcional, ha demanat, denunciat i suplicat als Ajuntaments de Palma (d'ençà de gener 2022) i Marratxí (croada iniciada el 2017) l'esmena de les tres barreres físiques d'accessibilitat afirmades.

La reivindicació més palesa a l'IME (la que el tracta de minusvàlid tres pics per setmana; FOTO) té nou mesos, i l'aguanta perquè ell vol jugar a ping-pong amb els seus amics. Pel que fa a les altres dues sobre les vorades elevades, les ha de salvar envestint l'obstacle amb determinació (FOTO), patint l'impacte als braços i ronyons, a la vegada que als baixos de la cadira solen ser ferits... Em demana que trob, si «ho soluciona» ell mateix i posa un parell de palades de ciment. Li he recomanat que no ho faci. Provarem amb aquest article.

Puc adornar molt més el text, però no crec que sigui necessari, simplement pretén amplificar la veu d’una persona molt vàlida.