Avui començaré retent un homenatge a tots aquells que lluiten per ser qui són, per a tos els qui lluiten per conservar els seus drets, mentre compleixen amb els seus deures, per a tots aquells que no viuen per destruir els altres, per a tots aquells que viuen per construir la democràcia, per a tots aquells que són fidels als seus fills, als seus pares, als seus avantpassats, a la seva pàtria, a la seva història i a la seva llengua i retré un oblit per als traïdors i per als que viuen per molestar els altres, per ficar el dit dins les ferides, per enviar gent a la cuneta, per matar persones tan grans com Aurora Picornell o per destruir un poble com fa Putin amb Ucraïna.

El jutjat mercantil número 11 de Barcelona va ordenar el tancament del web de consum estratègic de l’ANC (Assemblea Nacional Catalana) i el cessament en la realització de qualsevol actuació, per qualsevol mitjà, amb transcendència pública, que suposàs la difusió de la campanya, i va qualificar la campanya de deslleial i contrària a la bona fe.

Aquesta sentència s’inscriu en la voluntat general de repressió del moviment independentista i trepitja drets fonamentals de qualsevol societat democràtica, com són la llibertat d’associació i la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió no tan sols és la llibertat d’opinar, sinó que també és la cerca d’efectes sobre els ciutadans d’aquestes opinions. Amb aquesta sentència es perverteix el dret mercantil i el dret de la competència, convertint-los en un instrument més al servei del dret de l’enemic.

En aquest cas, l’instrument de la repressió va esser la patronal Foment, la qual lluny de defensar els interessos de les empreses catalanes, va trair la seva història, va optar per defensar els interessos d’unes poques empreses amb oligopolis i amb seu a la capital espanyola, Madrid. Com va recordar l’advocat de l’ANC, Pep Cruanyes, en el judici, el 1899 Foment va donar suport al tancament de caixes, i el seu president va ser acusat de sediciós. El Foment actual, idò, és molt lluny dels seus orígens.

El 17 de juny passat l’ANC havia anunciat que el Consell de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) havia resolt arxivar l’expedient sancionador contra l’Assemblea per la campanya de consum estratègic. Llavors ja s’havia mostrat el desacord amb la resolució del cas, perquè la incoació d’un expedient sancionador com a infractora de la Llei de defensa de la competència (LDC) a una associació civil per haver promogut una campanya en positiu, que se centrava a informar el consumidor, suposava un precedent inquietant per a la llibertat d’expressió i associació. La campanya proposava actuar de forma responsable, tenint en compte altres valors a part de la qualitat o el preu del producte o servei.

Recordem, també, que considerar l’Assemblea com a empresa en el sentit del dret de la competència, quan no obtenia cap benefici econòmic d’aquesta campanya, és un precedent perillós per a altres associacions que puguin exercir un rol de prescriptors de tendències de consum.

La pàgina consumestrategic.cat tenia com a base principal promoure el consum d’empreses responsables i respectuoses amb la vida política i social, tot fent èmfasi en aspectes com el respecte al medi ambient, el cooperativisme, l’economia circular, la responsabilitat social, l’adopció de tecnologia 4.0 o el respecte i promoció de la llengua catalana.

És totalment legítim, i emparat en el dret a la llibertat de pensament i d’expressió, que l’Assemblea analitzàs la situació del Principat des d’un punt de vista polític i econòmic al voltant del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre i, d’acord amb els objectius polítics i socials de l’entitat, promogués una campanya d’informació als consumidors animant-los a actuar en la línia d’aquestes conviccions.

L’Assemblea recorrerà a les instàncies superiors europees, on posarà en evidència una altra vegada com la justícia espanyola és una justícia política.

En aquest nostre món que hi ha tants de llests que troben que exigir els seus drets és tenir mala llet o malsofridura, vos en contaré una de tantes que està passat a la nostra terra, la terra valenciana també ho és. Doncs un dia d’aquests en Francesc Xavier Tébar va anar al metge perqjuè li tractàs un refredat que patia. En Francesc va parlar en la seva llengua, la llengua catalana és clar, encara que els separadors han aconseguit dir-li també valencià, però ens ben entenem perquè és la mateixa llengua. El metge, de males maneres i amb veu autoritària com solen fer li va dir que li parlàs en castellà o que se n’anàs de la consulta. En Francesc li va explicar que no li demanava que li contestàs en català, només exercia el dret constitucional a parlar en la seva llengua. El metge el va treure defora i el va denunciar, ja que aquest havia demanat el llibre de reclamacions i no li varen voler donar. Va reclamar la policia i finalment va esser atès per un altre metge. La conelleria de Sanitat es va posar en contacte amb en Francesc i li va reconèixer els seus drets, però als quatre mesos ha rebut una notificació de la delegació del Govern que li comunica que serà sancionat amb un mínim de 601 euros que poden arribar a 3.000. Ara els catalanòfobs vos podeu posar a aplaudir.